[Cat/Cast] Hi ha una altra manera de viure

[Català]

Hi ha una altra manera de viure

Aquest any afrontem un 9 d’octubre marcat per la situació de pandèmia provocada per la Covid-19 i una crisi econòmica que afecta i afectarà amb duresa la classe treballadora dels Països Catalans. Les dues crisis que estem vivint estan mostrant uns efectes especialment cruels sobre els sectors més vulnerables de la nostra societat, en gran part a conseqüència de les grans retallades que es dugueren a terme durant l’anterior crisi. Amb uns serveis públics privatitzats i infrafinançats, i amb treballadores mal pagades i faltades de tota mena de recursos, no existeixen dics que contenguen l’atac de capitalisme contra les vides de les classes populars.

Els suposats governs del canvi, com també el govern efectiu i el ‘gobierno‘ més progressista de la història a l’estat espanyol, han mostrat una vegada més que les polítiques progressistes són completament ineficients si no capgiren les estructures del poder econòmic i social. Només permeten un repartiment d’engrunes que desapareixen ràpidament quan l’Ibex 35 o la UE toquen a la porta i posen, com sempre, els interessos de les empreses i les grans fortunes per davant de les vides de les persones. Després d’anys de govern del Botànic, es continua demostrant, dia a dia, que l’autonomia és una caixa buida d’eines i subordinada als interessos del capital i de l’estat espanyol. Al País Valencià s’ha seguit potenciant el monocultiu del turisme, i això ha generat més feines precàries, amb sous més baixos i una alta temporalitat. Amb aquesta nova crisi del capitalisme és l’hora de preguntar-nos quin futur volem per als Països Catalans: una resposta neoliberal, o bé començar a teixir un camí on el teixit productiu i els recursos estiguen al servei de les persones.

Venen temps en què ens tocarà tornar a lluitar pel més elemental, perquè, mentre l’economia capitalista ens impedeix tenir garantits drets com el pa, el sostre i el treball, l’extrema dreta reforça el seu discurs masclista, racista, catalanòfob i feixista. El règim del 78 reforça les posicions i les pràctiques de l’extrema dreta criminalitzant l’antifeixisme i el feminisme, com ho hem pogut veure aquestes darreres setmanes a València. Cal combatre des de la mateixa mirada el feixisme i el sistema econòmic i social que ells mateixos defensen. Per fer-ho, ens cal treballar des del moviment popular per desenvolupar les lluites socials i col·lectives que defensen el dret a la nostra classe a viure amb dignitat. I també unir les lluites sota la idea que podem canviar les coses, posar la vida al centre i construir vides que valguen la pena ser viscudes.

Ens toca mostrar que hi ha una altra manera de viure que implica posar l’economia al servei de la vida, per expropiar habitatges a bancs i grans tenidors i oferir-los a qui els necessite realment. Que implica tenir uns serveis 100% públics de titularitat i gestió, entendre que no podem viure del turisme i que no podem tenir les treballadores del camp cobrant misèries per alimentar la nostra gent. Implica dir clarament que les institucions autonòmiques no serveixen per a garantir vides dignes a les classes populars ni per a fer avançar en drets el nostre poble. Implica posar una estratègia al servei de fer caure el règim del 78 i totes les seues estructures classistes i antidemocràtiques, des de la monarquia i la judicatura fins als grans empresaris i sindicats venuts. Aquesta estratègia és la construcció de la Unitat Popular i l’exercici de l’autodeterminació als Països Catalans.

L’aposta de l’Esquerra Independentista no és la més ràpida ni la més fàcil, però és l’única que ens permet seguir treballant per un horitzó d’esperança per al País Valencià i per al conjunt dels Països Catalans. És la que situa, en el moment actual, el projecte de l’alliberament nacional com a indissociable de l’alliberament social, un projecte feminista per canviar-ho tot i un compromís antifeixista marcat a foc en la nostra memòria.

Als Països Catalans, hi ha una altra manera de viure.
Independència · Socialisme · Feminisme · Països Catalans

ALERTA SOLIDÀRIA · ARRAN · COORDINADORA OBRERA SINDICAL

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR · ENDAVANT OSAN

SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS

___________________

[Castellano]

Hay otra manera de vivir

Manifiesto de la izquierda independentista por la Diada del 9 de octubre de 2020.

