lahaine.org
Nacionales PP.Catalans :: 03/05/2012

"Potser no t’agrada que algunes llencem pedres, que sentim odi, però..."

Anonimes
[Cat/cast] Octaveta trobada a la mani 1r de Maig. "Puede ser que no te guste que algunas lancemos piedras, que sintamos odio, pero..."

[Català]

Si no anem amb compte amb els mitjans de comunicació ens faran odiar als oprimits i estimar als opressors.

És possible que pensessis en algun moment que com que allò que reclamaves era just, i en correspondència legítim, la policia no et colpejaria i que, tard o d’hora, les persones que estan al Poder se n’adonarien de que les seves polítiques són equivocades i, per tant, acabarien per rectificar. És possible que pensessis que “les agents de l’ordre” només pegarien a aquelles que es defensessin amb contundència i que tu, asseguda “pacíficament” al seu davant, no tenies perquè rebre els seus cops, trets ni processos judicials. És possible que pensessis que el teu acomiadament, que et facin fora de casa o que cada dia ens explotin més i més podries aturar-ho dialogant amb les polítiques que així ho dictaminen. És possible fins i tot que en algun moment pensessis que la policia i les lleis estaven per protegir-te.

...però ara ja saps que no és així. Ara ja saps que la policia, els jutges, les lleis, estan per protegir els interessos de les més privilegiades. I els seus interessos no són els nostres, sinó al contrari. Potser han calgut masses hòsties, però finalment totes ens hem adonat d’això. Has entès que les lleis no ens protegeixen sinó que, d’alguna manera o d’altra, ens toca defensar-nos d’elles.

A algunes ja fa temps que ens fa molta por la policia. Algunes ja fa temps que ens fan por, i molta, les seves lleis. Algunes ja fa temps que sabem per què serveixen les presons, les porres, les pistoles, les comissaries...en definitiva: l’Estat; i sabem que hem de lluitar juntes i defensar-nos juntes per aconseguir una vida que mereixi tal nom.

Si encara penses que hi ha formes de lluita que serveixin i que no són il•legals és perquè aquestes formes encara no molesten a l’Estat —pensa que actualment l’ordenança cívica dona el marc idoni per tal que qualsevol forma de reivindicació pugui ser perseguida, si encara deixen passar algunes és perquè no els hi molesta suficientment—. L’Estat i el Capital tolerarà tota acció reivindicativa sempre i quan aquesta no li posi traves a la consecució dels seus projectes. L’Estat ens deixarà sobreviure en “pau” sempre i quan seguim anant a treballar sense posar objeccions a les lleis del mercat i mentre seguim consumint de forma compulsiva. En el moment que les nostres reivindicacions siguin molestes i posem traves a la seva expansió el Capital, mitjançant l’Estat, ens mostrarà les seves urpes recordant-nos qui té el legítim monopoli de la violència, qui mana i qui ha d’obeir.

Davant d’això, plantejar una dicotomia entre una lluita violenta o pacífica resulta estúpid ja que serà l’Estat qui, depenent del que violenti realment a la consecució dels seus objectius definirà què és violent i què no i actuarà en conseqüència. Del que es tracta llavors és de que siguem capaces de veure quines eines ens serviran per fer-nos fortes i enfrontar-nos a l’Estat i el Capital en cada moment concret; sabent que qualsevol forma de lluita que sigui efectiva serà il•legalitzada i, en conseqüència, reprimida.

Potser no t’agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t’agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s’aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és “bo” explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres!

Potser segueixes pensant que tapar-se la cara és de covards i que el que s’ha de fer és aguantar estòicament els cops i els trets de la policia. Potser ho penses però...Quants morts més caldran a mans de la policia, quants ulls menys, quantes fractures, quants blaus, quants processos oberts, quants multes per adonar-nos que les seves lleis protegeixen els seus privilegis i que tenen absoluta impunitat?

Si tu encara vols posar-te davant de la policia a cara descoberta perquè penses que no està fent res malament recorda qui és qui defineix què està bé i què està malament: no ets tu sinó l’Estat i el Capital a partir de les lleis que els defensen. Si encara penses que lluitar és legal o que existeix el dret a la resistència, si encara penses que mai seràs tu el mort en la propera càrrega policial endavant...però volem que entenguis perquè nosaltres en alguns moments preferim encaputxar-nos per poder llençar pedres, trencar el decorat d’allò que ens asfixia, fer barricades per protegir-nos de la policia, optar per l’acció directa atacant a aquelles que ens condemnen a una vida de misèria. El nostre odi no és indiscriminat, ataquem allò que ens impedeix viure plenament.

Sabem que a l’Estat i el Capital no el podrem enderrocar només a base de tirar-li pedres. És per això que fem conviure multitud de tàctiques. El que volem és no jerarquitzar-les, no dir quines si i quines no, sinó quines quan i com en cada moment particular. Per combatre l’Estat i el Capital ens calen assemblees als barris, als treballs, a les universitats, ens calen biblioteques i centres socials, però també foc, pedres i caputxes.

La lluita ens dona allò que les lleis ens prenen!

Només ens queda perdre la por!


[Castellano]

Si no vamos con cuidado con los medios de comunicación nos harán odiar a los oprimidos y amar a los opresores.

Es posible que pensaras en algún momento que como que lo que reclamaban era justo, y en correspondencia legítimo, la policía no te golpearía y que, tarde o temprano, las personas que están en el Poder se darían cuenta de que sus políticas son equivocadas y, por tanto, acabarían por rectificar. Es posible que pensaras que "las agentes del orden" sólo pegarían a aquellas que se defendieran con contundencia y que tú, sentada "pacíficamente" a su frente, no tenías porqué recibir sus golpes, disparos ni procesos judiciales. Es posible que pensaras que tu despido, que te echen de casa o que cada día nos exploten más y más podrías pararlo dialogando con las políticas que así lo dictaminan. Es posible incluso que en algún momento pensaras que la policía y las leyes estaban para protegerte.

... Pero ahora ya sabes que no es así. Ahora ya sabes que la policía, los jueces, las leyes, están para proteger los intereses de las más privilegiadas. Y sus intereses no son los nuestros, sino al contrario. Quizás han sido necesarias demasiadas hostias, pero finalmente todas nos hemos dado cuenta de ello. Has entendido que las leyes no nos protegen sino que, de alguna manera u otra, nos toca defendernos de ellas.

A algunas ya hace tiempo que nos da mucho miedo la policía. Algunas ya hace tiempo que nos dan miedo, y mucho, sus leyes. Algunas ya hace tiempo que sabemos para qué sirven las prisiones, las porras, las pistolas, las comisarías... en definitiva: el Estado, y sabemos que tenemos que luchar juntas y defendernos juntas para conseguir una vida que merezca tal nombre.

Si aún piensas que hay formas de lucha que sirvan y que no son ilegales es porque estas formas aún no molestan al Estado -piensa que actualmente la ordenanza cívica da el marco idóneo para que cualquier forma de reivindicación pueda ser perseguida, si todavía dejan pasar algunas es porque no les molesta suficientemente-. El Estado y el Capital tolerará toda acción reivindicativa siempre y cuando ésta no le ponga trabas a la consecución de sus proyectos. El Estado nos dejará sobrevivir en "paz" siempre y cuando seguimos yendo a trabajar sin poner objeciones a las leyes del mercado y mientras seguimos consumiendo de forma compulsiva. En el momento que nuestras reivindicaciones sean molestas y ponemos trabas a su expansión el Capital, mediante el Estado, nos mostrará sus garras recordándonos quién tiene el legítimo monopolio de la violencia, quien manda y quien debe obedecer.

Ante ello, plantear una dicotomía entre una lucha violenta o pacífica resulta estúpido ya que será el Estado quien, dependiendo de lo que violente realmente a la consecución de sus objetivos definirá qué es violento y qué no y actuará en consecuencia. Lo que se trata entonces es de que seamos capaces de ver qué herramientas nos servirán para hacernos fuertes y enfrentarnos al Estado y al Capital en cada momento concreto; sabiendo que cualquier forma de lucha que sea efectiva será ilegalizada y, en consecuencia, reprimida.

Quizás no te gusta que algunas tiramos piedras, rompemos escaparates de bancos e inmobiliarias, de tiendas de moda y grandes empresas, quizá no te gusta que sentimos odio. Quizás piensas que así no se cambiarán las cosas pero... de verdad piensas que los ataques del capitalismo se detendrán con buenas palabras o intentando convencer a las empresarias y dirigentes que no es "bueno" explotarnos tanto? Ellas nos dirán que si que es bueno: es muy bueno para sus bolsillos!... Y es cierto: lo que es bueno para ellas es malo para nosotros!

Quizá sigues pensando que taparse la cara es de cobardes y que lo que hay que hacer es aguantar estoicamente los golpes y los disparos de la policía. Quizás lo piensas pero... ¿Cuántos muertos más serán necesarios en manos de la policía, ¿cuántos ojos menos, cuántas fracturas, cuántos procesos abiertos, cuántas multas por darnos cuenta de que sus leyes protegen sus privilegios y que tienen absoluta impunidad?

Si tú todavía quieres ponerte delante de la policía a cara descubierta porque piensas que no está haciendo nada mal recuerda quién es quién define qué está bien y qué está mal: no eres tú sino el Estado y el Capital a partir de las leyes que los defienden. Si aún piensas que luchar es legal o que existe el derecho a la resistencia, si aún piensas que nunca vas a ser tú el muerto en la próxima carga policial adelante... pero queremos que entiendas porque nosotros en algunos momentos preferimos encapucharon con nosotras para poder tirar piedras, romper el decorado de lo que nos asfixia, hacer barricadas para protegernos de la policía, optar por la acción directa atacando a aquellas que nos condenan a una vida de miseria. Nuestro odio no es indiscriminado, atacamos lo que nos impide vivir plenamente.

Sabemos que en el Estado y el Capital no lo podremos derribar sólo a base de tirarle piedras. Es por ello que hacemos convivir multitud de tácticas. Lo que queremos es no jerarquizarlas, no decir qué sí y qué no, sino qué cuándo y cómo en cada momento particular. Para combatir el Estado y el Capital necesitamos asambleas en los barrios, en los trabajos, en las universidades, necesitamos bibliotecas y centros sociales, pero también fuego, piedras y capuchas.

La lucha nos da lo que las leyes nos quitan!

Sólo nos queda perder el miedo!

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal