Principal |
Nacionales PP.Catalans :: 14/10/2019

[Cat/Cast] Davant la sentència: organitzem la resposta, desbordem places i carrers

CUP
CUP apoyamos, participamos y promovemos las múltiplos convocatorias de asambleas populares abiertas surgidas estos días desde la autoorganización popula

Traducción A. Bas. para La Haine

Catala

Des de la CUP donem suport, participem i promovem les múltiples convocatòries d’assemblees populars obertes sorgides aquests dies des de l’autoorganització popular en tants barris, viles i pobles. Unes assemblees que recullen el millor d’aquells dies de setembre i octubre de fa dos anys, quan la gent ens vam adonar del poder que teníem. Si ens volen fora de les places i els carrers, trobem-nos amb les nostres veïnes a les places i als carrers. Si ens volen desmobilitzats, mobilitzem-nos. Si ens volen obedients, desobeïm. Si ens volen soles i espantades, ajuntem-nos perquè la por no ens paralitzi.

Animem a potenciar i participar de totes aquelles iniciatives mobilitzadores de resposta a la sentència en clau de defensa dels drets col.lectius. Si no ens deixen governar allò que afecta les nostres vides, serem ingovernables. Exercim el nostre dret a manifestació, el nostre dret a la protesta i el nostre dret a la desobediència civil.

Intensifiquem una batalla ideològica arreu. El règim reformat el 1978 vol accelerar i concloure una segona reforma del règim que li doni estabilitat per uns quants anys: una reforma a la qual no creiem que en sigui aliena l’onada de criminalitzacions massives al moviment popular independentista i sobiranista; i un reforma per la qual el règim necessita de pactes amb actors d’aquest país que, des d’un suposat independentisme retòric i apel·lant a un (fals) pragmatisme rupturista, voldran confondre’ns perquè acabem atrapades en un teranyina que faci inviable qualsevol projecte rupturista en els propers anys. Amb aquesta voluntat, probablement, tant diàleg i indults aniran tenint un protagonisme creixent alimentats per qui promou la via pactista. Davant aquest intent de tancament del règim, és fonamental que:

L’autodeterminació es mantingui al centre del debat polític, en tant que ariet que esmena a la totalitat l’aparell d’Estat -monarquia, constitució, IBEX35, Tribunal Suprem/Audiència Nacional- i a les institucions de l’UE. Existeixi una ofensiva perquè l’amnistia – col.lectiva que afecta a totes les persones represaliades (preses, exiliades, investigades) i que anul·la el delicte (no el perdona)- esdevingui un marc alternatiu al dels indults -individuals, els atorga el rei, suposen demanar perdó de facto i renunciar a l’autodeterminació-. L’amnistia ha d’anar de la mà de la reivindicació del dret a l’autodeterminació.Recordem que caldran un, dos, tres...molts 1 d’octubre. Cal reivindicar la legitimitat de la desobediència civil i la desobediència institucional, doncs són marcs polítics que, combinats amb l’organització popular al carrer, suposen una conquesta de drets des de la lògica de l’autotutela col.lectiva. Amb l’1 d’octubre com a esquema polític de referència, podem repetir la lògica en tots els camps en els quals el marc legal suposi una limitació per l’accés als drets polítics, civils i socials.

Castellano

Desde la CUP apoyamos, participamos y promovemos las múltiplos convocatorias de asambleas populares abiertas surgidas estos días desde la autoorganización popular en tantos barrios, villas y pueblos. Unas asambleas que recogen el mejor de aquellos días de septiembre y octubre de hace dos años, cuando la gente nos dimos cuenta del poder que teníamos. Si nos vuelan fuera de las plazas y las calles, encontrémonos con nuestras vecinas a las plazas y en las calles. Si nos vuelan desmovilizados, movilicémonos. Si nos vuelan obedientes, desobedecemos. Si nos vuelan solas y asustadas, juntémonos porque el miedo no nos paralice.

Animamos a potenciar y participar de todas aquellas iniciativas movilizadoras de respuesta a la sentencia en clave de defensa de los derechos colectivos. Si no nos dejan gobernar aquello que afecta nuestras vidas, seremos ingobernables. Ejercemos nuestro derecho en manifestación, nuestro derecho a la protesta y nuestro derecho a la desobediencia civil.

Intensificamos una batalla ideológica por todas partes. El régimen reformado el 1978 quiere acelerar y concluir una segunda reforma del régimen que le dé estabilidad por unos cuántos años: una reforma a la cual no creemos que sea ajena la oleada de criminalizaciones masivas al movimiento popular independentista y soberanista; y un reforma por la cual el régimen necesita de pactos con actores de este país que, desde un supuesto independentismo retórico y apelando a uno (falso) pragmatismo rupturista, querrán confundirnos porque acabamos atrapadas en un telaraña que haga inviable cualquier proyecto rupturista en los próximos años. Con esta voluntad, probablemente, tanto diálogo e indultos irán teniendo un protagonismo creciente alimentados por quien promueve la vía pactista. Ante este intento de cierre del régimen, es fundamental que:
La autodeterminación se mantenga en el centro del debate político, en cuanto que ariete que enmienda a la totalidad el aparato de Sido -monarquía, constitución, IBEX35, Tribunal Supremo/Audiencia Nacional- y a las instituciones de la UE. Exista una ofensiva porque la amnistía – colectiva que afecta en todas las personas represaliadas (presas, exiliadas, investigadas) y que anula el delito (no lo perdona)- acontezca un marco alternativo al de los indultos -individuales, les otorga el rey, suponen pedir perdón de facto y renunciar a la autodeterminación-. La amnistía tiene que ir de la mano de la reivindicación del derecho a la autodeterminación.Recordamos que harán falta uno, dos, tres...muchos 1 de octubre. Hay que reivindicar la legitimidad de la desobediencia civil y la desobediencia institucional, pues son marcos políticos que, combinados con la organización popular a la calle, suponen una conquista de derechos desde la lógica de la autotutela colectiva. Con el 1 de octubre como esquema político de referencia, podemos repetir la lógica en todos los campos en los cuales el marco legal suponga una limitación por el acceso a los derechos políticos, civiles y sociales

 

Enlace al artículo: https://www.lahaine.org/fP2U