lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 31/01/2012

Los independentistas torturados en la "Operación Garzón" responden a la campaña a favor del juez

Somnoticia
Se condenó al Estado Español por no haber investigado las denuncias por tortura a pesar de las evidencias existentes. Uno de los máximos responsables era el juez Garzón

[Català]

Els independentistes torturats en l’”Operació Garzón” responen a la campanya a favor del jutge

Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer fer següents consideracions:

El jutge Garzón, poc abans dels jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la guàrdia civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l’origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s’immutés.

El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell com a jutge de l’Audiència Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola, van fer cap mena d’investigació.

Van haver de passar dotze anys per a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.

El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil.

El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat jurídico-polític que ell, i si se’n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre, i probablement la incomunicació i la tortura, continuarà formant part del seu decàleg i de la seva manera d’instruir.

La tortura i la impunitat és una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l’anomenada transició van deixar intactes una part important de l’estructura de l’estat franquista. L’exemple més paradigmàtic n’és l’Audiència Nacional, hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l’independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l’Estat per resoldre determinats conflictes polítics.

La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també a veure amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.

Més de trenta anys després de la mort del dictador la tortura continua essent una xacra a l’Estat espanyol i malgrat els informes i les sentències internacionals l’aparell jurídico-polític de l’Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que segons dades de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura a l’Estat espanyol la xifra de denúncies supera les sis mil des d’inicis de segle XXI.

Com a víctimes de la tortura, volem manifestar que no estem d’acord amb el fet que aquest jutge segui en el banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l’alçament feixista, associacions i persones que compten amb tot el nostre suport.

Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d’ell.
Carles Buenaventura

David Martínez
Eduard López
Eduard Pomar
Esteve Comellas
Guillem de Pallejà
Jaume Oliveras
Joan Rocamora
Jordi Bardina
Josep Poveda
Marcel Dalmau
Oriol Martí
Pep Musté
Ramon López
Ramon Piqué
Vicent Conca
Xavier Ros

s pel jutge Garzón l’estiu de 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, en una macrooperació contra l’independentisme català.

http://somnoticia.cat/2010/04/25/els-independentistes-torturats-en-loperacio-garzon-responen-a-la-campanya-a-favor-del-jutge/


[Castellano]

Ante la noticia sobre el delito de prevaricación imputado al juez Garzón en relación a la represión franquista -no en las otras acusaciones de prevaricación, caso Gurtel y caso Botín- y ante el movimiento de apoyo que intenta identificarlo como defensor de los derechos humanos es necesario hacer siguientes consideraciones:

El juez Garzón, poco antes de los juegos Olímpicos de Barcelona, en 1992, aprobó nuestra incomunicación en dependencias de la Guardia Civil. Los días que permanecimos detenidos fuimos objeto de tortura, muchos de nosotros teníamos llagas visibles que evidenciaban el trato que habíamos recibido. Todos nosotros declaramos ante el juez Garzón sin que éste hiciera absolutamente nada para saber el origen de las lesiones que presentábamos. Muchos de nosotros hicimos mención explícita del trato recibido sin que el juez inmutase.

El juez Garzón utilizó las declaraciones extraídas bajo tortura para instruir su causa. Las denuncias por tortura fueron archivadas todas, sin excepción. Ni él como juez de la Audiencia Nacional, ni ninguna otra instancia judicial española, hicieron ningún tipo de investigación.

Tuvieron que pasar doce años para que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo condenara al Estado español por haber vulnerado el artículo número 2 de la Convención contra la Tortura por no haber investigado las denuncias por tortura a pesar de las evidencias existentes. Esa condena fue literalmente una condena de prevaricación (por no haber hecho lo que por ley tocaba) y uno de los máximos responsables jurídicos de esta prevaricación era, precisamente el juez Garzón. Este juez y el aparato político y jurídico español, sin embargo, ignorar la sentencia y no se depuraron ningún tipo de responsabilidades.

El mismo juez fue el responsable judicial de nuestra detención y tortura a manos de la Guardia Civil.

El juez que fue responsable de nuestra detención y tortura es hoy víctima de su propia medicina. Quien hoy juzga el juez Garzón forma parte del mismo entramado jurídico-político que él, y si se sale, el juez Garzón seguirá aplicando las leyes como siempre, y probablemente la incomunicación y la tortura, continuará formando parte de su decálogo y de su manera de instruir.

La tortura y la impunidad es una constante sin solución de continuidad desde la muerte del dictador. Los sectores que pactaron la llamada transición dejaron intactas una parte importante de la estructura del estado franquista. El ejemplo más paradigmático es la Audiencia Nacional, heredero directo del Tribunal de Orden Público franquista, que ha desempeñado un papel especialmente represor contra el independentismo catalán de los años ochenta y noventa, y que sigue siendo la fórmula elegida por el Estado para resolver determinados conflictos políticos.

La impunidad que nosotros vivimos, pues, tiene raíces en el franquismo y parte de los motivos por los que fuimos detenidos tienen también que ver con aquel período y con la forma en que se quiso cerrar.

Más de treinta años después de la muerte del dictador la tortura sigue siendo una lacra en el Estado español ya pesar de los informes y las sentencias internacionales del aparato jurídico-político del Estado español continúa negando la tortura. Cabe apuntar que según datos de la Coordinadora para la Prevención de la Tortura en el Estado español la cifra de denuncias supera las seis mil desde inicios de siglo XXI.

Como víctimas de la tortura, queremos manifestar que no estamos de acuerdo con que este juez se siente en el banquillo de los acusados debido a la iniciativa que muchas asociaciones y personas anónimas están llevando adelante desde hace años en contra de la impunidad franquista ya favor de las víctimas del alzamiento fascista, asociaciones y personas que cuentan con todo nuestro apoyo.

Como víctimas de la tortura quisiéramos ver en el banquillo de los acusados los agentes que nos torturaron y sus responsables políticos y judiciales. Como víctimas de la tortura quisiéramos ver el juez Garzón en el banquillo respondiendo por su pasividad ante los cientos de personas torturadas que han pasado delante de él.

David Martínez
Eduard López
Eduard Pomar
Esteve Comellas
Guillem de Pallejà
Jaume Oliveras
Joan Rocamora
Jordi Bardina
Josep Poveda
Marcel Dalmau
Oriol Martí
Pep Musté
Ramon López
Ramon Piqué
Vicent Conca
Xavier Ros

os por el juez Garzón el verano de 1992, poco antes de los Juegos Olímpicos, en una macrooperación contra el independentismo catalán.

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal