Principal |
Països Catalans :: 06/11/2020

[Cat/Cast] Les treballadores municipals d'atenció a víctimes de violència masclista...

Víctor González Clota
...denuncien abandonament per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Des del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de persones víctimes de violència masclista de l’Ajuntament de Barcelona asseguren viure "una situació límit" en el seu lloc de feina. Després de més de dos anys esperant signar un acord laboral específic amb l’Ajuntament de Barcelona, els sindicats denuncien que el setembre van topar amb una nova negativa a acceptar les seves propostes per part de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.

El SARA és un servei municipal que es va internalitzar l’any 2016 i actualment és l’encarregat d’oferir una atenció ambulatòria i específica a persones víctimes de situacions de violència masclista. Després de la signatura del nou conveni laboral per a totes les treballadores municipals l’any 2018, és l’únic servei que encara no té un acord específic. En una carta de l’Assemblea de Treballadores enviada a l’Ajuntament aquest estiu, exposen: “Volem un horari que ens permeti atendre les necessitats de les nostres usuàries i que alhora ens permeti conciliar amb les nostres vides”. Segons afirmen, “una administració que té tants projectes per la igualtat i que fa tants esforços per posar fi a la injustícia de gènere no hauria d’imposar un horari discriminatori a les treballadores especialitzades de l’àrea d’atenció de violència masclista”.

Segons els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC, el SARA “es troba saturat per la falta d’espais i recursos, cosa que fa que les treballadores no tinguin uns horaris que els permetin una conciliació laboral i personal”. Treballadores com Maria –prefereix utilitzar el pseudònim per evitar represàlies–, qui exerceix al SARA des de fa cinc anys i és membre de l’Assemblea de Treballadores, assenyalen que “actualment ens sentim molt esgotades perquè, al final, estem sent menyspreades. Ara mateix se’ns està fent un reconeixement de tota la feina que hem fet durant el confinament de forma pública, però a l’hora de la veritat continuem sent l’únic servei de l’Ajuntament que encara no està regit pel seu conveni”.

Segons els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC, el SARA “es troba saturat per la falta d’espais i recursos, cosa que fa que les treballadores no tinguin uns horaris que els permetin una conciliació laboral i personal”

Un dels serveis municipals més importants que té Barcelona per combatre les violències masclistes a la ciutat està en una situació d’estrès crònic, si es fa un repàs a les dades. Segons les últimes xifres oficials de l’Ajuntament de Barcelona, les quals daten del 2018, el SARA va atendre 1.491 dones diferents, 148 d’elles per la via d’urgència, a més d’atendre de forma directa 352 menors afectades. Tot, amb una plantilla de 42 professionals, amb una única seu física i assumint unes ràtios que cap altre servei de l’IMSS té. A la vegada, si s’analitzen les xifres sobre violències masclistes a la ciutat, es pot comprovar el nivell de tensió en què es troba el servei. A l’Enquesta de violència masclista elaborada a tot Catalunya l’any 2016, es comprovava que a Barcelona un 54,7% de les dones havia patit algun tipus d’agressió masclista –excloent comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme– des dels quinze anys, que un 31% de les dones barcelonines havia viscut fets de violència molt greus al llarg de la seva vida, i, a més, que un 37% d’elles assegurava haver patit alguna forma de violència masclista per part de la seva parella.

Segons la Regidoria de Feminismes i LGTBI i el mateix Ajuntament, “es continuen treballant i discutint les propostes i condicions de les treballadores, sempre valorant el servei essencial que realitzen i respectant la seva conciliació laboral i personal”, una afirmació amb què no coincideixen des de l’Assemblea de Treballadores del SARA. De fet, consideren que “continuem sota la mirada i el funcionament d’un servei gestionat per una entitat privada; aquí hi ha el gran problema”. A la vegada, afirmen que des de la municipalització el servei ha sigut molt més publicitat i conegut, cosa que celebren i valoren, però s’ha traduït en una major demanda que han d’atendre “amb gairebé el mateix nombre de professionals i de recursos i amb el mateix espai físic. I ara hem duplicat l’atenció; per tant, no és viable seguir així”.

