Principal |
País Valencià :: 26/04/2015

Declaració política d’Endavant OSAN en motiu de la Diada del 25 d’abril

Endavant (OSAN)
Així, el 25 d’Abril, els Països Catalans commemorem l’inici de l’ocupació que actualment perdura, però també recordem que fa més de 300 anys que estem resistint.

El 25 d’abril de 1707 foren derrotades a Almansa les tropes austriacistes pels exèrcits dels Borbons; aquesta derrota obrí les portes a l’ocupació del Regne de València, però també marcà l’inici de l’ofensiva que, el mateix any, veuria caure les ciutats de Lleida i de Tortosa. Una derrota que, a la llarga, també significaria la consolidació de l’ocupació francesa del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya. En termes històrics, doncs, el 25 d’Abril no és només una diada del País Valencià, sinó que ho és de tots els Països Catalans.

Així, el 25 d’Abril, els Països Catalans commemorem l’inici de l’ocupació que actualment perdura, però també recordem que fa més de 300 anys que estem resistint. La nostra resistència no és una evocació del passat, una mirada cap enrere, sinó que respon a la voluntat de construir un futur millor. I és aquest futur que volem construir el que ens defineix com a poble.

Al llarg dels anys, l’esquerra independentista s’ha dotat de diferents instruments de lluita per avançar en la construcció dels Països Catalans, principalment a partir de la unitat popular, és a dir, amb la creació d’un contrapoder a partir de l’aliança de les organitzacions i col·lectius anticapitalistes. Des d’Endavant, estem convençudes que la creació i consolidació d’un moviment popular fort al carrer, que no depenga de cap institució del sistema capitalista, pot permetre la classe treballadora generar un contrapoder que vetlle pels seus interessos independentment de qui estiga al capdavant de qualsevol govern del sistema. És aquest moviment popular fort, consolidat i desobedient, el que més temen el sistema capitalista i les seues gestores, perquè saben que pot esdevindre la llavor de totes les alternatives que possibilitarien la seua definitiva substitució,  destrucció i desaparició.

D’altra banda, la història ens ha ensenyat que la participació en qualsevol institució del sistema capitalista té un valor instrumental i conté un perill d’integració en el sistema.  Ho hem pogut comprovar en els poc més de 30 anys de democràcia burgesa a l’estat espanyol.   És cert que la lluita municipalista pot ser un instrument de construcció nacional i que cal tenir una pota dins les institucions en aquelles conjuntures que ho requereixen. Però no hem d’oblidar que només la constitució d’un moviment popular anticapitalista  fort i independent del sistema, possibilitarà  l’emancipació/alliberament de la classe treballadora i la construcció del socialisme feminista als Països Catalans. I aquest ha d’ésser i és el nostre objectiu prioritari als nostres pobles i comarques.

Així doncs, amb motiu del 25 d’Abril i en un context plenament electoral al conjunt dels Països Catalans, des d’Endavant volem recordar que hem de tindre ben present aquest objectiu. No ens sorprén que al País Valencià els més de 300 anys d’ocupació espanyola, els darrers vint anys de saqueig, destrucció del territori, depauperació de la classe treballadora (a principis dels 2000 la renda disponible dels treballadors i treballadores valencianes queia per sota de la mitjana estatal per primer cop en dècades) i la persecució cultural i lingüística perpetrats pel PP (el govern valencià inverteix una desena part en política lingüstica que el govern basc, i una cinquena part que el govern gal·lès), hagen impulsat molts valencians i valencianes a confiar en les properes eleccions per tal de revertir l’actual situació d’emergència social i nacional. Però, també, entenem i hem aprés, mitjançant els 12 anys previs de govern del PSOE al País Valencià (així com els respectius governs tripartits al Principat i les Illes), que aquesta no és ni serà mai la via per tal d’aconseguir l’alliberament social i nacional del nostre poble.

És per això que allà on no hi haja una alternativa electoral independentista i anticapitalista que se sostinga sobre la base d’un moviment popular fort l’abstenció és la posició coherent. En canvi, allà on ha estat possible bastir candidatures d’unitat popular que tenen el compromís de portar als ajuntaments projectes de ruptura en clau nacional, social i democràtica amb la perspectiva d’impulsar des del municipalisme un procés de construcció nacional i de transformació social per als Països Catalans, (i en tenim alguns exemples també al País Valencià), hi defensem la participació activa.

De la mateixa manera que els maulets, de fa 308 anys , lluitaren per poder garantir una vida digna als seus, les classes populars d’aleshores, nosaltres com a hereus i hereves d’aquells/es maulets lluitem per garantir una vida digna a la majoria social dels Països Catalans, la classe treballadora. Una vida digna on l’ensenyament, sanitat, habitatge, aliment, treball i el temps d’esbarjo estiguen garantits. Una vida digna lliure de dominació patriarcal, de discriminació i de masclisme. Una vida digna que mai serà possible sota el jou del capitalisme i els seus estats garants als Països Catalans, l’estat espanyol i francés. Una vida digna que sols serà possible mitjançant la consecució de la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans. Una independència, i un socialisme feminista que al seu temps, sols serà possible mitjançant la construcció d’un moviment popular anticapitalista fort i independent del sistema. Per tot això, treballem per la construcció d’aquest moviment popular.

Per la independència i el socialisme!
Visca el 25 d’abril! Visca la terra!

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/eQ7A