Principal |
Països Catalans :: 07/12/2003

Resum de la mobilització ciutadana contra l'autovia projectada al Plá de Mallorca

La Haine - Barcelona
Este resumen (en català) da una visión de la lucha que se está llevando en Mallorca contra la construcción de una nueva autovía. Se ha levantado mucha gente mostrando su oposición a ella y organizándose de forma autónoma en cada pueblo. Vale la pena.

A mitjans del mes de juny comencen a sortir a la premsa notícies relacionades amb els futurs projectes de construcció d' autovies i autopistes per part del Consell de Mallorca i el nou Govern Balear (Partit Popular amb majoria absoluta a més de comptar amb el suport de Unió Mallorquina) sorgit de les eleccions autonòmiques del mes de juny. El projecte que comenca a sortir més a la premsa i que passa a ser molt comentat, és la construcció d' una autovia entre Manacor e Inca, que passaria pels termes municipals dels citats pobles juntament amb els de Petra, Ariany, Maria de la Salut, Sineu, Costitx e Inca. A més el pla de carreteres (ara aprovat) que estava preparant el nou Govern Balear contemplava la construcció d' un tercer carril a l' autopista de Inca a Palma, la prolongació d' aquesta fins a Sa Pobla, la prolongació de l' autopista de S'Arenal fins a Llucmajor i la construcció d' una segona Via Cintura a Palma.

Resumint gastar una doblerada per potenciar encara més l' ús del cotxo, amb tot el que això comporta (més consum de petroli, territori, més contaminació, accidents, embossos, etc. ), destruir milers de quarterades de finques rústiques i convertir Mallorca en una espècie de circuit de Indienàpolis. Davant aquestes negres notícies la mobilització no es fa esperar i ja a finals del mes de Juliol una sèrie de persones afectades pel projecte d'autovia de Manacor a Inca, juntament amb moltes persones sensibilitzades per l'agressió que es vol fer al Pla de Mallorca, constitueixen la Plataforma Autovia No. Aquesta es divideix amb les plataformes Autovia No de Manacor, Petra, Ariany, Maria de la Salut, Sineu, Costitx e Inca. Cada una amb representació directa a la coordinadora que té com a seu de reunions Sineu. En Assemblea extraordinària celebrada a Sineu es decideix demanar adhesions d'entitats i col.lectius sensibilitzats amb la lluita. Es decideix no permetre l' adhesió de Partits Polítics per evitar la politització de la plataforma.

La plataforma es defineix com a ciutadana, apolítica i antidesarrollista (no vol la construcció de més autopistes i propugna la millora i l' augment del transport públic, tren sobretot). Les primeres accions que es duen a terme son la recollida de firmes, fer arribar a l'opinió pública els projectes desarrollistes mitjancant rodes de premsa, la confecció de camisetes Autovia No i la celebració de diades de confecció de pancartes Autovia No (sobretot als pobles de Sineu i Costitx, els més mobilitzats). El mes de setembre membres de totes les plataformes constituïdes als pobles nomenats tenen una reunió amb la Consellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer. La reunió no pot ser més negativa al comprovar els assistents ( i l'altra gent per les declaracions de la Consellera sortides a la premsa) el talant de la Consellera. Aquesta diu que faran l'Autovia sigui com sigui, ja que entrava dins el seu programa electoral (el programa electoral del PP posava que estaven a favor de les “vies ràpides”, el que passa però, és que no posava per on les farien) i estan legítimats per les urnes, a més de qualificar als membres de la Plataforma de radicals i polititzats.

L' exemple més fidel de com les gasta la consellera son les impressionants declaracions a la premsa dient que amb la construcció de l'Autovia els conductors guanyen amb seguritat i rapidesa. Ella calcula que el trajecte per Autovia, Manacor-Palma, via Inca (més de 60 KM) es pot fer en 29 minuts. O sigui anar amb el cotxe a tota òstia per arribar a les afores de Palma i.... segurament trobar els freqüents embossos que faran que l'entrada dins Palma sigui un martiri (ella diu que els embossos de l'entrada de Palma es solucionaran amb la construcció de la segona Via Cintura. Això serà de veure). Uns dies després de la reunió amb la consellera es fa una assemblea extraordinària a Sineu amb una gran assistència de públic. A l' assemblea es comprova el sentiment de lluita per part de quasi tota la gent. S' alcen veus demanant accions com tallar carreteres, realitzar manifestacions, etc... Es decideix però seguir amb la labor informativa i de conscienciació, deixar per més endavant les manifestacions i assistir al ple del Consell de Mallorca. A l' assemblea el grup antiautopista del llevant (que es va crear l'any 1998 per fer front a l'autopista que es volia fer per Llucmajor, Campos i Felanitx) diu que s'adhereix a la Plataforma Antiautovia, igual que el grup anti-parc temàtic de Inca. El 4 d'octubre aprofitant una festa a Manacor de la plataforma en defensa del tren, la plataforma antiautovia fa acte de presència. No hi ha fira o festa als pobles afectats o dels voltants on no hi hagi presència de paradetes informatives contra la autovia.

El dia 6 d'octubre el ple del Consell de Mallorca (amb majoria de PP-UM) va aprovar el pla de carreteres per aquesta legislatura, que comporta la construcció de les animalades nomenades abans. A aquest ple hi van assistir unes 200 persones per mostrar el seu rebuig al desarrollista plà de carreteres. Allà s'hi van manifestar gent de la plataforma Autovia No, de la plataforma contra el segon cinturó de Palma i de la plataforma contra la prolongació de l'autopista de l'Arenal. Aquesta protesta al ple del Consell és el preludi del gran protagonisme que comenca a agafar la plataforma a la premsa i al carrer.

El poble de Costitx on la batllessa és na Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca i presidenta del partit Unió Mallorquina (partit que ha pactat amb el PP), és on la protesta ciutadana contra l'autovia comenca a ser un clam. A una reunió informativa de la batllessa (coneguda com la princesa de Mallorca), i dos dels seus col.laboradors, als afectats e interessats del poble, la princesa comenca a comprovar mitjancant un escrit llegit a la reunió i amb una posterior sortida del local per la major part dels assistents, el gran rebuig que ha creat al seu poble el suport a l'autovia. La pressió i l'irracional projecte de l'autovia fa que a pobles afectats on governa el PP (amb o sense el suport de UM) com Sineu, Petra i Maria de la Salut es mostrin contraris a l'autovia. Es pot dir que la quasi totalitat d'ajuntaments del pla de Mallorca es mostren contraris a l'autovia. Només faltava a pronunciar-se el de Costitx.

Amb aquest context s'arriba al ple de l'ajuntament de Costitx on s'ha de debatre una moció contra l'autovia. Al ple hi assisteixen amb cartells i pancartes contra l'autovia unes 200 persones. La gran tensió va fer que un concejal de UM s’ abstingues i sortís plorant de l'ajuntament. Així hi tot els vots favorables dels altres concejals basten per desaprovar la moció en contra de l'autovia. Això va provocar la protesta espontània dels centenars de persones que hi havia dins i fora de l'ajuntament. Amb el lema “si vols sortir ens hauràs de trepitjar una altra vegada” gran part dels assistents es jeuen al terra i fan impossible la sortida de l'ajuntament de la princesa. Aquesta acció, totalment pacífica i espontània, es veu que provoca el temor de la princesa cap el seu propi poble, i fa que aquesta mobilitzi fins a nou dotacions de la guàrdia civil. S'ha de dir que no va ser la guàrdia civil qui va treure na Munar de l'ajuntament si no el propis manifestants costitxers. Aquests al veure la cara de pànic de la seva batllessa i al veure el perill de disturbis que podia provocar el desallotjament per part de la guàrdia Civil, deixen pas a la princesa per a que pugui anar a descansar al seu palau. Aquests fets son portada de tots els medis de premsa escrita i son comentats per gran part de la gent de Mallorca. Certs medis de comunicació, destacats polítics del PP i la mateixa Munar preparen el camí de la futura repressió (inclús el PP està preparant una llei per reprimir durament els actes de protesta contra els governants o les institucions).

Està clar el Govern Balear del PP i UM comencava a agafar por de les mobilitzacions ciutadanes no-controlades (el que fa més por a tots els governants és que el poble s' autorganitzi i actuï de manera directa) i qualque cosa havia de fer. I això no podia ser altre cosa que la repressió. A 13 manifestants costitxers i un sinever els arribà una notificació de multa de 6000 euros per desordres públics i desobediència a l’autoritat. La desmesurada multa i el fet que actes de protesta similars i amb més crispació (ple de per aprovar el parc natural del llevant a l' ajuntament de Son Servera) protagonitzats per elements pròxims al PP i a la dreta més rància no fossin multats, provoquen la indignació general. Aquesta actitud dels governants actuals només ha provocat que ara més gent doni suport a la plataforma autovia no. I una mostra n' és l' entrega de més de 22.000 al.legacions contra el pla de carreteres. La resposta ciutadana contra el desarrollista pla de carreteres està agafant la mateixa forca que agafa una bola de neu que redola per la muntanya. Fins i tot a Barcelona hi hagut manifestacions en contra dels plans de carreteres del PP.

Toni de Manacor

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fQ5