Principal |
Barcelona :: 24/11/2020

Amenazadas con tres años de prisión por un corte el 8-M: "Somos el castigo ejemplar que quieren"

Josep Rexach Fumanya
La fiscalía pide 3 años de cárcel y una multa de 26.000 euros a 7 feministas que participaron en un corte de vías de FGC en Sant Cugat del Vallès durante la huelga del 8M

[Català]

Amenaçades amb tres anys de presó per un tall el 8-M: “Som el càstig exemplar que volen”

La fiscalia demana tres anys de presó i una multa de 26.000 euros a set feministes que van participar en un tall de les vies de FGC a Sant Cugat del Vallès en el transcurs de la vaga general del 8-M

El mes passat es va saber que la fiscalia demana tres anys de presó i 26.000 euros de multa per desordres públics a les set feministes que durant la vaga del 8 de març del 2018, fa més de dos anys i mig, van tallar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Cugat del Vallès. No era la primera vegada, ni l’última, que es feia una acció similar en aquestes vies, però els mossos, actuant d’ofici i amb FGC personant-se en el cas, van emprendre una denúncia que arribarà a judici.

Anna Sala és una de les encausades. Parla en nom de 8 Mil Motius, la campanya de difusió que han iniciat les set feministes encausades. Emmarca el seu cas en la repressió del moviment feminista: “Particularment el moviment feminista anticapitalista, que és el que opta per l’acció directa”, sosté. Parlem amb ella sobre com van ocórrer els fets d’aquell dia.

Què va passar aquell 8 de març?
—Aquell 8 de març ens vàrem organitzar des d’un comitè de vaga feminista, com es feia a molts altres pobles, barris i ciutats per organitzar la vaga del 8 de març convocada per diferents sindicats. Vàrem plantejar una jornada de protesta amb diferents accions. No només planejàvem l’acció per la qual ara ens jutjaran. Doncs bé, una d’aquestes accions consistia a tallar la via dels FGC amb l’objectiu de tallar les comunicacions amb llocs de feina, tal com passa en moltes altres vagues. Era una acció amb la lògica de trencar la normalitat i intentar que les treballadores que veien el seu dret de vaga vulnerat per part de les empreses, poguessin també participar de la vaga.

Quanta estona va durar?
—Dues hores, aproximadament. Era una acció no mixta, hi havia una trentena de dones a les vies. Teníem una figura que actuava com a mediació i es comunicava amb mossos i amb l’estació de tren. Vull dir que des del primer moment estàvem obertes a tenir diàleg. Un cop vàrem decidir que ja havíem complert amb l’objectiu de l’acció i vàrem sortir de les vies ens van envoltar els mossos i ens van identificar a set de les trenta dones que hi érem. Aquesta identificació obeïa a un assenyalament directe de certes cares que potser identificaven que havien participat en altres mobilitzacions. De fet, a la primera companya que van identificar, li van dir que ja la tenien vista.

Creieu que no va ser aleatori, doncs?
—El càstig exemplar pot ser aleatori entre totes les persones que participen en una acció. Perquè al final, és més viable, és agafar-ne unes quantes i no pas les trenta. Però hi ha persones que ells ja identifiquen com a membres de moviments socials. O les que jugaven determinats rols a la manifestació, com pot ser la persona que aguantava una pancarta o llegia un manifest amb el megàfon. Les set persones que som en aquest procés judicial entenem que no ens ha tocat per quin sigui el nostre nom: som el càstig exemplar que volen, i va més enllà de nosaltres set.

Per què creieu que es tracta d’un càstig exemplar?
—Aquells dies es van organitzar altres talls de vies i, fins i tot, una setmana abans hi havia hagut talls a les mateixes vies de Sant Cugat per parts dels CDR. És que s’han tallat moltes vegades, com a les vagues estudiantils de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però mai no hi ha hagut aquesta repressió, per això creiem que es tracta d’un càstig exemplar ara que el moviment feminista està en un moment àlgid.

Els acusats dels talls de Sants del novembre del 2017, han quedat absolts.
—Per a nosaltres això marca un precedent, i esperem que serveixi. Es tracta d’un moviment social diferent, però l’acció és similar o gairebé la mateixa. Ens sorprendria que unes accions es reprimeixen més que unes altres en funció de qui les executa.

El 8-M del 2018, doncs, us identifiquen. Com continua la denúncia?
—En el moment en què ens identifiquen a les set, no ens esperàvem que això durés tant i arribés tan lluny. Passats tres dies vàrem començar a rebre trucades dels mossos a telèfons de familiars, alguna visita a casa dels nostres pares… Però amb uns tempos i en unes hores estranyes, que al final l’únic que creaven era incomoditat. Ho emmarquem també dins el funcionament de la repressió. És aquí quan comença aquesta estratègia de generar por i inseguretat a l’entorn familiar i més proper. Cal dir que des del moment en què vàrem fer l’acció, el tracte del cos policíac era de paternalisme i infantilització. Això ho hem viscut durant tot el procés. La majoria de nosaltres participem en més organitzacions, aquell dia no vàrem tallar la via perquè haguéssim tingut una inspiració divina. La majoria de nosaltres ja estàvem organitzades en comitè, i no era el primer any. No érem allà sense saber per què tallàvem les vies de comunicació amb centres de treball.

A la denúncia s’hi persona FGC.
—Sí, Mossos d’Esquadra és qui ens denuncia actuant d’ofici i FGC es persona a la denúncia demanant una responsabilitat civil. Després de dos anys i mig, el mes passat ens vam assabentar que la fiscalia havia fet l’escrit d’acusació. I vam saber del cert que se’ns acusava de desordres públics, que se’ns demanaven tres anys de presó i una multa de 26.000 euros.

És la quantitat que en un primer moment havia sol·licitat FGC com a responsabilitat civil.
—Exacte, és el que va demanar l’empresa de FGC, encara que ells van dir públicament que es retiraven. Però els 26.000 euros continuen allà i no han deixat per escrit que vulguin retirar-ho. Doncs clar, la fiscalia això s’ho ha fet seu. Per això també assenyalem la Generalitat, en part en són responsables. Després veiem com la Generalitat fa campanyes feministes i diu que dóna suport al moviment, però depèn de quan i depèn de com.

A València ja hi ha hagut dos judicis a les feministes que van participar en piquets informatius a diversos punts de la ciutat durant les vagues del 8-M del 2018 i el 2019. Diríeu que hi ha una repressió particular contra el moviment feminista?
—Sí, el nostre cas forma part de la repressió que viu el moviment feminista; i particularment el moviment feminista anticapitalista, que és el que opta per l’acció directa. Com els processos de les noies de Xixon, les de València, les d’Horta… Ho entenem com un tot. Es tracta d’una repressió dirigida contra el feminisme més combatiu, i ho veiem especialment en aquell 8-M on diferents partits de diferents ideologies donaven suport a la vaga. Fins i tot la infanta Elena donava suport a la vaga feminista… Però després han estat els mateixos que li donaven suport els qui ens estan reprimint. Hi ha un feminisme que molesta i que fa trontollar les eines del sistema, i un altre que encaixa en l’ordre que els governants volen.

Aquella vaga del 8-M va ser un punt d’inflexió?
—Sí, va ser un 8-M decisiu. Ja s’havia plantejat molt abans de fer una vaga, però no havia quallat. Aquell any hi havia el suport dels sindicats, i això va marcar un abans i un després. A més coincidia amb un moment en què el moviment feminista creixia. I per tot això les mobilitzacions van ser molt grans arreu.

Us fa por que us sentenciïn per més de dos anys?
—Sí, hi ha moments en què apareix la por. Sobretot per desconeixement de què passarà. És un núvol que tens a sobre… La majoria de nosaltres és la primera vegada que vivim un cas repressiu, i la desconeixença de com funciona el sistema judicial, la burocràcia i el llenguatge que s’utilitza, t’adones que està pensat perquè no entenguis com funciona. És un aprenentatge. Crec que totes, tant les encausades com les del grup de suport, coincidim en el fet que la por que hi havia el primer moment, quan rebíem les primeres trucades, i la que hi ha ara, ha canviat molt. Sobretot perquè l’hem gestionada col·lectivament i no l’hem amagada. De vegades es transmet una imatge del represaliat com un superheroi que no és real; la imatge d’algú que es creu la causa i que amaga la por. Nosaltres volem trencar amb això. Tenim por, la posem sobre la taula, però la gestionem col·lectivament perquè això no ens pot impedir de tornar a participar en una manifestació.

I ho heu fet?
—Bona prova d’això és que l’any següent es va tornar a organitzar un comitè, encara hi va haver més participació i es va tornar a realitzar l’acció. I no va haver-hi cap conseqüència, només una persona identificada i no es va obrir cap procés judicial.

[Castellano]

Amenazadas con tres años de prisión por un corte el 8-M: "Somos el castigo ejemplar que quieren"

La fiscalía pide tres años de cárcel y una multa de 26.000 euros a siete feministas que participaron en un corte de las vías de FGC en Sant Cugat del Vallès en el transcurso de la huelga general del 8-M

El mes pasado se supo que la fiscalía pide tres años de cárcel y 26.000 euros de multa por desórdenes públicos para las siete feministas que durante la huelga del 8 de marzo de 2018, hace más de dos años y medio, cortaron las vías de los Ferrocarriles de la Generalitat en Sant Cugat del Vallès . No era la primera vez, ni la última, que se hacía una acción similar en estas vías, pero los mossos, actuando de oficio y con FGC personándose en el caso, emprendieron una denuncia que llegará a juicio.

Anna Sala es una de las encausadas. Habla en nombre de 8 Mil Motivos , la campaña de difusión que han iniciado las siete feministas encausadas. Enmarca su caso en la represión del movimiento feminista: "Particularmente el movimiento feminista anticapitalista, que es el que opta por la acción directa", sostiene. Hablamos con ella sobre cómo ocurrieron los hechos de ese día.

¿Qué pasó aquel 8 de marzo?
-Aquel 8 de marzo nos organizamos desde un comité de huelga feminista, como se hacía en muchos otros pueblos, barrios y ciudades para organizar la huelga del 8 de marzo convocada por diferentes sindicatos. Planteamos una jornada de protesta con diferentes acciones. No sólo planeábamos la acción por la que ahora nos juzgarán. Pues bien, una de estas acciones consistía en cortar la vía de los FGC con el objetivo de cortar las comunicaciones con puestos de trabajo, tal como ocurre en muchas otras huelgas. Era una acción con la lógica de romper la normalidad e intentar que las trabajadoras que veían su derecho de huelga vulnerado por parte de las empresas, pudieran también participar de la huelga.

¿Cuánto tiempo duró?
-Dos horas, aproximadamente. Era una acción no mixta, había una treintena de mujeres en las vías. Teníamos una figura que actuaba como mediadora y se comunicaba con mossos y con la estación de tren. Quiero decir que desde el primer momento estábamos abiertas a tener diálogo. Una vez decidimos que ya habíamos cumplido con el objetivo de la acción y salimos de las vías nos rodearon los mossos y nos identificaron a siete de las treinta mujeres que estábamos. Esta identificación obedecía a un señalamiento directo de ciertas caras que quizás identificaban que habían participado en otras movilizaciones. De hecho, a la primera compañera que identificaron, le dijeron que ya la tenían vista.

Cree que no fue aleatorio, pues?
-El castigo ejemplar puede ser aleatorio entre todas las personas que participan en una acción. Porque al final, es más viable, es coger unas cuantas y no las treinta. Pero hay personas que ellos ya identifican como miembros de movimientos sociales. O las que jugaban determinados roles en la manifestación, como puede ser la persona que sostenía una pancarta o leía un manifiesto con el megáfono. Las siete personas que estamos en este proceso judicial entendemos que no nos ha tocado por que sea nuestro nombre: somos el castigo ejemplar que quieren, y va más allá de nosotras siete.

¿Por qué cree que se trata de un castigo ejemplar?
-Aquellos días se organizaron otros cortes de vías y, incluso, una semana antes había habido cortes en las mismas vías de Sant Cugat por partes de los CDR. Es que se han cortado muchas veces, como en las huelgas estudiantiles de la Universidad Autónoma de Barcelona. Pero nunca ha habido esta represión, por eso creemos que se trata de un castigo ejemplar ahora que el movimiento feminista está en un momento álgido.

Los acusados de los cortes de Sants de noviembre de 2017, han quedado absueltos.
-Para nosotros esto marca un precedente, y esperamos que sirva. Se trata de un movimiento social diferente, pero la acción es similar o casi la misma. Nos sorprendería que unas acciones se reprimen más que otras en función de quien las ejecuta.

