Principal |
País Valencià :: 22/07/2015

Les amenaces donen resultat?

Encarna Canet
Ens hem emportat la grata sorpresa que alguns nous governs han decidit portar endavant una iniciativa molt valenta d’eliminació de les anomenades “festes” amb animals


A alguns municipis del País Valencià ens hem emportat la grata sorpresa que alguns nous governs han decidit portar endavant una iniciativa molt valenta d’eliminació de les anomenades “festes” amb animals com ara les corregudes de bous, els bous al carrer, el bou embolat etc., i substituir-les per altres més culturals i sanes i que no posen en perill la vida de les persones ni dels animals.
Es el cas per exemple de Xàtiva, Alzira, Gandia, Paiporta, Silla, Xirivella ( aquest municipi vol fer un referèndum)... on s’ha pres la mesura perquè suposa una despesa econòmica inassumible i perquè s’han posicionat clarament contra el maltractament animal.
Una mesura valenta com dic, perquè algunes faccions radicals del bouerisme han arribat fins i tot a insultar i amenaçar a les persones que han pres aquesta encertada mesura i que ara son autoritats públiques com l’alcaldessa de Paiporta o el grup de Compromís de Silla. No hauria de ser normal que aquestes persones puguen anar per ahí amenaçant i imposant la seua voluntat, encara que si tenim en compte que entenen la violència contra els animals com a art és possible que pensen que les seues repugnants accions siguen un exercici intel·lectual.


En un article del 9 de juliol al Levante EMV el president de la federació de penyes de bous al carrer, Vicente Nogueroles, manifestava que veien la postura del Consell com una agressió als bous (el Consell agredint als bous) i advertia “si nos van cerrando puertas cambiaremos el discurso”. 

En la mateixa entrevista diu que “es neguen rotundament al no, a les prohibicions i a tancar portes. Si la llibertat d’uns va a estar en la privació d’altres açò no és una democràcia real”

No sabem ben be que entenen per democràcia però tota la vida hem entès aquest concepte com la voluntat de la majoria a partir de la racionalitat i no la imposició de la minoria. I no sabem si quan parlava de “canvi de discurs” algunes persones boueres han entès que es referia a insults i amenaces a persones públiques. En qualsevol cas no li donaríem més importància a les declaracions d’aquest senyor si no fos perquè al mateix diari i uns dies més tard (16 de juliol) surt la noticia que s’han reunit amb el responsable autonòmic d’assumptes taurins Josep Maria Angel del PSPV i segons declaracions de Vicente Nogueroles “es descarten prohibicions i el nou director general ha manifestat que el Consell recolza els bous al carrer i no van a posar problemes de permisos”. També li va traslladar al nou director general “la seua preocupació per la proliferació de manifestacions antitaurines”, i el director general li va dir que “es va a vigilar les protestes per si hi ha agressions, insults o amenaces als taurins” (o tauricides).

Quan ho vaig llegir no podia parar de riure i vaig demanar que algú m’ho explicara. Es a dir, les persones que es diverteixen amb la violència contra els animals tenen garantida la seua diversió i les persones que ens manifestem pel dret a la vida i la cultura anem a ser vigilades. Les persones que amenacen i insulten a càrrecs públics podran seguir fent-ho però les persones que defensem els drets dels animals som sospitoses d’insultar i amenaçar als boueros. Son veritat aquestes declaracions?

Recordem que l’any passat es van celebrar al País Valencià 7866 actes taurins, segurament fins i tot per als tauricides amb la meitat hi hauria massa i tot perquè son la mateixa gent de poble en poble. Clar està que això no vol dir que augmenta l’afició com diuen, sinó que els ajuntaments promouen aquests actes en volta d’altres. Va haver a València 783 persones ferides, 195 a Alacant, i 320 a Castelló...sense contar els morts. Segons el diari Levante-EMV 49 persones mortes i 9000 ferides en 15 anys al PV. 

Aquestes dades haurien de fer reflexionar al nou Consell, malgrat que fora per la despesa sanitària que suposa i pel perill per a la vida de la gent, ni que dir de la vida dels bous. Pensant únicament en termes econòmics jo seria més partidària de les carreres de sacs, i a més el mateix sac serveis per a molts anys.

Podem concloure que el nou Consell que tantes esperances havia donat a algunes persones deixa amb el cul a l’aire als regidors i regidores que han pres una decisió valenta i coherent? Aquesta és la postura del Consell o únicament la del PSPV o únicament la del senyor Josep Maria Angel? Ens agradaria saber-ho.

Caldria una definició clara i rapideta sobre aquest tema perquè l’ensenyança que ens està deixant a totes es que amb els insults i les amenaces de “canvi de discurs” s’aconsegueixen més objectius que amb les argumentacions i les pancartes i pot ser aquesta ensenyança no siga molt pedagògica. 

Sabem que en campanya es fan moltes promeses a la babalà, però jugar amb les esperances de la gent que portem anys lluitant contra la violència i la brutalitat i premiar als que veuen art en les banderilles i la por ens ha sorprès desagradablement.
Si el nou consell necessita assessorament pot trobar moltes organitzacions animalistes disposades a oferir-lo debades i sense “canvi de discurs”.

Encarna Canet
Universitat de València
Presidenta d’Iniciativa Animalista.

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/eS7T