|
Precedente judicial: la policía española y la Guardia Civil no son víctimas de delito de odio
Una auto cita dos sentencias del Tribunal de Estrasburgo para argumentar que 'los cuerpos policiales no pueden considerarse un grupo o colectivo que necesite protección especial
Estos últimos meses, a raíz de la represión de la policía española y la Guardia Civil contra el independentismo y el referéndum del primero de octubre, muchos ciudadanos han recibido denuncias por delitos de odio contra estos cuerpos policiales. Por ejemplo: los ocho profesores de la Seo de Urgel y los nueve del instituto el Palau de Sant Andreu de la Barca, los diversos detenidos por comentarios en las redes sociales, la causa contra el actor Eduard Biosca y la causa general en Reus contra concejales indepedentistas, bomberos y vecinos de la ciudad.
En estos casos algunos de los cuales ya se han arxivat- la policía española y la Guardia Civil han utilizado el delito de odio para presentar querellas contra críticas a sus acciones. Aunque el delito de odio está previsto en el artículo 510 del código penal español para proteger colectivos vulnerables, han recurrido a él como arma represiva contra el independentismo.
Ahora, sin embargo, la Audiencia de Barcelona ha establecido un precedente: la policía española y la Guardia Civil no pueden considerarse víctimas potenciales de un delito de odio. Lo dice la sección sexta en una auto publicada el 12 de diciembre y que ha pasado desapercibida estos días. Lo ha hecho notar el bufete de abogados de Benet Salellas, que destaca que la Audiencia cita jurisprudencia de dos sentencias recientes del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH).
salellas advocats@salellasadv
La Secció 6a de l'Audiència de Barcelona ha dictat una interessantíssima interlocutòria sobre delictes d'odi. Aplica la jurisprudència del TEDH i els dona perspectiva per excloure'ls d'arrel en la protecció d'agents de l'autoritat. Referent. http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/La-Audiencia-de-Barcelona-no-aprecia-delitos-de-odio-e-injurias-a-la-Guardia-Civil-en-los-insultos-durante-una-manifestacion … …
2459:50 - 24 de des. de 2018
244 persones estan parlant sobre aixòInformació i privacitat dels Anuncis del Twitter
Concretamente, el auto dice: 'Los cuerpos policiales no pueden considerarse un grupo o colectivo que necesite protección especial bajo el paraguas del discurso del odio. Al contrario, es una institución pública que, como otros de su clase, tiene que tener un mayor grado de tolerancia ante cuatro palabras ofensivas. '
También señala la contradicción entre la preeminencia que el TEDH y el Tribunal Constitucional español dan a la libertad de expresión y el hecho de que los cuerpos policiales puedan considerarse objetos del 'discurso del odio'. En este sentido, indica que la libertad de expresión puede verse 'desmotivada' si no se protege la crítica. 'No cualquier colectivo o grupo social de personas puede ser tributario de la protección que le dispensa la prohibición del denominado "discurso del odio", que debe circunscribirse a los colectivos vulnerables e históricamente discriminados en el contexto concreto en que emita el discurso ', concluye.
El precedente del TSJC
Este mes de junio, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) decidió no admitir una querella contra el diputado de ERC Ferran Civit por unos twits instando a echar a los policías españoles y los guardias civiles que se alojaban en hoteles de Cataluña para impedir el 1-O. El tribunal dijo que el delito de odio sólo se podía aplicar contra aquellos que incitaban a la discriminación de colectivos vulnerables, pero no contra quienes criticaban o amenazaban los cuerpos policiales.
El TSJC liquidar la querella de manera contundente: "No constituye un delito de odio cualquier expresión de hostilidad difundida públicamente contra una o más personas pertenecientes a un colectivo o grupo social identificable, aunque sea claramente ofensiva y perturbadora de la paz social y el orden público. [...] La consecuencia es que el discurso de odio u hostilidad contra la autoridad o contra los agentes de la autoridad no puede ser sancionado con el artículo 510 '.
_____________
L’Audiència de Barcelona estableix precedent: la policia espanyola i la Guàrdia Civil no són víctimes de delicte d’odi
Una interlocutòria cita dues sentències del Tribunal d'Estrasburg per argumentar que 'els cossos policíacs no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessiti protecció especial'
Aquests últims mesos, arran de la repressió de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra l’independentisme i el referèndum del primer d’octubre, molts ciutadans han rebut denúncies per delictes d’odi contra aquests cossos policíacs. Per exemple: els vuit professors de la Seu d’Urgell i els nou de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca, els diversos detinguts per comentaris a les xarxes socials, la causa contra l’actor Eduard Biosca i la causa general a Reus contra regidors indepedentistes, bombers i veïns de la ciutat.
En aquests casos –alguns dels quals ja s’han arxivat– la policia espanyola i la Guàrdia Civil han utilitzat el delicte d’odi per presentar querelles contra crítiques a les seves accions. Tot i que el delicte d’odi és previst a l’article 510 del codi penal espanyol per protegir col·lectius vulnerables, hi han recorregut com a arma repressiva contra l’independentisme.
Ara, però, l’Audiència de Barcelona ha establert un precedent: la policia espanyola i la Guàrdia Civil no poden considerar-se víctimes potencials d’un delicte d’odi. Ho diu la secció sisena en una interlocutòria publicada el 12 de desembre i que ha passat desapercebuda aquests dies. Ho ha fet notar el bufet d’advocats de Benet Salellas, que destaca que l’Audiència cita jurisprudència de dues sentències recents del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
La Secció 6a de l'Audiència de Barcelona ha dictat una interessantíssima interlocutòria sobre delictes d'odi. Aplica la jurisprudència del TEDH i els dona perspectiva per excloure'ls d'arrel en la protecció d'agents de l'autoritat. Referent. http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/La-Audiencia-de-Barcelona-no-aprecia-delitos-de-odio-e-injurias-a-la-Guardia-Civil-en-los-insultos-durante-una-manifestacion … …
2459:50 - 24 de des. de 2018
244 persones estan parlant sobre aixòInformació i privacitat dels Anuncis del Twitter
Concretament, la interlocutòria diu: ‘Els cossos policíacs no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessiti protecció especial sota el paraigua del discurs de l’odi. Al contrari, és una institució pública que, com altres de la seva classe, ha de tenir un grau més gran de tolerància davant quatre paraules ofensives.’
També assenyala la contradicció entre la preeminència que el TEDH i el Tribunal Constitucional espanyol donen a la llibertat d’expressió i el fet que els cossos policíacs es puguin considerar objectes del ‘discurs de l’odi’. En aquest sentit, indica que la llibertat d’expressió pot veure’s ‘desmotivada’ si no es protegeix la crítica. ‘No qualsevol col·lectiu o grup social de persones pot ser tributari de la protecció que li dispensa la prohibició del denominat “discurs de l’odi”, que ha de circumscriure’s als col·lectius vulnerables i històricament discriminats en el context concret en què s’emeti el discurs’, conclou.
El precedent del TSJC
Aquest mes de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir de no admetre una querella contra el diputat d’ERC Ferran Civit per uns piulets en què instava a fer fora els policies espanyols i els guàrdies civils que s’allotjaven en hotels de Catalunya per impedir l’1-O. El tribunal va dir que el delicte d’odi només es podia aplicar contra aquells que incitaven a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas contra els qui criticaven o amenaçaven els cossos policials.
El TSJC va liquidar la querella de manera contundent: ‘No constitueix un delicte d’odi qualsevol expressió d’hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l’ordre públic. […] La conseqüència és que el discurs d’odi o hostilitat contra l’autoritat o contra els agents de l’autoritat no pot ser sancionat amb l’article 510’.