El 8-M del 2018 te identifican. ¿Como continúa la denuncia?
-En el momento en que nos identifican a las siete, no nos esperábamos que esto durara tanto y llegara tan lejos. Pasados tres días empezamos a recibir llamadas de los mossos a teléfonos de familiares, alguna visita en casa de nuestros padres ... Pero con unos tempos y en unas horas extrañas, que al final lo único que creaban era incomodidad. Lo enmarcamos también dentro del funcionamiento de la represión. Es aquí cuando comienza esta estrategia de generar miedo e inseguridad en el entorno familiar y más cercano. Hay que decir que desde el momento en que hicimos la acción, el trato del cuerpo policial era de paternalismo y infantilización. Esto lo hemos vivido durante todo el proceso. La mayoría de nosotros participamos en más organizaciones, ese día no fuimos cortar la vía para que hubiéramos tenido una inspiración divina. La mayoría de nosotros ya estábamos organizadas en comité, y no era el primer año. No estábamos allí sin saber por qué cortábamos las vías de comunicación con centros de trabajo.

En la denuncia se persona FGC.
-Sí, Mossos es quien nos denuncia actuando de oficio y FGC se persona en la denuncia pidiendo una responsabilidad civil. Después de dos años y medio, el mes pasado nos enteramos de que la fiscalía había hecho el escrito de acusación. Y supimos a ciencia cierta que se nos acusaba de desórdenes públicos, que se nos pedían tres años de cárcel y una multa de 26.000 euros.

Es la cantidad que en un primer momento había solicitado FGC como responsabilidad civil.
-Exacto, es lo que pidió la empresa de FGC, aunque ellos dijeron públicamente que se retiraban. Pero los 26.000 euros continúan allí y no han dejado por escrito que quieran retirarlo. Pues claro, la fiscalía esto se lo ha hecho suyo. Por eso también señalamos la Generalitat, en parte son responsables. Después vemos como la Generalitat hace campañas feministas y dice que apoya el movimiento, pero depende de cuándo y depende de cómo.

En Valencia ya ha habido dos juicios a las feministas que participaron en piquetes informativos en varios puntos de la ciudad durante las huelgas del 8-M del 2018 y el 2019. Diría que hay una represión particular contra el movimiento feminista?
-Sí, nuestro caso forma parte de la represión que vive el movimiento feminista; y particularmente el movimiento feminista anticapitalista, que es el que opta por la acción directa. Como los procesos de e las chicas de Xixon, Las de Valencia, las de Horta ... Lo entendemos como un todo. Se trata de una represión dirigida contra el feminismo más combativo, y lo vemos especialmente en aquel 8-M donde diferentes partidos de diferentes ideologías apoyaban la huelga. Incluso la infanta Elena apoyaba la huelga feminista ... Pero después han sido los mismos que le apoyaban los que nos están reprimiendo. Hay un feminismo que molesta y que hace tambalear las herramientas del sistema, y otro que encaja en el orden que los gobernantes quieren.

Aquella huelga del 8-M fue un punto de inflexión?
-Sí, fue un 8-M decisivo. Ya se había planteado mucho antes de hacer una huelga, pero no había cuajado. Aquel año había el apoyo de los sindicatos, y eso marcó un antes y un después. Además coincidía con un momento en que el movimiento feminista crecía. Y por todo ello las movilizaciones fueron muy grandes en  todas partes.

- ¿Os da miedo que te sentencien por más de dos años?
-Sí, hay momentos en que aparece el miedo. Sobre todo por desconocimiento de qué pasará. Es una nube que tienes encima ... La mayoría de nosotras es la primera vez que vivimos un caso represivo, y el desconocimiento de cómo funciona el sistema judicial, la burocracia y el lenguaje que se utiliza, te das cuenta que está pensado para que no entiendas cómo funciona. Es un aprendizaje. Creo que todas, tanto las encausadas como las del grupo de apoyo, coincidimos en que el miedo que había el primer momento, cuando recibíamos las primeras llamadas, y lo que hay ahora, ha cambiado mucho. Sobre todo porque lo hemos gestionado colectivamente y no lo hemos escondido. A veces se transmite una imagen del represaliado como un superhéroe que no es real; la imagen de alguien que se cree la causa y que esconde el miedo. Nosotros queremos romper con ello. Tenemos miedo, la ponemos sobre la mesa, pero lo gestionamos colectivamente para que esto no nos puede impedir volver a participar en una manifestación.

Y lo ha hecho?
-Buena prueba de ello es que el año siguiente se volvió a organizar un comité, aunque hubo más participación y se volvió a realizar la acción. Y no hubo ninguna consecuencia, sólo una persona identificada y no se abrió ningún proceso judicial.

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-anna-sala-8000-motius-vaga-8-m/

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fV3c