Bloquear la entrada al parlamento ha sido un acierto estratégico

[Català]

Blocar l'entrada al parlament ha estat un encert estratègic

Han tornat les condemnes, les excuses, però sobretot ha tornat l'autoodi, la por, aquella por que havíem perdut dies enrere ara la tenim a quedar malament

Aquesta frase l'hem llegida avui (17.06.11) en un diari digital, ai no! hem llegit aquesta, “Blocar l'entrada al parlament ha estat un error tàctic” la deia un intel·lectual, no és important qui ho ha dit, la qüestió ha estat que mentre les canilles de gossos bordaven i no paraven de bordar, la moderació ens ha inundat des del periodisme independent fins a la premsa revolucionaria (podem trobar editorials de diaris independents com Vilaweb fins a editors de Kaosenlared defensant la democràcia burgesa i fent condemnes a la barbàrie).

Hem hagut de sentir, des del moderats un no era això, un així no,... un no hem de perdre el respecte,... Uns estan a sou del sistema d'altres han caigut al parany de les bones maneres, de les formes,... Han tornat les condemnes, les excuses, però sobretot ha tornat l'autoodi, la por, aquella por que havíem perdut dies enrere ara la tenim a quedar malament, a no ser el que ens diuen que som, borden i tenim por i la nostra por fa que bordin més.

Haurem de dir un cop més davant dels discursos majoritaris, davant de la gran massa, davant de l'autoodi, davant de la por, blocar el parlament ha estat un encert estratègic, hem portat la confrontació a les portes dels que exerceixen el poder autonòmic. Nosaltres, la democràcia, el poder del poble, l'assemblea, hem anat als usurpadors d'aquest poder i hem pretés que no l'exerceixin, hem atacat els pilars del sistema i hem vist que no són gegants, ni tan sols molins, són patètics gossos que també poden tenir por, i la seva por ens va treure la por, durant minuts, durant algunes hores, aquesta por perduda no ens l'hem creguda no l'hem sabut assimilar, i ens hem tornat a tancar en nosaltres mateixes a discutir sobre mitjans sense veure els fins, hem entrat al seu debat.

El nostre debat no ha de ser violència sí, violència no, ni tan sols sobre si es va utilitzar o no la violència el dimecres, ni si hi havia infiltrats, ni si la no-violència, ni si el pacifisme, tan sols hem de debatre sobre objectius i hem de treballar per assolir-los. Tenim un programa, obert, en debat, no tancat, amb moltes llacunes, buits i dubtes, però és el nostre programa, ara l'hem d'aplicar, ens hem de bastir de moltes tàctiques i d'una estratègia, aturar-los fins que s'en vagin.

És l'hora d'aturar-los, de bloquejar-los, hem de transmetre la consigna, si ells no ens deixen treballar, no ens deixen viure, ni decidir sobre nosaltres mateixes, si no ens deixen en pau, no els deixarem governar, exercir la democràcia és exercir el dret a la desobediència de les lleis i les institucions injustes. Per acabar, recordarem l'article 35 de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà del 1793: Quan el govern viola els drets del poble la insurrecció és per al poble, i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures.

Esta frase la hemos leído hoy (17/06/11) en un diario digital, ay no! hemos leído la misma, "Bloquear la entrada en el Parlamento ha sido un error táctico" la decía un intelectual, no es importante quien lo ha dicho, la cuestión ha sido que mientras las jaurías de perros ladraban y no paraban de ladrar, la moderación nos ha inundado desde el periodismo independiente hasta la prensa revolucionaria (podemos encontrar editoriales de periódicos independientes como Vilaweb hasta editores de Kaosenlared defendiendo la democracia burguesa y haciendo condenas a la barbarie).

Hemos tenido que oír, desde moderados uno no era eso, un así no, ... uno no debemos perder el respeto, ... Unos están a sueldo del sistema de otros han caído en la trampa de las buenas maneras, de las formas, ... Han vuelto las condenas, las excusas, pero sobre todo ha vuelto el autoodio, el miedo, ese miedo que habíamos perdido días atrás ahora la tenemos a quedar mal, a no ser lo que nos dicen que somos, ladran y tenemos miedo y nuestra miedo hace que ladren más.

Tendremos que decir una vez más ante los discursos mayoritarios, ante la gran masa, ante el autoodio, ante el miedo, bloquear el parlamento ha sido un acierto estratégico, hemos llevado la confrontación a las puertas de los que ejercen el poder autonómico . Nosotros, la democracia, el poder del pueblo, la asamblea, hemos ido a los usurpadores de este poder y hemos pretendido que no lo ejerzan, hemos atacado los pilares del sistema y hemos visto que no son gigantes, ni siquiera molinos, son patéticos perros que también pueden tener miedo, y su miedo nos sacó el miedo, durante minutos, durante algunas horas, ese miedo perdida no nos lo hemos creído no la hemos sabido asimilar, y nos hemos vuelto a cerrar en nosotros mismas a discutir sobre medios sin ver los fines, hemos entrado a su debate.

Nuestro debate no debe ser violencia sí, violencia no, ni siquiera sobre si se utilizó o no la violencia el miércoles, ni si había infiltrados, ni si la no violencia, ni si el pacifismo, tan sólo tenemos que debatir sobre objetivos y tenemos que trabajar para alcanzarlos. Tenemos un programa, abierto, en debate, no cerrado, con muchas lagunas, vacíos y dudas, pero es nuestro programa, ahora debemos aplicar, debemos construir de muchas tácticas y de una estrategia, pararlos hasta que se vayan.

Es la hora de pararlos, de bloquear, debemos de transmitir la consigna, si ellos no nos dejan trabajar, no nos dejan vivir, ni decidir sobre nosotras mismas, si no nos dejan en paz, no los dejaremos gobernar , ejercer la democracia es ejercer el derecho a la desobediencia de las leyes y las instituciones injustas. Por último, recordaremos el artículo 35 de la Declaración de los Derechos del Hombre y el Ciudadano de 1793: Cuando el gobierno viola los derechos del pueblo la insurrección es para el pueblo, y para cada porción del pueblo, el más sagrado de los sus derechos y el más indispensable de sus deberes.