Jutgen dos activistes pel dret a l'habitatge amb peticions de sis anys de presó

El 24 de gener, l’Audiència de Barcelona jutjarà dues persones per haver participat en la defensa d’un bloc ocupat al barri de la Bordeta el 2020, i a qui Fiscalia acusa de desordres públics i atemptat. Per denunciar aquest i altres casos repressius, el moviment pel dret a l’habitatge ha convocat una manifestació el dissabte

El Bloc Carnestoltes del barri de la Bordeta de Barcelona va ser efímer, però les conseqüències repressives arriben fins al dia d’avui. Era 22 de febrer de 2020 quan el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) i l’Escola Popular de Sants, a través d’una rua festiva de carnestoltes, van fer visible l’ocupació d’un edifici al número 105 del carrer Olzinelles, on s’allotjaven quatre famílies amb quatre menors d’edat. Gairebé dos anys després, el pròxim 24 de gener, dues persones enfronten un judici sota l’acusació d’un delicte de desordres públics i d’atemptat contra els agents de l’autoritat, pels quals la fiscalia demana sis anys de presó a cadascú.

La causa del bloc de la Bordeta no és ni molt menys una excepció, sinó que des de 2019 fins ara, la Comissió Jurídica del Moviment per l’Habitatge denuncia que 44 persones han estat detingudes per participar en accions, hi ha 86 encausades en 27 casos repressius, i les peticions sumen 150 anys de presó i 300.000 euros en multes. Davant d’aquesta radiografia, i sota el lema “Ens volen de genolls, ens trobaran dempeus”, col·lectius, sindicats i PAH d’arreu de Catalunya convoquen una manifestació el pròxim dissabte 21 de gener a les cinc de la tarda a Jardinets de Gràcies de Barcelona.

Un dels encausats recorda l’arribada d’unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, càrregues “immediates”, l’encapsulament de les concentrades i les identificacions a una setantena de persones

Un dels encausats del 22 de febrer de 2020, que prefereix preservar la seva identitat, considera que “la repressió és una conseqüència de la lluita” i “pretén atacar tot un col·lectiu”. D’aquella nit recorda l’arribada d’unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra i càrregues “immediates”, l’encapsulament de les concentrades i les identificacions a una setantena de persones. Quan es concentraven davant l’edifici, van arribar quatre furgonetes de la unitat d’antiavalots de Mossos d’Esquadra ARRO i quatre de la BRIMO. Tal com va quedar enregistrat amb vídeo, abans de l’actuació policial un agent va advertir les manifestants que es tractava d’una “concentració il·legal” i que qui no marxés voluntàriament seria sancionat. En el comunicat, el grup de suport Olzinelles Absolució afegeix que alguns agents van llançar “amenaces verbals” i van “trencar material de la rua fet per les criatures de l’Escola Popular”.

Sense ordre judicial, els Mossos van tirar la porta de l’edifici a terra i van fer fora la gent que hi havia a l’interior. El Grup d’Habitatge de Sants defensa que feia dos dies que hi vivien les famílies, però Mossos, en la minuta policial, fan constar que van rebre un avís que hi havia hagut una ocupació “feia poca estona” perquè havia saltat una alarma. L’actuació policial és el que es coneix com un desnonament exprés, i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu.

La Comissió Jurídica del Moviment per l’Habitatge denuncia que 44 persones han estat detingudes per participar en accions, hi ha 86 encausades en 27 casos repressius, i les peticions sumen 150 anys de presó i 300.000 euros en multes

Aleshores, la propietat de l’edifici, que feia temps que estava buit, eren els administradors de l’empresa Niblock Invest SL, actualment extingida, que també administren altres societats immobiliàries. Per aquesta raó, van voler acabar la rua per “assenyalar els culpables de la destrucció, la gentrificació i l’encariment dels habitatges” presentant el bloc alliberat.

A més de les dues persones que seran jutjades el pròxim dimarts 23 a l’Audiència de Barcelona, fruit de l’operació policial també hi ha diverses encausades més i. segons el GHAS, prop d’una setantena de persones sancionades per la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Concretament, amb 601 euros en aplicació de l’article 36.6, de “desobediència” o “resistència” a l’autoritat.

La porta o la taula i l’ampolla

Fiscalia subratlla que els efectius policials van baixar de les furgonetes, entre llançaments de pedres, runa i ampolles, i que un dels acusats “va alçar, amb ajuda d’una altra persona no identificada, una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents. Seguidament, afegeix, però que no ho va aconseguir gràcies a la intervenció d’un altre agent. La descripció dels fets es contradiu amb la minuta policial que parla d’una taula i no d’una porta. Pel que fa a l’altre acusat, se li atribueix el llançament d’una ampolla de vidre contra els agents.

L’advocada d’Alerta Solidària, que porta la defensa, Norma Pedemonte, subratlla la contradicció entre fiscalia i Mossos, el fet que els dos relats reconeixen que no s’arriba a fer efectiu el llançament i també, en relació amb el segon acusat, que el vídeo aportat no s’aprecia cap llançament d’ampolla. Per un dels encausats, es tracta “d’un muntatge policial per generar por i desgast” en el moviment pel dret a l’habitatge.

Fiscalia descriu que un dels acusats va alçar una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents, però no ho va aconseguir. La descripció dels fets es contradiu amb la minuta policial que parla d’una taula

Com en altres casos repressius contra el moviment pel dret a l’habitatge, el mes d’octubre va néixer el grup de suport Absolució Olzinelles. “No volem que la repressió ens aturi”, subratlla una de les persones que en forma part. Amb aquest propòsit consideren de vital importància oferir suport mutu a les persones afectades i també a familiars i entorn proper “acompanyant els impactes emocionals i econòmics” i alhora fer visible el cas. El novembre i el desembre van dura a terme dos actes de presentació amb col·lectius del barri i d’altres casos repressius de la lluita per l’habitatge, i també a finals d’any van organitzar un quinto antirepressiu a Can Batlló. La pròxima convocatòria està agendada per a dimarts davant l’Audiència Provincial a dos quarts de deu, on hi haurà parlaments i esmorzar popular.

Pedemonte avança que amb la reforma del Codi Penal ja no els poden aplicar l’article 557 bis de desordres públics a les dues persones encausades, com demana Fiscalia, perquè la definició se circumscriu als casos quan s’ocupi un domicili, un despatx, oficina, establiment o local. Com les dues persones eren en una concentració a la via pública, a banda d’atemptat contra l’autoritat, només poden aplicar-los el tipus bàsic de desordres amb penes de sis mesos a tres anys.

Altres causes obertes

Un dels casos repressius més recents és el del carrer de la Cera del barri del Raval. Arran d’un desnonament el novembre, cinc persones van ser detingudes, una seixantena sancionades amb la llei mordassa i set encausades per delictes d’atemptat contra l’autoritat, resistència greu, coaccions i lesions. Per a quatre de les acusades demanen presó i per a les altres tres penes de multa. Així mateix, l’octubre durant la protesta dins la Fira de Barcelona on se celebrava la cimera de fons d’inversió The District, els Mossos van detenir una persona de Raval Rebel i van encausar-ne tres més del Sindicat d’Habitatge del Raval i del Grup d’Habitatge de Sants.

Un altre procediment deriva d’una acció convocada pel Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret en un despatx d’advocats per intentar frenar un desnonament, on van identificar set persones i de moment n’hi ha quatre de processades. El mes de maig, un desnonament a Lleida va acabar amb dues persones detingudes i també va ser l’any passat que van començar a cita a declarar les 22 persones investigades pels delictes de desordres, danys, atemptat, resistència i desobediència i lesions, arran de la mobilització contra el desnonament del Bloc Llavors del 25 de maig de 2021 al barri del Poble-sec de Barcelona.

https://directa.cat/jutgen-dos-activistes-per-lhabitatge-amb-peticions-de-sis-anys-de-preso/