Carta abierta al Colegio de Abogados por la denuncia a lxs abogadxs de A. Casellas

Col·legi d’advocats de Barcelona
Mallorca, 283
08037
BARCELONA
Tel.93.496.18.80
Fax.93.487.15.89
icab@icab.es

Col.legi d’Advocats de Lleida:
Pl. Sant Joan, 6-8, 1r -25007
Tel.973.23.80.07
Fax.973.23.03.76
col.legi@advocatslleida.org

Col.legi d’Advocats de Terrassa:
Gabriel Querol, 21-23, baixos - 08221
Tel.937.801.366
Fax.937.330.667
secretaria@icater.org

Copia al:

Defensor del Pueblo

al Síndic de Greuges

y al Congreso de los Diputados

Los abogados del Sr. Amadeu Casellas Ramón, la letrada Sra. Diana Reig y el letrado Sr. Francesc Arnau llevan tiempo desarrollando, con total profesionalidad y esmero, su labor profesional a favor de todo tipo de personas que así se lo solicitan y requieren. Me consta de forma fehaciente, que los abogados antes citados, siempre han respetado, con exquisito rigor y rectitud, todas las normas y las leyes, siendo totalmente injustificada y arbitraria la denuncia reciente que han formulado cierta organización de funcionarios de prisiones.

En nuestro ordenamiento jurídico, toda persona tiene derecho a una defensa digna, siendo ese el cometido que han realizado de manera sistemática y ajustada a Derecho los abogados catalanes. Por tanto, y al considerar que carece de base y es totalmente falsa la denuncia formulada por el colectivo de funcionarios de prisiones, estimo urgente el archivo de la misma, en aras a que puedan seguir ejerciendo sus actividades profesionales.

Desconozco el objetivo y el interés que tiene esa organización de funcionarios de prisiones al formular y tramitar una denuncia falsa, dado que los argumentos y hechos que describe son totalmente inventados, pero intuyo que únicamente aspira a crear confusión y lograr desprestigiar personal y profesionalmente a los referidos letrados ante el resto de compañeros de la profesión.

Los ciudadanos y personas que llevamos muchos años formando parte activa de entidades dedicadas a la defensa de los Derechos Humanos, consideramos fundamental el archivo de la denuncia y el inicio urgente de una investigación que aclare los objetivos e intereses ocultos que hay en los hechos que se expresan en el escrito de la denuncia, en aras a que la positiva y profesional trayectoria profesional de los abogados Sra. Diana Reig y Francesc Arnau no se vea mermada ni lesionada, pudiendo proseguir con sus habituales y diarias actividades en defensa de sus clientes.

Igualmente, y ante la existencia de una denuncia falsa, rogamos al Síndic de Greuges y el Defensor del Pueblo (Cortes Generales) inicien las oportunas investigaciones para que los letrados arriba mencionados (Sra. Diana Reig y Sr. Frances Arnau), puedan ejercer y disfrutar de sus derechos constitucionales fundamentales, desarrollando con total seguridad, integridad y libertad sus actividades profesionales y personales, dado que la denuncia presentada a diversos colegios de abogados por los funcionarios de prisiones de Cataluña, carece de fundamento y credibilidad, no aportándose pruebas reales y contrastadas, tal y como se puede verificar al leer las declaraciones de los propios abogados, familiares, amigos y personas solidarias con Amadeu Casellas Ramón...

Una de las causas del actual colapso en los juzgados en la enorme cantidad de falsas denuncias que se admiten a tramitación sin ser previamente contrastadas y verificadas. Es hora ya de castigar de forma ejemplar a las personas y entidades que abusan de las instituciones públicas para dar rienda suelta a su deseo malsano de venganza. La Justicia nada tiene que ver con los instintos vengativos.

Los ciudadanos, ONGs y entidades cívicas, que llevamos años acompañando y asumiendo iniciativas en defensa de los Derechos Humanos y las libertades, nos sentimos profundamente indignados ante la existencia de una campaña de difamaciones y acoso contra los abogados que intentan ejercer sus actividades profesionales y defender a sus clientes y a los presos con escasos recursos económicos.

Nuestra entidad no descarta emprender las acciones administrativas y legales oportunas, para así evitar que en un futuro próximo se presenten denuncias falsas y arbitrarias, dado que estos comportamientos realizados por funcionarios, únicamente persiguen desacreditar y desprestigiar a destacados profesionales, cuya trayectoria personal y profesional es todo un ejemplo a seguir e imitar por cualquier persona amante de la legalidad.

Nos parece lamentable y totalmente reprobable. que se desarrollen campañas destinadas a criminalizar, desprestigiar y difamar a los abogados que, única y exclusivamente, desarrollan su labor profesional con exquisito rigor y dignidad, en favor de sus clientes, en favor de su amor al Derecho y a la Justicia. Por ello, nuestra entidad cívica y cultural considera imprescindible y urgente que el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS impulse una Comisión Parlamentaria para investigar las campañas de criminalización, difamación y acoso que padecen entidades, abogados, ONGs, organizaciones cívicas en Cataluña y en el resto de España...

A la espera de que se archiven inmediatamente las falsas denuncias presentadas contra los abogados, Sra. Diana Reig y Sr. Francesc Arnau, en aras a que el buen nombre y el buen hacer de esos profesionales no se vea innecesaria y absurdamente desacreditado y manchado, se despide atentamente,

Valencia, a 28 de octubre de 2008

Antonio Marín Segovia
Presidente
CERCLE OBERT DE BENICALAP

antoniomarinseg@orange.es

PER UNA DEFENSA DIGNA
Mentre l'Amadeu Casellas va estar en vaga de fam a l'hospital penitenciari de Terrassa, durant més de dos mesos, ens van posar molts impediments a l'exercici de la nostra professió com a advocats. A cada visita, ens trobàvem amb noves regles: que si ara no podeu entrar amb la maleta, que si ara només podeu entrar l'expedient, que si ara us heu d'esperar, que si ara no podeu entrar el bolígraf, etc.

El dia 6 de setembre de 2008, el dia següent que l'Amadeu abandonés la vaga de fam, vam tornar a visitar-lo. Aquell dia les normes van ser molt restrictives: primer els mossos d'esquadra ens van impedir arribar a la porta d'entrada de l'edifici i ens van tenir més de 20 minuts esperant a l'enreixat de l'hospital, "mentre comprovaven la nostra identificació i autorització". Ens van prendre els nostres carnets de col·legiats dues vegades. Van prohibir que les tres persones que ens acompanyaven, entre elles la mare de l'Amadeu i amics seus, poguessin accedir a l'edifici -com altres vegades havíem fet- i quedar-se a la sala d'espera, mentre nosaltres ens entrevistàvem amb l'Amadeu. Un cop a dins, ens van dir que no podíem entrar els dos advocats junts, que primer un i després l'altre. Fet insòlit en la pràctica penitenciària, sobretot tractant-se d'advocats del mateix despatx. Però, les seves normes són les seves normes i així les vam acatar. Vam decidir que entrava primer l'advocada i, amb l'expedient i bolígraf sota el braç va començar a caminar cap al punt de control. Vam introduir el que duiem a la màquina d'escànner. Pot ser, desconfiant de la nostra professionalitat, ens van fer també una revisió manual de l'expedient. Els advocats duiem, juntament amb l'expedient, varis diaris, que informaven de la vaga i que havíem de mostrar a l'Amadeu. En aquest moment és quan ens deien que no podíem entrar els diaris ni el bolígraf.

Malgrat que l'entrevista sigui, en tot minut, escoltada per dos o tres carcellers, el somriure de l'Amadeu ens fa oblidar tots aquests obstacles. Aquell dia estava especialment content perquè havia vist que molta gent es solidaritzava amb ell, manifestant-se per la seva llibertat, amb crits i grans pancartes. I perquè veu que aquesta llarga vaga ha portat els seus fruits. Encara que sap que la recuperació serà difícil ara té unes noves esperances de sortida en llibertat, que abans havia perdut.

Nosaltres també vam sortir contents i, segurament per això, no vam fer cap queixa aquell dia. Segurament també perquè sabíem que ja no hi hauríem de tornar més allà, que a l'Amadeu ja el conduirien cap a la presó de Brians II i que tot aquell patiment havia acabat. A més, ja n'havíem fet altres dies de queixes i mai les havíem pogut registrar, perquè, segons ens informaven, "no hi ha registre a l'hospital penitenciari" i les havíem de dur a la direcció general de serveis penitenciaris, a Barcelona. Per cert, mai hem rebut contestació de les nostres queixes vers l'actitud dels carcellers cap a nosaltres.

DENÚNCIA DELS CARCELLERS

Però, ara, ens hem de defensar d'una denúncia realitzada pel director de l'hospital penitenciari de Terrassa davant del col·legi d'advocats de Lleida, Barcelona i Terrassa, que ens acusa de fets totalment falsos i que ens pot suposar una sanció d'inhabilitació per a l'exercici de la nostra professió. Ens acusen de no tenir una actitud correcta de cara als professionals del centre, d'utilitzar un to desafiant i molt desagradable, i d'intentar entrar una pancarta. Com ja hem explicat, tot això no és cert perquè mai hem tingut una actitud desafiant i desagradable cap als carcellers i mai hem intentat entrar una pancarta a la presó.

Aquest tipus d'ofensiva per part dels carcellers de l'hospital penitenciari de Terrassa no s'ha fet només cap als advocats, ha estat una ofensiva conjunta dirigida contra nosaltres, contra l'Amadeu i contra els seus familiars i amics que s'hi solidaritzen. Durant tota la vaga de fam, els carcellers de l'hospital penitenciari de Terrassa han dirigit escrits de queixa cap a la direcció general de serveis penitenciaris i cap al departament de justícia. A principis del mes d'agost, per exemple, van fer un escrit demanant una protecció especial -el canvi de matrícules dels seus propis vehicles-, donat que s'havia concentrat davant de l'hospital un grup de gent en suport a l'Amadeu i perquè, segons s'informa en la pàgina web d'UGT presons, sospitaven que els manifestants "havien pres nota de les matrícules dels cotxes aparcats". Òbviament, això és mentida. Per solidaritzar-se amb l'Amadeu també han sancionat en Franki, han prohibit a determinades persones comunicar-se amb l'Amadeu, impedeixen que una doctora de confiança pugui visitar-lo i dificulten les visites a la seva mare, a qui entenem que caldria tractar d'una manera preferent.

En resum, que quan intentem fer una defensa digna als presos, i especialment quan es troben en vaga de fam per reivindicar els seus drets, sempre ens trobem amb moltes dificultats en l'exercici de la nostra professió, fins al punt, com ara, de patir acusacions totalment falses per part de qui els vigila.

Francesc Arnau i Arias, advocat.

ig i Baiget, advocada.

Membres del col·lectiu DALP.

Barcelona, 26 d'octubre de 2008.