Principal Imprimir | Volver al artículo
17/06/2021 :: Nacionales PP.Catalans

A judici 28 policies espanyols per la violència de l’1-O a Girona i Aiguaviva

x El Món
El jutge els acusa per delictes de lesions i en deixa al marge els comandaments

El Jutjat d’Instrucció 2 de Girona envia a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis de Girona i a Aiguaviva. El jutjat ordena processar-los per lesions o lesions lleus, descarta fer-ho per delictes contra la integritat moral i tortures, i tampoc atribueix cap responsabilitat per funcions de comandament. La interlocutòria arxiva les denúncies referides a les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont, i també totes les altres en què no s’han pogut identificar els agents (com les que hi va haver a Pedret o al centre cívic Ernest Lluch). Els advocats voluntaris, que van impulsar la querella col·lectiva, estudien interposar recurs a l’Audiència.

La interlocutòria del jutjat, de 74 pàgines, agrupa en una sola resolució les diferents peces en què es va separar la querella conjunta per les càrregues del referèndum a Sant Julià de Ramis, Girona i Aiguaviva. I per a cadascuna d’elles –n’hi ha fins a nou- el jutjat motiva quins són els arguments per enviar a judici els diferents Policies Nacionals i l’agent de la Guàrdia Civil.

Això sí, de tots els delictes pels quals se’ls ha investigat, tan sols ordena asseure’ls a la banqueta per lesions o bé lesions lleus. Descarta fer-ho per aquells contra la integritat moral i tortures. I com van reclamar els advocats voluntaris, tampoc atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues.

L’únic agent de la Guàrdia Civil que envien a judici és un dels que van irrompre a la plaça d’Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda. Al lloc, a tocar de l’Ajuntament que era col·legi electoral, s’hi feia una arrossada popular.

A aquest guàrdia civil se l’ha identificat com qui, “a iniciativa pròpia”, va disparar l’aerosol de gas pebre contra els veïns que hi havia al lloc. Segons recull la interlocutòria, el manual d’actuació recull explícitament “que està prohibit ruixar aerosols damunt a les mucoses”.

En el cas de Girona, el jutjat separa en set peces les actuacions de la Policia Nacional als diferents col·legis electorals. Resol enviar fins a 27 agents a judici per les càrregues a l’SMO de Sant Narcís (3), a Taialà, (6), al Dalmau Carles (3), al col·legi Bruguera (5) i a l’Escola Verd (10). No ho fa per a cap dels qui van intervenir, però, a Pedret ni al centre cívic Ernest Lluch.

Tesi comuna per a tots els col·legis

En general, a l’hora de discernir quants policies podrien haver comès algun delicte, i quin en concret, el jutjat d’instrucció sempre fa servir la mateixa tesi. Subratlla que els denunciants “van patir lesions que no van requerir ni tractament mèdic ni quirúrgic, sinó una sola assistència facultativa”. I afirma que l’actuació dels antiavalots va ser “proporcionada a les circumstàncies”, perquè en la majoria dels col·legis els votants van intentar “entorpir la tasca policial”.

La interlocutòria processa només aquells policies a qui s’ha pogut identificar com els autors de lesions concretes. Descarta que existís “una pauta d’actuació comuna” de les unitats d’antidisturbis i, en conseqüència, resol que no hi ha cap responsabilitat penal dels comandaments per ordenar les càrregues.

En el cas de l’SMO, el jutjat subratlla que quan els antiavalots intentaven entrar per una porta lateral, unes 300 persones van formar “una barricada humana” per impedir que accedissin al col·legi electoral. Aquí, hi va haver una vintena de persones –entre les quals, 8 ó 9 Bombers- que van denunciar lesions. El jutjat conclou, però, que la majoria dels agents no s’han pogut identificar i que aquells a qui sí s’han atribuït lesions concretes, durant la seva declaració com a investigats, “van negar haver fet servir les seves defenses policials”.

A l’escola de Taialà, on dotze persones van denunciar lesions, la interlocutòria reitera que no consta que hi hagués cap càrrega policial, tot i que obre la porta a què “policies concrets” fessin “un ús individual de les porres”. Al Dalmau Carles, hi va haver dotze votants més que van denunciar lesions; un dels quals, va patir una fractura de radi (però no s’ha pogut identificar el policia que la va causar).

Al Dalmau Carles, dotze persones van denunciar lesions. Aquí, la interlocutòria s’estén amb les declaracions dels policies investigats, i subratlla que van insistir a dir que la gent es va mostrar “violenta” i que els van “insultar”.

Al col·legi Joan Bruguera, onze votants van denunciar lesions. Aquí, els policies investigats van declarar al jutjat que hi havia “persones que es movien i dirigien a la resta; fins i tot, utilitzant nens”.

Per les càrregues a l’Escola Verd, la querella col·lectiva per l’1O recollia fins a 85 denúncies. D’aquestes, 77 eren de votants que van patir lesions que no van requerir tractament mèdic o quirúrgic; i les vuit restants, sí que el van necessitar.

Aquí, com també fa amb la resta de col·legis electorals, el jutjat recull els relats tant dels denunciants com dels antiavalots investigats. Al llarg de tota la resolució, es contraposa allò que van declarar els votants, dient que feien “resistència passiva”, amb el que van dir els policies, que van descriure haver-se trobat amb un clima “hostil”, fins i tot “violent” i de “ràbia”, i van assegurar haver donat una resposta “adequada i proporcionada”.

Fins a 137 guàrdies civils

Al pavelló de Sant Julià de Ramis, on 34 votants van denunciar lesions, la interlocutòria recull que van arribar a intervenir-hi fins a 137 antiavalots de la Guàrdia Civil. Aquí, el jutjat diu que, segons consta als informes policials, els agents es van trobar “amb una massa organitzada que va oposar forta resistència a la seva tasca”. Els documents recullen que la Guàrdia Civil va fer servir “la força mínima imprescindible per complir amb la seva funció” i que l’actuació es va dur a terme “amb un respecte escrupolós als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat”.

Per aquesta actuació, on els agents van irrompre a dins del pavelló trencant la porta, no hi ha hagut cap investigat. Per això, queda impune perquè el jutjat d’instrucció arxiva aquesta peça, que forma part de la querella col·lectiva de l’1-O.

El gruix, delictes lleus

La interlocutòria del Jutjat d’Instrucció 2 de Girona descarta enviar a judici els agents identificats per delictes de desordres públics, contra la integritat moral i tortures. Sí que ho fa per lesions lleus –pràcticament, en tots els casos- o bé per lesions.

El jutjat, però, tot i veure que hi ha “indicis” per aquests delictes, sí que apunta que en l’actuació dels antiavalots podria concórrer una eximent per a tots ells. En concret, la que esborra la responsabilitat penal per “obrar en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un dret, un ofici o un càrrec”.

La resolució no és ferma i s’hi pot interposar recurs en un termini d’entre tres i cinc dies. Si se’n presenten, un cop es resolguin, serà el torn de Fiscalia, acusació particular i defenses de presentar els seus escrits abans d’arribar a judici.

Satisfacció, però amb matisos

El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, d’entrada valora “positivament” la resolució judicial perquè permetrà que “els fets de l’1-O a Girona siguin jutjats”. “Hi haurà d’haver explicacions i hi haurà judici”, ha dit. Si no fos així, diu Carreras, hauria estat “molt injust” després de la “greu situació” que es va viure.

Malgrat això, diu que són més ambiciosos i que la seva querella abastava més delictes. “Entenem que se’ls hauria de jutjar també per això i portar a judici els veritables responsables, que són les cúpules policials”, remarca Carreras. “Nosaltres seguim entenent que hi va haver una coordinació per part de les altes instàncies i que això és precisament el que s’ha d’investigar”, afegeix.

Sobre el fet que no se’ls processi per tortures, Carreras diu que la querella incloïa aquest delicte perquè, a banda de les lesions “òbvies” consideraven que les càrregues responien a una mena de “càstig” per evitar que els ciutadans actuessin. “Això es defineix com un delicte de tortures i creiem que se’ls havia de processar per això també però la jutgessa ho ha descartat”, remarca.

En relació a l’arxiu de les càrregues de Sant Julià de Ramis, Carreras recorda que ja van recórrer la decisió de no investigar cap agent i que estan pendents que l’Audiència de Girona ho resolgui. L’advocat, però, valora negativament la decisió judicial i diu que deixa en situació “d’indefensió” els afectats. Per tot plegat, els advocats de la causa tenen previst reunir-se divendres i valorar si hi interposen recurs.

https://elmon.cat/politica/a-judici-28-policies-espanyols-per-la-violencia-de-l1-o-a-girona-i-aiguaviva-268120/

 

https://ppcc.lahaine.org/a-judici-28-policies-espanyols