Les demandes de l’Assemblea de Treballadores i els sindicats amb representació (CGT, UGT, CCOO, CSIF i Intersindical-CSC) són les mateixes des del 2018, moment en què se signa el nou acord horari dels centres de serveis socials de Barcelona (CSS). En diferents cartes enviades a la Regidoria de Feminismes i LGTBI, amb la regidora Laura Pérez al capdavant, i directament a l’alcaldia, amb Ada Colau, exigeixen que “els nous horaris, en coherència amb el nou conveni, redueixin les tardes de treball, augmentin la flexibilitat i siguin, en definitiva, horaris més conciliadors, que facilitin el descans de les professionals i la conciliació amb la vida familiar i personal de les treballadores”, unes condicions que sí que tenen la resta de serveis socials municipals. A la vegada, es reafirmen en el fet que “aquesta administració s’allunyi de lògiques productivistes pròpies de l’empresa privada i que s’utilitzin elements qualitatius per valorar el servei i els processos de recuperació de les persones ateses en lloc de números de persones ateses i visites realitzades”. Reclamen que “s’apliquin els acords als quals es va arribar després de l’avaluació del grup de treball de riscos psicosocials”. Es reitera que “s’estableixin ràtios d’atenció per professional per tal de no sobrecarregar les professionals”. I, a més a més, es proposa que “el sobredimensionament del servei sigui real i coherent amb les necessitats de les usuàries i de la ciutadania, apostant per més treballadores i més espais físics on fer les atencions”. De moment, cap de les demandes acordades s’ha dut a terme i moltes altres han estat obviades.

Per entendre com està de saturada l’atenció a persones víctimes de violència masclista a Barcelona, és important veure com el SARA ha hagut de reconvertir-se durant els mesos de confinament i de la vigència de l’estat d’alarma. Segons l’informe Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona, el total d’intervencions realitzades pel SARA, així com el nombre de dones ateses per aquest servei, ha augmentat de manera exponencial des de l’inici de l’estat d’alarma. Si es comparen les xifres en el mateix període de l’any anterior, es van registrar 3.577 intervencions, i enguany en van ser 8.566, més del doble. Sumat a les xifres anteriors, i segons l’informe de l’Institut Català de les Dones, durant els darrers quinze dies de confinament es van disparar les trucades de dones demanant ajuda per violència masclista fins a un 88%. Sigui per l’augment de casos de violència masclista a la ciutat o per la feina proactiva de les treballadores del SARA per mantenir un contacte, encara que sigui via telefònica, amb les dones usuàries, la feina ha continuat en augment i és més necessària que mai. Però, això sí, amb els mateixos recursos que en la transició d’empresa privada a servei municipal.

D’ençà que es va internalitzar la gestió, més de vint treballadores han deixat la seva feina per diferents motius, un fet que es pot explicar pels resultats dels diferents estudis psicosocials realitzats els últims mesos, els quals mostren una càrrega d’estrès molt elevat entre les treballadores

La falta d’unes condicions mínimament equiparades “ha anat minvant la qualitat i la continuïtat del servei”, segons la Maria, treballadora del SARA. D’ençà que es va internalitzar la gestió, més de vint treballadores han deixat la seva feina per diferents motius, un fet que es pot explicar pels resultats dels diferents estudis psicosocials realitzats els últims mesos, els quals mostren una càrrega d’estrès molt elevat entre les treballadores. A més, com explica la Carla –nom també fictici–, una altra treballadora del SARA des de fa tres anys i també membre de l’Assemblea, “les persones noves que s’incorporaven, com que entraven des de la borsa de l’Ajuntament, passats els primers sis mesos, demanaven el trasllat a altres serveis de l’Ajuntament, ja que tenien millors condicions laborals en qüestió d’horaris i conciliació”. La rotació de la plantilla ha estat una constant, cosa que s’ha traduït en el fet que “hi havia dones que en sis mesos perdien la seva treballadora social de referència, perdien la seva psicòloga de dona i, si tenien fills, probablement la psicòloga d’infància”. Finalment, moltes d’elles, com lamenta la Carla, “es perdien, perdíem dones. Quan entrava una professional nova es perdien els casos, les dones es quedaven penjades. Aquesta és la realitat que hem viscut al SARA durant molts anys”.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona i la Regidoria de Feminismes i LGTBI recorden que “aquesta mobilitat és normal entre els diferents centres de serveis socials de Barcelona”, i afegeixen que “en ser una plantilla jove, també hi ha hagut canvis de professionals per permisos de maternitat o excedències”.

Per protestar contra aquesta situació, les treballadores del servei han convocat una mobilització el dilluns 9 de novembre al matí davant de la seu de l’IMSS com a resposta al fet que “les treballadores del SARA tinguin les pitjors condicions en flexibilitat, en conciliació i en feminisme. I que l’Ajuntament, el responsable, es vanagloriï de la feina que s’hi fa sabent les condicions que hi ha”, apunten des de CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC. Aquesta situació coincideix amb una denúncia de mala praxi dins l’Institut Municipal de Serveis Socials, presentada per UGT, en la qual apunten “la possibilitat que alguns càrrecs de l’IMSS hagin cobrat un plus econòmic, així com dies de permisos retribuïts, pel fet d’haver treballat durant l’estat d’alarma i posteriors dies arran de la situació provocada per la COVID-19.”

Les treballadores del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida recorden que “el que reclamem són unes condicions que ens permetin donar el servei que les usuàries víctimes de violència masclista es mereixen, tenint unes condicions mínimament equiparades amb la resta de serveis socials, que és el nostre dret”; una situació que “malauradament veiem molt immòbil, sobretot per part de la Regidoria de Feminismes i LGTBI, de la qual depenem. Haurem de fer força per avançar per altres llocs”, conclouen.

Fuente

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Las trabajadoras municipales de atención a víctimas de violencia machista denuncian abandono por parte del Ayuntamiento de Barcelona

Desde el Servicio de Atención, Recuperación y Acogida (SARA) de personas víctimas de violencia machista del Ayuntamiento de Barcelona aseguran vivir "una situación límite" en su lugar de trabajo. Después de más de dos años esperando firmar un acuerdo laboral específico con el Ayuntamiento de Barcelona, los sindicatos denuncian que en septiembre toparon con una nueva negativa a aceptar sus propuestas por parte de la Concejalía de Feminismos y LGTBI.

El SARA es un servicio municipal que se internalizar el año 2016 y actualmente es el encargado de ofrecer una atención ambulatoria y específica a personas víctimas de situaciones de violencia machista. Tras la firma del nuevo convenio laboral para todas las trabajadoras municipales en 2018, es el único servicio que aún no tiene un acuerdo específico. En una carta de la Asamblea de Trabajadoras enviada al Ayuntamientoeste verano, exponen: "Queremos un horario que nos permita atender las necesidades de nuestras usuarias y que a la vez nos permita conciliar con nuestras vidas". Según afirman, "una administración que tiene tantos proyectos para la igualdad y que hace tantos esfuerzos para poner fin a la injusticia de género no debería imponer un horario discriminatorio a las trabajadoras especializadas del área de atención de violencia machista".

Según los sindicatos CCOO, UGT, CGT e Intersindical-CSC, el SARA "se encuentra saturado por la falta de espacios y recursos, lo que hace que las trabajadoras no tengan unos horarios que les permitan una conciliación laboral y personal". Trabajadoras como María -Prefiero utilizó el seudónimo para evitar represalias-, quien ejerce el SARA desde hace cinco años y es miembro de la Asamblea de Trabajadoras, señalan que "actualmente nos sentimos muy agotadas porque, al final, estamos siendo despreciadas. Ahora mismo nos está haciendo un reconocimiento de todo el trabajo que hemos hecho durante el confinamiento de forma pública, pero a la hora de la verdad seguimos siendo el único servicio del Ayuntamiento que aún no está regido por su convenio " .

Según los sindicatos CCOO, UGT, CGT e Intersindical-CSC, el SARA "se encuentra saturado por la falta de espacios y recursos, lo que hace que las trabajadoras no tengan unos horarios que les permitan una conciliación laboral y personal"

Uno de los servicios municipales más importantes que tiene Barcelona para combatir las violencias machistas en la ciudad está en una situación de estrés crónico, si se hace un repaso a los datos. Según las últimas cifras oficiales del Ayuntamiento de Barcelona, las cuales datan de 2018, el SARA atendió 1.491 mujeres diferentes, 148 de ellas por la vía de urgencia, además de atender de forma directa 352 menores afectadas. Todo, con una plantilla de 42 profesionales, con una única sede física y asumiendo unas ratios que ningún otro servicio del IMSS tiene. A la vez, si se analizan las cifras sobre violencias machistas en la ciudad, se puede comprobar el nivel de tensión en que se encuentra el servicio. En la Encuesta de violencia machista elaborada en toda Cataluña el año 2016, se comprobaba que en Barcelona un 54,

Según la Concejalía de Feminismos y LGTBI y el mismo Ayuntamiento, "se siguen trabajando y discutiendo las propuestas y condiciones de las trabajadoras, siempre valorando el servicio esencial que realizan y respetando su conciliación laboral y personal", una afirmación con la que no coinciden diciembre de la Asamblea de Trabajadoras del SARA. De hecho, consideran que "seguimos bajo la mirada y el funcionamiento de un servicio gestionado por una entidad privada; aquí está el gran problema ". A la vez, afirman que desde la municipalización el servicio ha sido mucho más publicidad y conocido, lo que celebran y valoran, pero se ha traducido en una mayor demanda que deben atender "con casi el mismo número de profesionales y de recursos y con el mismo espacio físico. Y ahora hemos duplicado la atención; por tanto, no es viable seguir así ".

Las demandas de la Asamblea de Trabajadoras y los sindicatos con representación (CGT, UGT, CCOO, CSIF y Intersindical CSC) son las mismas desde el 2018, momento en que se firma el nuevo acuerdo horario de los centros de servicios sociales de Barcelona ( CSS). En diferentes cartas enviadas a la Concejalía de Feminismos y LGTBI, con la concejal Laura Pérez al frente, y directamente a la alcaldía, con Ada Colau, exigen que "los nuevos horarios, en coherencia con el nuevo convenio, reduzcan las tardes de trabajo , aumenten la flexibilidad y sean, en definitiva, horarios más conciliadores, que faciliten el descanso de las profesionales y la conciliación con la vida familiar y personal de las trabajadoras ", unas condiciones que sí tienen el resto de servicios sociales municipales. A la vez, se reafirman en que "esta administración se aleje de lógicas productivistas propias de la empresa privada y que se utilicen elementos cualitativos para valorar el servicio y los procesos de recuperación de las personas atendidas en lugar de números de personas atendidas y visitas realizadas ". Reclaman que "se apliquen los acuerdos a los que se llegó después de la evaluación del grupo de trabajo de riesgos psicosociales". Se reitera que "establezcan ratios de atención por profesional para no sobrecargar las profesionales". Y, además, se propone que "el sobredimensionamiento del servicio sea real y coherente con las necesidades de los usuarios y de la ciudadanía, apostando por más trabajadoras y más espacios físicos donde hacer los cuidados". Por el momento, ninguna de las demandas acordadas se ha llevado a cabo y muchas otras han sido obviadas.

Para entender cómo está de saturada la atención a personas víctimas de violencia machista en Barcelona, es importante ver como el SARA ha tenido que reconvertirse durante los meses de confinamiento y de la vigencia del estado de alarma. Según el informe Violencias machistas en tiempos de Covidien-19 (SARS-CoV-2) en la ciudad de Barcelona, El total de intervenciones realizadas por el SARA, así como el número de mujeres atendidas por este servicio, ha aumentado de manera exponencial desde el inicio del estado de alarma. Si se comparan las cifras en el mismo período del año anterior, se registraron 3.577 intervenciones, y este año fueron 8.566, más del doble. Sumado a las cifras anteriores, y según el informe del Instituto Catalán de las Mujeres, durante los últimos quince días de confinamiento se dispararon las llamadas de mujeres pidiendo ayuda por violencia machista hasta un 88%. Sea por el aumento de casos de violencia machista en la ciudad o por el trabajo proactiva de las trabajadoras del SARA para mantener un contacto, aunque sea vía telefónica, con las mujeres usuarias, el trabajo ha continuado en aumento y es más necesaria que nunca. Pero, eso sí,

Desde que se internalizar la gestión, más de veinte trabajadoras han dejado su trabajo por diferentes motivos, un hecho que se puede explicar por los resultados de los diferentes estudios psicosociales realizados en los últimos meses, los cuales muestran una carga de estrés muy elevado entre las trabajadoras

La falta de unas condiciones mínimamente equiparadas "ha ido disminuyendo la calidad y la continuidad del servicio", según María, trabajadora del SARA. Desde que se internalizar la gestión, más de veinte trabajadoras han dejado su trabajo por diferentes motivos, un hecho que se puede explicar por los resultados de los diferentes estudios psicosociales realizados en los últimos meses, los cuales muestran una carga de estrés muy elevado entre las trabajadoras. Además, como explica Carla -nombre también ficticio-, otra trabajadora del SARA desde hace tres años y también miembro de la Asamblea, "las personas nuevas que se incorporaban, como que entraban desde la bolsa de la Ayuntamiento, pasados los primeros seis meses, pedían el traslado a otros servicios del Ayuntamiento, ya que tenían mejores condiciones laborales en cuestión de horarios y conciliación ". La rotación de la plantilla ha sido una constante, lo que se ha traducido en que "había mujeres que en seis meses perdían su trabajadora social de referencia, perdían su psicóloga de mujer y, si tenían hijos, probablemente la psicóloga de infancia ". Finalmente, muchas de ellas, como lamenta Carla, "se perdían, perdíamos mujeres. Cuando entraba una profesional nueva se perdían los casos, las mujeres se quedaban colgadas. Esta es la realidad que hemos vivido a SARA durante muchos años ". Cuando entraba una profesional nueva se perdían los casos, las mujeres se quedaban colgadas. Esta es la realidad que hemos vivido a SARA durante muchos años ". Cuando entraba una profesional nueva se perdían los casos, las mujeres se quedaban colgadas. Esta es la realidad que hemos vivido a SARA durante muchos años ".

Por su parte, el Ayuntamiento de Barcelona y la Concejalía de Feminismos y LGTBI recuerdan que "esta movilidad es normal entre los diferentes centros de servicios sociales de Barcelona", y añaden que "al ser una plantilla joven, también ha habido cambios de profesionales para permisos de maternidad o excedencias ".

Para protestar contra esta situación, las trabajadoras del servicio han convocado una movilización el lunes 9 de noviembre por la mañana frente a la sede del IMSS como respuesta a que "las trabajadoras del SARA tengan las peores condiciones en flexibilidad, en conciliación y en feminismo. Y que el Ayuntamiento, el responsable, se vanaglorie del trabajo que se hace sabiendo las condiciones que hay ", apuntan desde CCOO, UGT, CGT e Intersindical-CSC. Esta situación coincide con una denuncia de mala praxis en el Instituto Municipal de Servicios Sociales, presentada por UGT, en la que apuntan "la posibilidad de que algunos cargos del IMSS hayan cobrado un plus económico, así como días de permisos retribuidos, por hecho de haber trabajado durante el estado de alarma y posteriores días a raíz de la situación provocada por la Covidien-19. "

Las trabajadoras del Servicio de Atención, Recuperación y Acogida recuerdan que "lo que reclamamos son unas condiciones que nos permitan dar el servicio que las usuarias víctimas de violencia machista se merecen, teniendo unas condiciones mínimamente equiparadas con el resto de servicios sociales, que es nuestro derecho "; una situación que "desgraciadamente vemos muy inmóvil, sobre todo por parte de la Concejalía de Feminismos y LGTBI, de la que dependemos. Tendremos que hacer fuerza para avanzar por otros sitios ", concluyen.

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fV0k