Este año afrontamos un 9 de octubre marcado por la situación de pandemia provocada por la Covidien-19 y una crisis económica que afecta y afectará con dureza la clase trabajadora de los Països Catalans . Las dos crisis que estamos viviendo están mostrando unos efectos especialmente crueles sobre los sectores más vulnerables de nuestra sociedad, en gran parte como consecuencia de los grandes recortes que se llevaron a cabo durante la anterior crisis. Con unos servicios públicos privatizados y infrafinanciados , y con trabajadoras mal pagadas y carentes de todo tipo de recursos , no existen diques que contengan el ataque de capitalismo contra las vidas de las clases populares.

Los supuestos gobiernos del cambio, así como el gobierno efectivo y el ' Gobierno ' más progresista de la historia en España, han mostrado una vez más que las políticas progresistas son completamente ineficientes si no cambian las estructuras del poder económico y social . Sólo permiten un reparto de migajas que desaparecen rápidamente cuando el Ibex 35 o la UE tocan a la puerta y ponen, como siempre, los intereses de las empresas y las grandes fortunas por delante de las vidas de las personas. Después de años de gobierno del Botánico, se sigue demostrando, día a día, que la autonomía es una caja vacía de herramientas y subordinada a los intereses del capital y del estado español. En el País Valenciano se ha seguido potenciando el monocultivo del turismo, lo que ha generado más empleos precarios, con sueldos más bajos y una alta temporalidad. Con esta nueva crisis del capitalismo es la hora de preguntarnos qué futuro queremos para los Països Catalans: una respuesta neoliberal, o bien empezar a tejer un camino donde el tejido productivo y que los recursos estén al servicio de las personas.

Vienen tiempos en que nos tocará volver a luchar por lo más elemental, porque, mientras la economía capitalista nos impide tener garantizados derechos como el pan, el techo y el trabajo , la extrema derecha refuerza su discurso machista, racista, catalanófobo y fascista . El régimen del 78 refuerza las posiciones y las prácticas de la extrema derecha criminalizando el antifascismo y el feminismo, como lo hemos podido ver estas últimas semanas en Valencia. Hay que combatir desde la misma mirada el fascismo y el sistema económico y social que ellos mismos defienden. Para hacerlo, necesitamos trabajar desde el movimiento popular para desarrollar las luchas sociales y colectivas que defienden el derecho a nuestra clase a vivir con dignidad. Y también unir las luchas bajo la idea de que podemos cambiar las cosas, poner la vida en el centro y construir vidas que valgan la pena ser vividas.

Nos toca mostrar que hay otra manera de vivir que implica poner la economía al servicio de la vida , para expropiar viviendas a bancos y grandes tenedores y ofrecerlos a quien los necesite realmente. Que implica tener unos servicios 100% públicos de titularidad y gestión, entender que no podemos vivir del turismo y que no podemos tener las trabajadoras del campo cobrando miserias para alimentar nuestra gente. Implica decir claramente que las instituciones autonómicas no sirven para garantizar vidas dignas a las clases populares ni para hacer avanzar en derechos nuestro pueblo. Implica poner una estrategia al servicio de hacer caer el régimen del 78 y todas sus estructuras clasistas y antidemocráticas, desde la monarquía y la judicatura hasta los grandes empresarios y sindicatos vendidos. Esta estrategia es laconstrucción de la Unidad Popular y el ejercicio de la autodeterminación en los Països Catalans.

La apuesta de la Izquierda Independentista no es la más rápida ni la más fácil, pero es la única que nos permite seguir trabajando para un horizonte de esperanza para el País Valencià y para el conjunto de los Països Catalans . Es la que sitúa, en el momento actual, el proyecto de la liberación nacional como indisociable de la liberación social, un proyecto feminista para cambiarlo todo y un compromiso antifascista marcado a fuego en nuestra memoria.

En los Països Catalans, hay otra manera de vivir.
Independencia · Socialismo · Feminismo · Países Catalanes

ALERTA SOLIDÀRIA · ARRAN · COORDINADORA OBRERA SINDICAL

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR · ENDAVANT OSAN

SINDICAT D’ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS