Piii!, piii!, piii!!!, per Manuel Sáez

Al 31 de juliol de 1974 va nàixer un fenomen mediàtico-social anomenat Doraemon.

Doraemon és sens dubte el producte infantil audiovisual més important de tots els temps. Perquè porta des d'aleshores emetent-se tots els dies a tot arreu del món. I fins i tot, ara (2015) està de moda amb una nova pel·lícula divulgada a 'bombo y platillo'.

Les pel·lícules de Doraemon són sempre empàtiques envers els més menuts. I utilitzen gairebé de forma eterna un element comú: l'amistat amb els animals. Sí. Perquè hem de recordar que Doraemon és un quasi-animal: un gat robot còsmic. A efectes, un gat.

El món dels més menuts, de la canalla, està farcit d'enllaços amb les altres formes no humanes de vida, sobretot els animals no humans. I podria haver triat unes altres pel·lícules per redactar aquest article. Tanmateix, he decidit utilitzar Doraemon i una de les seues apostes més emblemàtiques, per diversos motius. Que més tard exposaré.

El final de la pel·lícula “Bolt” és emocionant. Amb el del “Rescat a l'Antàrtida” no vaig poder evitar plorar. A l'igual que en “El meu gos Skip”. I moltes altres són també lladres de llàgrimes.

A la pel·lícula “Doraemon i El Menut Dinosaures” podem viure una fantàstica aventura. Una altra per a la banda del gat còsmic: Ell, Nobita, Shizuka, Suneo i Gegant. No desaprofiteu l'oportunitat de visionar aquesta bona cinta (DVD?).

El film narra la història de Pisuke, un dinosaure que va ser concebut al període Cretaci. Nobita (un nen humà), el germà de Doraemon, troba el seu ou, i amb l'ajut dels poders de gat còsmic naix als temps actuals. Després el cuida fins que té uns mesos, creant una relació d'amistat que lleva el cor. Però, és clar, aquí no pot viure. Un dinosaure de més de cinc metres d'alçada no pot viure a sa casa. Per això, la colla dels cinc menuts se l'emporten al Cretaci, amb la màquina del temps de Doraemon. Vinga!, anem allà!!!

I una vegada al Cretaci comencen els problemes. Perquè han de creuar mig món per arribar des del Estats Units fins al Japó.

Evidentment, a qualsevol pel·lícula s'ha de narrar una sèrie de coses, amb tot tipus d'emocions i suspens. I aquesta no és una excepció.

De sobte, apareix en escena un dolent, un dolent molt dolent. Que vol enxampar a l'empàtic Pisuke per portar-lo no se sap bé on. El cas és que arriba un moment on els cinc han de fer una tria, una vital tria:

Tornar a casa amb vida o Salvar Pisuke.

No us contaré quina és l'elecció, perquè totes i tots ja la sabeu. I tampoc contaré el final del film, ja que paga la pena veure'l, tot i ser un producte per a nenes i per a nens.

El que sí diré és que aquest cinc personatges del segle XX (Doraemon, Nobita, Shizuka, Suneo i Gegant) arrisquen la seua vida per salvar la de Pisuke. Perquè Pisuke és el seu amic. I no dubten a jugar-se-ho tot per ell.

la música principal de la pel·lícula és realment increïble i emocionant (composta per Kan Sawada: aconselle llegir aquest article amb aquesta música (vídeo adjunt) a tope als vostres altaveus del PC), posada als moments més plorosos del llargmetratge. Amb un fàcil encert del realitzador. I ajuda un fum a ficar-se en la pell de Nobita i el seu dinosaures.

Perquè la tria de: Salvar a Pisuke o Salvar la vida dels Cinc és en realitat la tria entre Salvar la vida d'un animal o Viure bé amb ells ulls tancats. Perquè Pisuke és en realitat el repte clar i palmari de la nostra relació amb la resta d'animals, ja que transcendeix el Temps, l'Espai i l'Espècie. I podem veure com un animal tan diferent als humans pot establir un relació tan estreta d'amor amb unes persones, fins al punt de donar aquestes la seua vida si arriba el cas.

Les llàgrimes dels sis (els cinc més Pisuke) són d'amor, de sentiment. Reveladores d'una connexió possible entre els éssers humans i la resta de les espècies. Que ben bé podríem, i hauríem, d'apreciar totes i tots.

I... segurament, si sentírem Pisuke cridar el seu amic Nobita quan se separen per a sempre (sota una meravellosa música), ens ajudaria molt:

Piii!!!, piii!!!, piii!!!

Manolo Sáez
Iniciativa Animalista