El paper que juguem en una lluita com la Vaga de TMB

El 26 de Gener i el 8 de febrer els treballadors i treballadores de
Metro i Bus de TMB decideixen en assemblea general fer vaga els dies
27,28,29 de febrer i l'1 de març, coincidint amb la Fira Mundial del
Mòbil.
Un cop decidit, des del sector més combatiu dels treballadors i la CGT
es fa un crit a tots els moviments socials per a donar suport i fer
que aquesta vaga no sigui una simple vaga, si no que es demostri que
es tracta de la lluita de classes. A aquest fet, s'incorpora en
l'imaginari col•lectiu una proposta d'autogestió de TMB per part dels
treballadors de CGT de busos, on es demana la destitució de tots els
directius, prèvia a la convocatòria de vaga.

Durant tot el període que transcorre entre aquestes assemblees i la
vaga, es duu a terme una ofensiva mediàtica per a desqualificar als
treballadors i posar l’opinió pública en contra de la vaga, incidint
en la importància que té la Fira del Mòbil per a aquesta ciutat.
Des dels barris, sorgeixen de forma autoorganitzada iniciatives de tot
tipus, incloent sabotatges, accions mediàtiques, edicions d’octavetes
i diaris, cridant a la població a la vaga i a la solidaritat.

El dia 23 de febrer, i després de diverses negociacions en les que
l'ajuntament i la empresa negocien i aconsegueixen separar als
treballadors de metro i bus, el comitè d'empresa convoca un referèndum
per als treballadors de metro amb la clara intenció de desconvocar la
vaga d'aquest sector. El 25 de febrer, es desconvoca la vaga de metro
degut al resultat d'aquest referèndum, on una mica més de 2/3 parts
dels treballadors que voten, voten en contra.

El dia 26 de febrer a la nit, es convoca una assemblea de treballadors
de busos. En aquest moment, amb els ànims sota mínims i amb gran
tensió, es desconvoca la vaga del servei de bus.

És en aquest moment, quan després de setmanes preparant la vaga, ens
trobem amb el fet de que no hi ha vaga, però amb la necessitat de
tirar endavant la lluita, ja que potser, encara que des de molts
sectors s'havia anat tot el temps darrera de les reivindicacions
laborals, molts de nosaltres sabem que tenim motius de sobres per a
lluitar, però igualment, ens sentim abatuts i desorientats.

Des del CSA Can Vies, volíem obrir un espai de debat on poder parlar de quina
ha de ser la nostra postura davant d'una lluita com aquesta,
quin ha de ser el nostre discurs i el nostre paper de cara a no
trobar-nos en la situació de desànim que moltes de nosaltres varem
viure la setmana passada.