lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 03/04/2012

Llibertat detingudes i empresonades 29M

Solidaries
56 detingudes (8 d’elles menors), 4 companyes en llibertat pagant 3000 de fiança, 1 companya en presó per no poder pagar-la, 3 companyes a presó sense fiança.

[Català]

Un cop més, l’Estat utilitza la repressió per intentar estendre la intimidació i la por i per a trencar i paralitzar les nostres lluites.

Amb la repressió tracten d’invisibilitzar la violència que estem patint cada dia per part d’aquestos. Per part, d’aquells violents que desnonen a les famílies, que ordenen batudes, que ens han convertit en esclaus assalariats, aquells que decreten reformes laborals que precaritzen encara més les nostres vides, . Aquells violents que dediquen tot un informatiu titllant d’inadmissible un conte- nidor cremat mentre normalitzen que l’Estat espanyol desplegui el seu exercit en països ocupats, que no s’escandalitzen de l’amnistia fiscal decretada per el Govern, que es desviuen per justificar les agressions que patim cada dia a cada cantonada de la ciutat. Aquells violents que es dediquen a disparar en les manifestacions indiscriminadament, que trenquen costelles, fan perdre ulls, dis- paren a nenes, apallissen, detenen arbitràriament i ens torturen a les comissaries. Aquells violents que intenten ocultar deliberadament que el paradís d’alguns coincideix massa sovint amb l’infern d’altres.

Amb la repressió també tracten de silenciar la gran jornada que es va viure el 29 de març a Barce- lona. Però, no ens fareu oblidar l’empoderament que vam sentir en aquell moment, no oblidarem com s’ha notat el treball previ dels barris i com en 20 dies ens hem organitzat, ni oblidarem els piquets que es van dur a terme a més de vint barris de Barcelona, ni les columnes baixant i trobant- se amb les companyes d’altres barris. No oblidarem la quantitat de gent que hi havia a tot arreu, ni com ens repartíem menjar i aigua entre persones que no ens coneixíem de res. No oblidarem els aplaudiments i els crits de “foc, foc” quan es trencava l’aparador d’un banc, ni a dones grans mo- vent contenidors, ni a nenes molt joves amb una ràbia i una actitud admirable, ni a la quantitat de gent que llançava pedres i feia barricades. No oblidarem com ja no sortim corrent quant carregueu amb les boles de goma sinó que ens quedem quietes i ens enfrontem a vosaltres. No oblidarem que ja no érem “les 200” de sempre, sinó moltíssimes més. No oblidarem que estàvem unides, ens sentíem fortes i que per unes hores guanyarem els carrers.

Sabem que, amb la col·laboració i complicitat dels “mitjans de comunicació”, intentareu fer una campanya de criminalització titllant a les encaputxades com aquelles que aprofiten aquestos es- deveniments amb l’única finalitat de provocar disturbis i diferenciant-les d’aquelles persones que treballen cada dia al seu barri i que surten al carrer a manifestar-se contra aquesta situació que ens condemna a la misèria. No existeix tal diferència. Nosaltres som vaguistes, estudiants, antisis- temes, solidaries, delinqüents, provoquem disturbis, treballem cada dia al barri, som vàndals, som companyes…ho som tot!

SABEM QUE TENIU POR I FEU BÉ A TENIR-LA, TENIM SUFICIENTS MOTIUS PER A TRENCAR-HO TOT

PERQUÈ NOSALTRES HEM DECIDIT VIURE

ENS VEIEM ALS CARRERS


[Castellano]

Libertad detenidas y encarceladas 29M

56 detenidas (8 de ellas menores), 4 compañeras en libertad pagando 3000 de fianza, 1 compañera en prisión por no poder pagarla, 3 compañeras en prisión sin fianza.

Una vez más, el Estado utiliza la represión para intentar extender la intimidación y el miedo y para romper y paralizar nuestras luchas.

Con la represión tratan de invisibilizar la violencia que estamos sufriendo cada día por parte de los mismos. Por parte, de esos violentos que desahucian a las familias, que ordenan redadas, que nos han convertido en esclavos asalariados, aquellos que decretan reformas laborales que precarizan aún más nuestras vidas,. Aquellos violentos que dedican todo un informativo tildando de inadmisible un contenedor quemado mientras normalizan que el Estado español despliegue su ejército en países ocupados, que no se escandalizan de la amnistía fiscal decretada por el Gobierno, que se desviven por justificar las agresiones que sufrimos cada día en cada esquina de la ciudad. Aquellos violentos que se dedican a disparar en las manifestaciones indiscriminadamente, que rompen costillas, hacen perder ojos, dispuesto a parar a niñas, apalean, detienen arbitrariamente y nos torturan en las comisarías. Aquellos violentos que intentan ocultar deliberadamente que el paraíso de algunos coincide demasiado a menudo con el infierno de otros.

Con la represión también tratan de silenciar la gran jornada que se vivió el 29 de marzo en Barcelona. Pero, no nos haréis olvidar el empoderamiento que sentimos en ese momento, no olvidaremos como se ha notado el trabajo previo de los barrios y como en 20 días nos hemos organizado, ni olvidaremos los piquetes que se llevaron a cabo en más de veinte barrios de Barcelona, ​​ni las columnas bajando y encontrándose con las compañeras de otros barrios. No olvidaremos la cantidad de gente que había en todas partes, ni como nos repartíamos comida y agua entre personas que no nos conocíamos de nada. No olvidaremos los aplausos y los gritos de "fuego, fuego" cuando se rompía el escaparate de un banco, ni a mujeres mayores moviendo contenedores, ni a niñas muy jóvenes con una rabia y una actitud admirable, ni a la cantidad de gente que lanzaba piedras y hacía barricadas. No olvidaremos como ya no salimos corriendo en cuanto carguan con las bolas de goma sino que nos quedamos quietas y nos enfrentamos a vosotras. No olvidaremos que ya no éramos "las 200" de siempre, sino muchísimas más. No olvidaremos que estábamos unidas, nos sentíamos fuertes y que por unas horas ganaremos las calles.

Sabemos que, con la colaboración y complicidad de los "medios de comunicación", intentaréis hacer una campaña de criminalización tildando a las encapuchadas como aquellas que aprovechan estos acontecimientos con la única finalidad de provocar disturbios y diferenciándolas de aquellas personas que trabajan cada día en su barrio y que salen a la calle a manifestarse contra esta situación que nos condena a la miseria. No existe tal diferencia. Nosotros somos huelguistas, estudiantes, antisistemas, solidarias, delincuentes, provocamos disturbios, trabajamos cada día en el barrio, somos vándalos, somos compañeras... lo somos todo!

SABEMOS QUE TIENEN MIEDO Y HACEN BIEN EN TENERLO, TENEMOS SUFICIENTES MOTIVOS PARA ROMPER TODO

PORQUE NOSOTROS HEMOS DECIDIDO VIVIR

NOS VEMOS EN LAS CALLES

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal