Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància. Jesús Frare d'Iniciativa Animalista

Format per persones expertes independents, el Comitè és l’òrgan de les Nacions Unides que supervisa l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de la Infància , adoptat per l’Assemblea General de l’ONU el 20 de novembre de 1989. Aquesta Convenció és una de les fites més importants en el reconeixement dels drets humans i, segons UNICEF , és el tractat internacional amb la ratificació més gran de la història : l’han subscrit 193 estats, pràcticament tots els membres de l’ONU.
Portugal, un dels 8 països signants de la Convenció on la tortura i linxament públic de bous encara és legal (amb Colòmbia, Equador, Espanya, França, Mèxic, Perú i Veneçuela) va retre comptes davant el Comitè, com han de fer tots els estats membres cada 5 anys, de les mesures preses per a garantir el compliment de la Convenció. D’aquest procés ha sorgit l’informe final on el Comitè ha pres aquesta posició històrica.
S’ha de tindre en compte que ha estat el primer d’aquests estats que s’ha sotmès a revisió després que la Fundació Franz Weber , reconeguda com a assessora amb caràcter consultiu de l’ONU i dins de la seua campanya Infància sense Violència , defensara davant el Comitè el seu informe d’investigació sobre les activitats taurines amb la infància que vulneren la Convenció.
També s’ha de tindre en compte que el criteri del comitè és únic, inalterable i permanent i que, per tant, aquesta posició es aplicable a tots 8 estats . A més, a partir d’ara, els altres 7 han de complir el mateix procés de revisió que ha culminat Portugal i, per tant, no poden passar per alt les consideracions del Comitè, que ho ha establert molt clarament: la tortura taurina és un acte de violència física i mental contra els xiquets, xiquetes i adolescents, contra totes les persones menors de 18 anys .
Ho és amb els i les que aprenen a matar a les escoles taurines i possen en perill la seua integritat i la seua vida. I ho és amb els i les que són sotmeses a als espectacles de patiment, tortura i matança en directe o a través dels mitjans, especialment la televisió i, el que és pitjor, dels públics. Aquest esforç de normalització social i promoció de la tortura taurina, i pel que fa a l’estat espanyol, aquestes polítiques públiques de patrocini, subvenció i subsidi amb els diners de tothom, van en contra dels drets més fonamentals de la infància.
L’estat espanyol ha de protegir l’interés superior de la infància, que preval sobre qualsevol altre. Ha d’actuar front a l’habitual presència de menors a les places de tortura, que no està prohibida per cap normativa , i la retransmissió de corregudes de bous i linxaments (com els Sanfermins) per mitjans públics que es fa, directament, en horari infantil.
Pel que fa als bous al carrer, la Generalitat Valenciana ha de modificar els seu reglament contrari a la Convenció pels Drets de la Infància, ja que no només no prohibeix la presència de menors en els linxaments, sinó que li dóna cobertura legal. L’article 32 permet la participació directa de majors de 16 anys i estableix que no hi ha cap restricció d’edat pels espectadors i espectadores.
El mateix passa amb la Generalitat de Catalunya, amb un reglament en vigor igualment contrari a la Convenció. Al seu article 10, que porta l’incomprensible títol de “protecció de menors”, fins i tot rebaixa l’edat de participació directa fins als 14 anys i, també, reconeix la presència de menors com a espectadors i espectadores sense cap límit d’edat.
Cal una menció especial a les becerrades cadafaleres d’Algemesí, la massacre de xicotets vedells entre balls i rialles i amb moltes localitats de les grades ocupades per xiquets i xiquetes. L’ús i la manipulació de menors arriba, fins i tot, a que els hagen posat en primera fila de les contramanifestacions “espontànies” organitzades contra els actes de rebuig a la tortura taurina, encapçalats pels de la Folgança–Iniciativa Animalista. Durant anys, els xiquets i xiquetes han estat incitats a insultar i, fins i tot, a llançar objectes contra les persones antitaurines, entre els aplaudiments i mostres d’aprovació de membres de les penyes cadafaleres i altres persones adultes.
El setembre passat, l’alcalde Vicent Ramón Garcia Mont fou, altra vegada, el lamentable protagonista de l’última d’aquestes contramanifestacions, front a la concentració convocada pel moviment Okupa Algemesí. I, de nou, es repetí la utilització dels xiquets i xiquetes.
Davant de tots aquests exemples, cal una resposta ràpida. Ja en tenim prou al país del parany i l’enfilat, una forma de matança sistemàtica d’aus prohibida per la Unió Europea, i que la Generalitat Valenciana continua protegint de forma descarada malgrat les sentències fermes del TSJCV, el Tribunal Suprem i el Tribunal de la Unió Europea . Ja en tenim prou de la república bananera d’Esperanza Aguirre , on el poder té costum de passar per sobre de la legalitat i la legitimitat per a defensar determinats interessos, com sol passar amb els negocis vinculats a l’explotació animal.
Cal que exigim una acció ràpida i contundent perquè es respecte la Convenció sobre els Drets de la Infància.