Principal |
Nacionales PP.Catalans :: 27/10/2020

La pandèmia de la COVID-19 com a laboratori de repressió social. No al toc de queda!

Coordinadora Obrera Sindical - COS
Fem una crida a tota la població a unir-se a les mobilitzacions que tindran lloc els dies que vénen, a sindicar-se i defensar els seus drets davant les vulneracions

Fa uns quants dies que, arreu dels Països Catalans, s’han començat a implementar mesures de toc de queda (primer a la Catalunya del Nord i al País Valencià) que, segons ens asseguren, han de portar a controlar les xifres de contagis de la COVID-19. Entenem que en la greu situació sanitària en què ens trobem pot ser necessari valorar (i aplicar) mesures d’excepcionalitat per preservar la vida, no obstant això, s’han d’explicar amb criteris epidemiològics i amb un balanç de guanys per sobre del cost en matèria de drets civils. La necessitat d’aquestes mesures ha de ser socialitzada amb la població per no alimentar, a raó de l’opacitat en la gestió i de la mà de ferro a la que ens tenen acostumades, discursos d’extrema dreta i negacionistes (que poden portar a un menyspreu generalitzat en el futur a possibles mesures excepcionals que realment sí que puguin ser necessàries).

En tot cas, no només fem una crítica a les formes (que donen una sensació d’improvisació constant) i a la manca de transparència sobre els criteris utilitzats a l’hora de prendre noves restriccions. També fem una crítica al missatge polític de fons. La mesura del toc de queda, ens fa responsables últims de la contenció de la pandèmia criminalitzant col·lectius vulnerables de l’extensió de la COVID-19 i limitant i retallant per la porta del darrere drets fonamentals. Aquesta lògica respon a la voluntat de tapar la incapacitat de control sobre els grans lobbies financers i el gran capital, els recursos dels quals, amb la imposició de l’estat d’alarma, poden ser confiscats i posats al servei del conjunt del sector públic. Però davant la disjuntiva de poder escollir entre el benefici de la majoria i la protecció dels beneficis i patrimonis d’uns pocs, les autoritats d’arreu dels Països Catalans ho tenen clar: ells escullen rescatar el capital i que nosaltres paguem.

Davant d’aquesta disjuntiva nosaltres també escollim: escollim apostar per la responsabilitat col·lectiva, per damunt la criminalització dels més febles; escollim la vida per davant del capital i el benefici d’uns pocs; nosaltres escollim plantar cara a la involució de drets i llibertats i dir no al toc de queda que, tal com s’ha plantejat no està justificat i la seva eficàcia és més que qüestionable. No acceptem que sota un pretext de control d’una emergència sanitària, que insistim, obre la porta al control estatal del sector privat, el que es faci sigui seguir afeblint el sector públic i responsabilitzar la classe treballadora de l’augment d’infeccions.

Per tot això, des de la COS exigim:

• Aplicar mesures que garanteixin la subsistència de la classe treballadora en cas que fossin necessàries restriccions a la mobilitat o la limitació de l’activitat econòmica, com poden ser la suspensió de lloguers i hipoteques i del pagament de subministraments, així com la condonació de tots els deutes contrets a causa de la situació de pandèmia.

• Nul·litat de tots els ERTO i ERO realitzats per empreses amb beneficis i acomiadaments vinculats a les conseqüències de la Covid-19 i que siguin aquestes empreses qui es facin càrrec dels salaris de les treballadores. Considerem que la generalització dels ERTO són una política pal·liativa que no busca transformar la realitat productiva i no ofereixen cap alternativa a l’ocupació que la pandèmia destruirà en sectors avocats al turisme. És necessari aplicar mesures de distribució del treball, amb la reducció de la jornada laboral a 30 hores.

• Augment de les inspeccions de treball i de la seva rapidesa controlant la vulneració de drets laborals i el compliment de les mesures de seguretat mínimes.

• Nacionalització de serveis bàsics i d’empreses que proveeixen serveis essencials, així com la intervenció de tots els recursos necessaris del sector privat per fer front a la pandèmia i a les seves conseqüències en la classe treballadora.

• Internalitzacions dels serveis vinculats a l’empresa pública perquè cap empresa privada es lucri de la gestió de l’emergència sanitària.

• Garantir recursos suficients a tots els serveis que permetin el control, seguiment i contenció de la pandèmia. En aquest sentit, considerem vital subministrar gratuïtament a tota la població les mascaretes i els gels en dispensadors públics (especialment al transport).

• Acabar amb la militarització i el control policial que s’exerceix contra la població treballadora. Les multes imposades durant i després de l’estat d’alarma han sigut una política altament classista, conferint a les persones amb recursos una carta blanca per a poder saltar-se les restriccions i castigant a les persones vulnerables -que no tenien més opcions per a garantir la seva subsistència- amb sancions abusives.

• L’aplicació d’una renda universal garantida que permeti el sosteniment de la vida per a tota la classe treballadora (independentment de la seva situació administrativa).

Fem una crida a tota la població a unir-se a les mobilitzacions que tindran lloc els dies que vénen, a sindicar-se i defensar els seus drets davant les vulneracions que fa sis mesos que la classe treballadora pateix amb l’excusa de les mesures pel control de la pandèmia. Fem una crida a plantar cara a la involució de drets i llibertats mentre les institucions dels Països Catalans defensen el gran capital!

No al toc de queda! La vida abans que el capital!

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fU8k