No nomes bales de goma: justicia per les victimes, prou violencia i impunitat policial

El dia 30 de abril s'ha fet “efectiva” la prohibició de les pilotes de goma utilitzades per els Mossos d’Esquadra, segons el que va decidir la “Comissió d’estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses” el 8 de novembre de 2013. S’acaba així l’ús d’una arma letal que des de 2009 fins al 2012, en gairebé totes les ocasions que va ser utilitzada va causar danys irreparables a moltes persones entre les quals en destaquem 7 que van perdre la visió d’un ull. El nostre primer pensament va cap a ells i cap a tots aquells que, a Catalunya i a tot l’Estat Espanyol, han patit ferides permanents, tant física com moralment.

Amb la decisió del Parlament es va admetre que el posicionament dels moviments socials que denunciaven el caràcter letal d’aquesta arma era correcte i que en canvi el dels sindicats de policia i de la mateixa Conselleria d’Interior estava equivocat. Ara bé, aquest assoliment, en aquesta fase que vivim de repressió contra la protesta social, no és més que una gota enmig del mar, una concessió que es dóna per tal d’intentar silenciar altres denúncies menys concretes però que perduren al llarg del temps: la impunitat, la manca d’identificació, la brutalitat de les seves actuacions, i un model policial basat en la repressió i en la cultura de la por.

A la pràctica els Mossos d’Esquadra disposen avui de més armes que fa sis mesos, també aquestes de caràcter letal: una plataforma d’aigua, canons de so i projectils de foam. Aquestes últimes ja van ser utilitzades a Catalunya causant danys notables i a França van causar la pèrdua de la visió a diverses persones.

A més de la prohibició de les pilotes de goma la Comissió d’estudi també va votar sol·licitant altres canvis. Des que aquesta va acabar la seva feina no n’hem vist cap. Després de gairebé sis mesos encara no tenim notícies sobre el “protocol de reparació” dels danys per a la indemnització de les víctimes d’actuacions dels Mossos d’Esquadra. Al contrari del que es va declarar en les conclusions ni una de les víctimes ha rebut “assistència psicològica específica”. D’algunes decisions aprovades no sabem quines han estat les seves conseqüències: es va parlar de la creació d’un “procediment normalitzat de treball” sobre la metodologia de la mediació policial comunitària; de nous sistemes de traçabilitat, de recompte de les armes i de localització de les furgonetes; de revisar el procediment respecte a la utilització de les armes que disparen projectils, de la plataforma d’aigua i dels gasos lacrimògens de manera que es portin a compliment les recomanacions del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura; d’elaborar el protocol de dotació i especificació dels mitjans tècnics i materials de la Brimo i de l’ Arro; de la responsabilitat dels agents i d’ eines que poden ajudar a la identificació dels responsables de les ferides causades per bales de goma. Finalment, es reitera que es faci efectiva la identificació dels agents policials, cosa que encara avui resulta gairebé impossible.

De tot això, en sis mesos no n’hem tingut cap notícia.

En canvi, arran de les dues últimes morts enmig d’una detenció, el que veiem és que es continua dificultant les investigacions per aclarir els fets, que es continua defensant de forma corporativa els agents imputats, i que, en declaracions del Conseller Espadaler, es pensa encara que les actuacions dels Mossos són “absolutament correctes”, seguint “patrons europeus coneguts i testats”. Ens preguntem, doncs, quins canvis de fons hi ha hagut, i si aquesta Comissió va servir realment per a fer reflexionar la classe política i accionar un motor de canvi del model policial.

El que és segur que no ha canviat és la cultura de la repressió. Les protestes continuen sent vistes com un problema d’ordre públic i els manifestants com “enemics”. A les manifestacions continuem veient centenars de policies antiavalots sense que hi hagi cap perill, amb escopetes a la vista i amb la impossibilitat de identificar-los. Per tant, contra l’ús d’armes letals, contra la criminalització de les protestes i contra la cultura policial de la repressió ja anunciem que continuarem lluitant.

Associació Stop Bales de Goma i Ojo con Tu Ojo