lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 27/04/2011

Patricia, presa del 4F, se suicida después de 6 meses de prisión por acusación del ayuntamiento

La Haine - Barcelona
[Actualizado] Desde LH todo el apoyo a familia y compañeras. Señalamos como asesinos a este estado y sistema opresor, que ejerce violencia estructural, simbólica y directa.
Ahir per la tarda ens assaltava la notícia de la mort d'una companya: Patricia Heras, presa pels fets del 4F, decidia treure's la vida abans que tornar a la presó un cop més. Després d'un procés ple d'irregularitats i mentides per part de l'Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana, Patricia va ser condemnada a tres anys de presó inculpada per uns fets que sempre va negar haver comés. Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat i a tots els còmplices d'aquest sistema penal assassí com a culpables de la mort de Patri. Plenes de ràbia i de dolor per aquest nou assassinat de l'estat, convoquem manifestació demà dijous 28 d'Abril a les 19:30h al Forat de la Vergonya. (Al costat del mercat de Santa Caterina, metro L4 - Jaume I) SENSE JUSTÍCIA NO HI HAURÀ PAU Adios, Patri. --- Ayer por la tarde nos asaltaba la noticia de la muerte de una compañera: Patricia Heras, presa por los sucesos del 4F, decidía quitarse la vida antes que volver a la cárcel una vez más. Después de un proceso lleno de irregularidades y mentiras por parte del Ayuntamiento de Barcelona y la Guardia Urbana, Patricia fue condenada a tres años de cárcel inculpada por unos hechos que siempre negó haber cometido. Señalamos al por entonces alcalde Joan Clos, a Jordi Hereu como concejal de seguridad y a todos los cómplices de este sistema penal asesino como culpables de la muerte de Patri. Llenxs de rabia y de dolor por este nuevo asesinato del estado, convocamos manifestación mañana jueves 28 de Abril a las 19:30h en el Forat de la Vergonya. (Al lado del mercat de Santa Caterina, Metro L4 - Jaume I) SIN JUSTICIA NO HABRÁ PAZ Adiós, Patri.
[Català] Patrícia Heras havia estat condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic. La noia va defensar sempre la seva innocència. Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures infringides als detinguts. Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent. Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets. Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva. Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza. Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments. --- Editorial Directa 226 I ara què, Jordi Hereu? Hi ha nits curtes i matinades llargues. I fets que ens retornen de cop a la més crua realitat exasperant; notícies irreversibles que deixen tota quotidianeïtat en tensa suspensió catatònica. Ahirnit això passava, a la mitjanit de la redacció, quan vàrem haver de fer saltar l'editorial prevista per denunciar, a contracor i des de la presó on ens tenen a totes capficades, la mort de Patri Heras, una de les quatre persones preses, injustament condemnades, pel cas 4F. “Hi ha moltes formes de matar:/ clavar-te un ganivet / treure’t el pa / no curar-te d’una malaltia / empènyer-te al suïcidi...”. Són paraules de Bertolt Brecht, a propòsit del repertori criminal del que disposa l’Estat. Aquest editorial neix al llindar de la mitjanit: quan la més crua realitat aturava totes les màquines sense temps per redactar, entre la ràbia i la impotència, cap notícia. Ahir al capvespre, la jove Patri Heras, una de les cinc condemnades a presó com a conseqüència del muntatge policíac del 4F, no volia tornar a la presó. Empresonada des de feia sis mesos a Wad Ras, en tercer grau des del gener, ahir la Patri decidia suïcidar-se. Que alguns s’apuntin ja una osca més en la llarga llista sinistra de les víctimes negades d’una obsessiva i embogida persecució política. Que en aquest cas és va fonamentar en la pura revenja i en la barra lliure repressiva. Barra lliure criminal que sabem quan va començar però no com acabarà. Patri Heras va recórrer a totes les instàncies judicials –fins a la petició d’indult recentment denegada– per revertir una pena de 3 anys de presó per un hematoma a la cuixa d’un agent de la Guàrdia Urbana. Tots els estaments van rebutjar-ho, malgrat Patri sempre va proclamar la seva innocència. El més cínic i hipòcrita dels discursos oficials lamentarà avui una altra mort en l’àmbit penitenciari que, malgrat el que no es digui. té responsables directes i indirectes. Els impulsors de les Ordenances del Civisme, de les reformes del Codi Penal o de la política de mà dura atiada per l’Ajuntament -que era acusació particular- estan rere el suïcidi de Patri. Suïcidi que és mort. Mort que és assassinat.
[Castellano] Patricia Heras había sido condenada por los incidentes de Sant Pere Més Alt donde un miembro de la Guardia Urbana recibió un golpe que le dejó tetrapléjico. La chica defendió siempre su inocencia. Amnistía Internacional denunció el caso y las torturas infringidas a los detenidos . Patricia Heras, una de las personas condenadas por hechos de Sant Pere de Més Baix donde en 2006 un policía local de Barcelona resultó gravemente herido durante un confuso desalojo de un local, se suicidó anoche en su casa. Heras, que había relatado en su blog una versión de los hechos contraria a la versión aceptada por el tribunal llevaba seis meses en prisión, cuatro de ellos en tercer grado -yendo a la penitenciaría sólo a dormir. Siempre se había declarado inocente. Los hechos ocurrieron el 4 de febrero de 2006 cuando la Guardia Urbana intentaba acabar con una fiesta en una casa presuntamente okupa (el movimiento okupa desmintió que tuviera relación con ese edificio) en la calle de Sant Pere Més Alt. En los incidentes un miembro de la Guardia Urbana fue agredido con un test que le causó una heridas gravísimas que le han dejado en estado vegetativo. La versión según la cual se le había lanzado una maceta desde un balcón fue explicada por el entonces alcalde Joan Clos. Sin embargo después se cambió la versión y se afirmó que las heridas habían sido causadas por una piedra. Patricia Heras, en cualquier caso, no fue acusada de eso sino del posterior lanzamiento de una valla contra la policía, acusación que ella niega, afirmando que ni siquiera estaba en el lugar de los hechos. En enero de 2008 Heras fue juzgada en la Audiencia Provincial de Barcelona y condenada, con Alfredo Pestana a tres años de prisión por atentado contra la autoridad. Los condenados recurrieron al Tribunal Supremo español que el 3 de junio de 2009 ratificó la sentencia impuesta por la Audiencia Provincial de Barcelona. Posteriormente pidieron un indulto al consejo de ministros que no les fue concedido. En octubre de 2010 Patricia Heras ingresó en la prisión de Wad Ras de Barcelona y el 18 de diciembre de 2010 pasó a la sección abierta, con la obligación de volver a dormir cada día en la cárcel. El 26 de abril de 2011 se suicidó en su casa. Por estos hechos hay en prisión tres personas, Juan Pintos, Alex Cisterna y Rodrigo Lanza. Amnistía Internacional denunció el caso y las torturas que recibieron los tres detenidos principales. Patricia Heras denunció también malos tratos. --- Editorial Directa 226 ¿Y ahora qué, Jordi Hereu? Hay noches cortas y madrugadas largas. Y hechos que nos devuelven de golpe a la más cruda realidad exasperante; noticias irreversibles que dejan toda cotidianeidad en tensa suspensión catatónica. Ayer noche esto pasaba, a la medianoche de la redacción, cuando tuvimos que hacer saltar la editorial prevista para denunciar, a regañadientes y desde la cárcel donde nos tienen a todas encerradas, la muerte de Patri Heras, una de las cuatro personas presas, injustamente condenadas, por el caso 4F. "Hay muchas formas de matar: / clavarte un cuchillo / sacarte el pan / no curarte de una enfermedad / empujarte al suicidio ...". Son palabras de Bertolt Brecht, a propósito del repertorio criminal del que dispone el Estado. Este editorial nace en el umbral de la medianoche: cuando la más cruda realidad paraba todas las máquinas sin tiempo para redactar, entre la rabia y la impotencia, ninguna noticia. Ayer al atardecer, la joven Patri Heras, una de las cinco condenadas a prisión como consecuencia del montaje policial del 4F, no quería volver a la cárcel. Encarcelada desde hacía seis meses en Wad Ras, en tercer grado desde enero, ayer Patri decidía suicidarse. Que algunos apunten ya una muesca más en la larga lista siniestra de las víctimas anegadas de una obsesiva y enloquecida persecución política. Que en este caso es fundamentó en la pura revancha y en la barra libre represiva. Barra libre criminal que sabemos cuando comenzó pero no cómo acabará. Patri Heras recurrió a todas las instancias judiciales -hasta la petición de indulto recientemente denegada- para revertir una pena de 3 años de prisión por un hematoma en el muslo de un agente de la Guardia Urbana. Todos los estamentos lo rechazaron, a pesar de Patri siempre proclamó su inocencia. Lo más cínico e hipócrita de los discursos oficiales lamentará hoy otra muerte en el ámbito penitenciario que, pese a lo que no se diga, tiene responsables directos e indirectos. Los impulsores de las Ordenanzas del Civismo, de las reformas del Código Penal o de la política de mano dura atizada por el Ayuntamiento -que era acusación particular- están tras el suicidio de Patri. Suicidio que está muerto. Muerte que es asesinato.


Extraído de Indymedia Barcelona http://poetadifunta.blogspot.com/2009/01/4-f-sucesos-para-normales.html http://www.vilaweb.cat/noticia/3878300/20110427/preses-4f-suicida-sis-mesos-preso.html
 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal