Principal |
Nacionales PP.Catalans :: 28/06/2019

[Cat/Cast] 28-J | Orgull és revolta!

l’Esquerra Independentista
Entendemos que, sin un cambio en el modelo económico y social, nuestra liberación no será posible.

Catala

Aquest 28-J, 50 anys després de Stonewall, ens recordem de la necessitat de mantenir l’espurna d’aquella revolta i que cal que sortim als carrers. Reivindiquem que existim, i ho fem sent conscients que l’orgull és revolta.

Entenem que el nostre alliberament no passa només per mesures legals, que ens igualin a la norma i que durant un mes a l’any empreses s’apropiïn de la nostra lluita per netejar-se la imatge. La base de la nostra opressió té les arrels en un sistema capitalista que reforça la concepció que només són legítimes aquelles relacions amb una finalitat reproductiva i que, per tant, generen mà d’obra. És un sistema al qual interessa encotillar-nos en expressions de gènere estretes i ordenades, en què les dones assumeixen les tasques reproductives i de cures dins i fora de la llar i, per tant, un sistema econòmic, que, tot i tolerar-nos en alguns moments, és contrari al nostre alliberament. Encara que ens pugui semblar que el sistema evoluciona i s’adapta a nous contextos socials, igual que ho va fer quan va necessitar assimilar la dona com a mà d’obra barata, actualment ha acceptat incorporar altres sexualitats en el mercat sempre que estiguem disposats a reproduir els mateixos models de familiar nuclear que la resta de parelles heterosexuals.

A més, cal que posem de manifest que no volem viure lliurement com a lesbianes, bis o trans dissidents per reproduir lògiques patriarcals que són contràries al nostre alliberament com a dones. Lluitarem contra un capitalisme rosa que, mentre ens utilitza per ampliar el seu mercat, millorar la seva imatge i tenyir dels nostres colors la seva roba, ens expulsa dels nostres barris, ens precaritza i ens explota.

En aquest sentit, cal que fem valdre el paper de les dones lesbianes, bis i trans, que sempre han estat presents en aquest lluita, però sovint en un segon pla. Recordem i homentatgem avui les dones trans que van liderar la revolta considerada com l’inici de la lluita LGTB, la revolta de Stonewall. Sortim als carrers aquest 28-J, també, per totes les que vam aguantar les càrregues de la policia a la primera manifestació a Barcelona.

En definitiva, apostem per canviar-ho tot, sent convençudament feministes i socialistes. Entenem que, sense un canvi en el model econòmic i social, el nostre alliberament no serà possible. Quan avancem nosaltres, estarem fent avançar també a tota la resta, caminant cap al món nou que volem construir. Entenem que una lluita LGBT que no tingui en compte les nostres condicions materials i que no posi el focus a millorar el nostre accés al món laboral, a l’habitatge o a la salut no ens serà útil.

Per donar resposta a les opressions que rebem les persones amb sexualitats i identitats de gènere dissidents, cal que recuperem aquest esperit de lluita col·lectiva. Aquell que entén que ha d’anar de la mà de la resta de lluites i que té com a principi la solidaritat entre totes. Un esperit de lluita que entén que no és compatible voler-nos representar, mentre ens expulsa de casa. Recuperar l’esperit de la primera revolta i per encarar totes aquelles que estan per venir, però amb la certesa de defensar-nos entre totes col·lectivament.

L’Orgull és revolta

Castellano

Este 28-J, 50 años después de Stonewall, recordamos la necesidad de mantener la chispa de aquella revuelta y que hace falta que salgamos a las calles. Reivindicamos que existimos, y lo hacemos siente conscientes que el orgullo es revuelta.

Entendemos que nuestra liberación no pasa solo por medidas legales, que nos igualen a la norma y que durante un mes al año emprendidas se apropien de nuestra lucha para limpiarse la imagen. La base de nuestra opresión tiene las raíces en un sistema capitalista que refuerza la concepción que solo son legítimas aquellas relaciones con una finalidad reproductiva y que, por lo tanto, generan mano de obra. Es un sistema al cual interesa encorsetarnos en expresiones de género estrechas y ordenadas, en que las mujeres asumen las tareas reproductivas y de curas dentro de y fuera del hogar y, por lo tanto, un sistema económico, que, a pesar de tolerarnos en algunos momentos, es contrario a nuestra liberación. Aunque nos pueda parecer que el sistema evoluciona y se adapta a nuevos contextos sociales, igual que lo hizo cuando necesitó asimilar la mujer como mano de obra barata, actualmente ha aceptado incorporar otras sexualidades en el mercado siempre que estemos dispuestos a reproducir los mismos modelos de familiar nuclear que el resto de parejas heterosexuales.

Además, hace falta que pongamos de manifiesto que no queremos vivir libremente como lesbianas, bis o trans disidentes para reproducir lógicas patriarcales que son contrarias a nuestra liberación como mujeres. Lucharemos contra un capitalismo rosa que, mientras nos utiliza para ampliar su mercado, mejorar su imagen y teñir de nuestros colores su ropa, nos expulsa de nuestros barrios, entes precaritza y nos explota.

En este sentido, hace falta que hacemos valer el papel de las mujeres lesbianas, bis y trans, que siempre han estado presentes en este lucha, pero a menudo en un segundo plan. Recordamos y homentatgem hoy las mujeres trans que lideraron la revuelta considerada como el inicio de la lucha LGTB, la revuelta de Stonewall. Salimos a las calles este 28-J, también, por todas las que aguantamos las cargas de la policía a la primera manifestación a Barcelona.

En definitiva, apostamos para cambiarlo todo, siente convencidamente feministas y socialistas. Entendemos que, sin un cambio en el modelo económico y social, nuestra liberación no será posible. Cuando avanzamos nosotros, estaremos haciendo avanzar también a todo el resto, andando hacia el mundo nuevo que queremos construir. Entendemos que una lucha LGBT que no tenga en cuenta nuestras condiciones materiales y que no pose el foco a mejorar nuestro acceso en el mundo laboral, a la vivienda o a la salud no nos será útil.

Para dar respuesta a las opresiones que recibimos las personas con sexualidades e identidades de género disidentes, hace falta que recuperamos este espíritu de lucha colectiva. Aquel que entiende que tiene que ir de la mano del resto de luchas y que tiene como principio la solidaridad entre todas. Un espíritu de lucha que entiende que no es compatible querernos representar, mientras nos expulsa de casa. Recuperar el espíritu de la primera revuelta y para encarar todas aquellas que están para venir, pero con la certeza de defendernos entre todas colectivamente.

El Orgullo es revuelta

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fO2E