Maig 1937- Maig 2007: Continuem lluitant contra el capitalisme, el seus defensors i els seus falsos crítics.

El 1937 el proletariat aixecà barricades a Barcelona contra la política contrarevolucionària del govern republicà i la prepotència policial que va ocupar la Telefònica. El 2007 milers d’explotats segueixen enfrontant-se a la burgesia i el seu estat, lluiten contra la patronal,ocupen propietats i fan palès el paper repressor de l’esquerra governamental.

Fa setanta anys, el govern de la Generalitat, format per ERC, PSUC i CNTFAI, decretava la suspensió de la manifestació del Primer de maig per por a que esclatessin les contradiccions entre les forces revolucionàries i l’alianca antifeixista, atès que no podia assegurar que no es trenqués la unitat que havia afavorit la reorganització de l’estat capitalista.

Tanmateix, els enfrontaments armats, que tenien lloc des de feia algun temps entre les tendències revolucionàries i les forces repressives, es van reproduir a Barcelona després de la presa de la Telefònica per part dels guàrdies d’assalt. Davant d’aquest fet, molts proletaris comencaren a resistir amb les armes a la mà i aixecaren barricades a tots els barris.

El maig de 1937 una part important de la classe explotada va expressar la seva ràbia davant l’aturada del procés revolucionari. De fet, ja s'havien oposat a les mesures adoptades per la Generalitat, com ara la militarització
de les milícies i la dissolució dels comitès.

Restaven lluny les expropiacions dels capitalistes, les col.lectivitzacions, la transformació de les relacions humanes, la voluntat de supressió del diner, l’armament del proletariat per defensar els seus interessos

Es va imposar la política antifeixista que renunciava a la transformació social. "Primer guanyar la guerra, després la revolució", mentre les tendències revolucionàries apostaven per fer la revolució com l’única manera de guanyar la guerra, tant contra els militars sublevats, com contra el govern republicà.

La resposta obrera no va triomfar. Maig del 1937 va ser la derrota del proletariat que la contrarevolució necessitava per segellar definitivament qualsevol amenaca revolucionària.

A diferència del 36, els seus repressors directes no van ser els militars sublevats, sinó la policia i els militants estalinistes, nacionalistes, republicans, però el que va ser determinant per posar fi a la insurrecció proletària va ser
el paper que jugaren els dirigents de la CNT-FAI, i també del POUM, quan cridaren a l’abandonament de les barricades, a tornar a la feina

Durant els Fets de Maig es posà de manifest la debilitat dels grups més radicals, la manca de claredat quant als objectius polítics de ruptura amb l’antifeixisme Van ésser molt pocs els que cridaren a continuar la lluita insurreccional, a coordinar les forces fora de les organitzacions que recolzaven l’estat. Els "Amigos de Durruti" i la "Sección Bolchevique- Leninista" van llancar octavetes, cridant a la continuació de la lluita;
militants de les Joventuts Llibertàries i dels anomenats "incontrolats" restaren a les barricades fins el final.

A les darreries del 1937, l’ordre capitalista regnava a tota Espanya, a la franquista com a la republicana. A Barcelona, la revolució no la va esclafar Franco el gener del 1939; ja ho havia fet molt abans el Front Popular.

Setanta anys després, els hereus de l’estalinisme, amb Joan Saura al capdavant del Departament d’Interior, i els néts del Front Popular (tripartit- Zapatero) continuen servint l’estat burgès i munten caceres de bruixes contra els que rebutgem aquest sistema social. Ahir feien fora els nostres companys
de les terres i fàbriques col.lectivitzades; avui, de les empreses en conflicte i cases ocupades; ahir els interrogaven i torturaven a les txeques; avui, a les comissaries dels mossos; ahir empresonaren milers de companys a les presons antifeixistes, com fan avui amb en Juan, la Núria i tants d’altres.

Per això continuarem amb les accions de protesta davant les seus
d’Iniciativa per Catalunya i de la resta de partits que governin; farem el possible per estendre i unificar les diferents lluites. Estem per la revolució social mundial, per això ens reconeixem en les lluites dels explotats a Oaxaca, la Kabília i arreu.

Els Amics dels insurrectes de Maig del 1937

insurrectosmayo37@yahoo.es

------------------------------------------------------------

- President, vinc a comunicar-vos
oficialment que la rebel.lió [militar] està
completament vencuda

- Sí, Escofet, molt bé. Però la situació
és caòtica. La xurma armada i
incontrolada envaeix els carrers i es
dóna a tota mena d’excesos. I, d’altra
banda, la CNT, potentment armada, és
l’amo de la ciutat i té el poder. Què
podem fer per oposar-nos?

- De moment, tots estem desbordats, i
inclús els mateixos dirigents de la CNT.
L’única solució, President, és mantenir
la situació políticament sense
abandonar les nostres respectives
autoritats. Si per la vostra part ho
aconseguiu, jo em comprometo a ferme
de nou l’amo de Barcelona, quan
m'ho ordeneu o quan les condicions ho
permetin.

Barcelona, 20 de juliol del 1936, diàleg
entre Escofet, cap de la policia de
Barcelona, i Companys, president de
Catalunya.

---------------------------------------------------

Declaracions d’alguns testimonis
dels fets de maig del 1937

"El Primer de Maig [de 1937], per
exemple, es va treballar. Al mateix
temps, els obrers no tenen clar el fet
de si estan treballant tan dur per a
ells o per als nous amos burgesos [].
Els sous són extremadament baixos
els preus s'estan apujant."
ALBERT WEISBORD

"No va haver celebració del Primer de
Maig del 1937 a Barcelona. La CNT, la
UGT, el PSUC, el POUM van informar
la classe obrera que les
manifestacions s'havien desconvocat
[]. En nom de les necessitats
militars, de l’ordre social, es va evitar
que els obrers revolucionaris de la
ciutat s'apleguessin al carrer en
solidaritat amb els esclaus assalariats
del món el dia de la protesta
internacional contra el sistema i la
classe que els oprimeix."
HUGO OEHLER

"El govern està fent esforcos constants
per desarmar les masses amb la crida
de 'totes les armes al front', però a la
vegada ha incrementat les forces
governamentals a la reraguarda, els
carrabiners, els guàrdies d’assalt i la
Guàrdia Civil."
ALBERTWEISBORD

"El grup Los Amigos de Durruti
amenacaven en el si de la FAI amb una
seriosa ruptura entre els anarquistes
que es mantenien com a tals i els
convertits a la pràctica governamental."
ERNESTO BONOMINI

"Gràcies als partits socialista i
comunista totes les forces de les
milícies obreres han estat incorporades
en l’exèrcit regular per poder ser
utilitzades més endavant contra els
treballadors."
ALBERT WEISBORD

"Es va organitzar per part del Govern
un intent de desallotjar de la central
telefònica de Barcelona els companys
afiliats a la CNT, que l’havien conquerit
el 19 de juliol i de la que des de llavors
conservaven el control."
ERNESTO BONOMINI

"Tots els suburbis i els barris populars i
llibertaris de la ciutat estaven en mans
de les forces anarquistes."
ERNESTO BONOMINI

"Va haver una lluita no només contra
l’estat sinó també contra els dirigents
de la UGT i dels grups del Front
Popular. I donat que la direcció de la
CNT estava també en el govern, en
un sentit era també una lluita contra
la direcció de la CNT-FAI." ALBERT
WEISBORD

"El proletariat no s'adonava del seu
poder, tota la seva acció consistia en
un 'atac defensiu'." ADOLFO CARLINI

"Els companys italians argumentaven
que no es podia deixar passar l’ocasió
de donar un cop decissiu per acabar d’una
vegada amb les provocacions i les
maniobres contrarevolucionàries."
ALDO AGUZZI

"El tercer dia de lluita al carrer va trobar
encara els obrers aixecats sense la
direcció per a una lluita implacable i
per al triomf. Va trobar els obrers
profundament desmoralitzats per la
covardia de la CNT i la seva servitud
envers la Generalitat." HUGO OEHLER

"El 6 de maig la UGT i la CNT
van ordenar els seus obrers que
tornessin a la feina. A la seva manera,
el POUM també va fer el mateix.
Només l’acció unànime d’aquests
tres grups va evitar que els obrers
prenguessin el poder en llurs mans."
ALBERTWEISBORD

"És inconcebible que els comitès de la
CNT hagin actuat amb tanta timidesa
com per arribar a ordenar 'alto el foc'
i que inclús hagin imposat la tornada
a la feina quan érem en els llindars
immediats de la victòria final."

AGRUPACIóN LOS AMIGOS DE DURRUTI,
octaveta difosa el 8 de maig

"Dins d’una fossa, a prop del cementiri
de Cerdanyola, es van trobar divuit
joves anarquistes horriblement mutilats
-la llengua i els testicles. Aquells dies,
centenars de militants van desaparèixer
per sempre." ERNESTO BONOMINI

"Cinc mil guàrdies d’assalt i tres
vaixells de guerra enviats per Largo
Caballero cap a Barcelona portarien
sens dubte, per als García Oliver, cinc
mil petons de l’agraït estat; per als
obrers portaven descàrregues [...] A
mesura que la columna governamental
avancava, desbaratava comitès,
suprimia locals obrers, desarmava,
empresonava, saquejava, assassinava,
portava la desolació als cors
revolucionaris, l’alegria i l’esperanca als
cors reaccionaris i feixistes." G. MUNIS

"El feixisme i el parlamentarisme
són els bracos dret i esquerre d’un
mateix cos capitalista."
HUGO OEHLER