Barcelona dóna l'esquena a la cimera del BCE i convoca una cassolada des dels balcons

Mariano Rajoy agafa el telèfon mòbil i truca a la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. La consigna és clara. Durant els dies que duri la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona no pot haver-hi ni una imatge de foc, ni una sola imatge de disturbis; el 3, 4 i 5 de maig –li diu– Barcelona serà la capital d’Espanya. I amb la trucada, s’estén la consigna. El conseller d’interior català, Felip Puig, arrufa el nas. Cop d’Estat policial consumat. Tots els dispositius seran pocs per la cimera dels banquers de banquers. D’aquells bancs públics que deixen els nostres diners als bancs privats a l’1% d’interès perquè ells ens els tornin a deixar al 5%. Cop d’Estat financer consumat de fa dies, l’estafa recurrent aterra –físicament– a Barcelona. La genuflexió impúdica dels poders públics tindrà aquesta setmana catifa d’honor a la capital catalana i un dispositiu de més de 8.000 policies –d’aquí i d’allà– procurarà que res ho torpedini. El Partit Popular, però, està informant entre la seva militància que la majoria del cost del dispositiu policial serà assumit pel Banc Central Europeu (BCE).

No s'ha convocat cap protesta a peu de carrer contra la cimera, tal i com va anunciar el conseller Puig, però per avui al vespre, demà i divendres hi ha convocada una cassolada popular des dels mateixos domicilis. Les veïnes estan citades a sortir als balcons, terrasses i finestres per fer picar atuells. La policia, no hi podrà fer pas res. La comunitat universitària coincidint amb el 3 de maig, dia central de la reunió del BCE, ha convocat vaga general als campus, amb l'ocupació de la Universitat Pompeu Fabra el dia d’abans inclosa, contra l’apujada de fins el 66% de les taxes universitàries. Així doncs, si bé gran part dels moviments crítics tenen al punt de mira a la mobilització del 12 de maig –quan milers i milers de persones tornaran a prendre massivament els carrers i places de la ciutat–, la comunitat universitària i els moviments alterglobalització tornaran a fer-se sentir el 3 de maig, dos mesos després de l’última aturada a l’ensenyament superior –que va comptar amb un altíssim seguiment- i només dos dies després que una marea de manifestants hagi deixat en evidència el preludi del preludi de l’Estat policial de la ciutat.

Agenda atapeïda

Els presidents dels bancs, que aterren a l’aeroport d’El Prat avui mateix, desfilaran fins l’Hotel Arts per la Ronda Litoral. El front marítim de la ciutat estarà blindat per la policia espanyola durant tota la cimera. L’eix que uneix l’aeroport, l’Hotel Arts –on es faran la majoria d’actes de la cimera– i el Centre de Convencions del Fòrum, serà el principal maldecap del dispositiu policial. L’agenda atapeïda dels banquers inclou sopars i dinars de luxe, acompanyats per la creme de la creme del govern i la burgesia catalana. Aquest vespre, el president de la Generalitat Artur Mas donarà el tret de sortida a la cimera amb un sopar de benvinguda al Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Demà, a dos quarts de tres, el president del BCE Mario Draghi –ex de Goldman Sachs– i el socialista Miguel Ángel Fernández Ordóñez –governador del Banc d’Espanya– donaran una roda de premsa al Centre de Convencions del recinte Fòrum. Per la nit, tots plegats assistiran al sopar de gala que està previst es celebri al Palau de Pedralbes amb Mariano Rajoy i nombrosos ministres com a amfitrions.

8.000 policies protegiran els banquers

3.500 policies espanyols i 1.200 guàrdies civils -500 d’ells del Grupo de Acción Rápida- ja han desembarcat a Catalunya per protegir la cimera. Acompanyaran a 4.500 mossos d’esquadra. El dispositiu serà comandat conjuntament pel secretari d’Estat de seguretat Ignacio Ulloa i pel conseller Felip Puig, si bé el primer serà qui durà la batuta durant tota la cimera. Fonts oficials han explicat que la policia espanyola s’encarregarà de la custodia de les autoritats durant els desplaçaments per la ciutat, així com de la seguretat perimetral i interior de la seu principal de la cimera, l’Hotel Arts. La Guàrdia Civil s’ocuparà dels controls fronterers per mar, terra i aire. Els mossos d’esquadra estaran al front de les tasques d’ordre públic i de seguretat ciutadana.
Les ferides obertes durant l’operatiu de la vaga general estan a flor de pell. Que Felip Puig pengés el telèfon a tota una delegada del govern com Llanos de Luna, en plena càrrega a Plaça Catalunya, no va sentar gaire bé. La hiperactivitat dels piquets des de primera hora de la matinada, va agafar per sorpresa els mossos d’esquadra, que no van actuar en ordre públic fins el trenc de l’alba. Descoordinació latent, Ulloa té molt clar que prendrà el comandament de l’operatiu quan sigui necessari. Perquè això sigui possible, la policia espanyola –també la guàrdia civil- serà molt present al centre de la ciutat. Protegirà “llocs emblemàtics” com la Borsa de Barcelona i l'edifici del Banc d'Espanya, i estarà molt a prop dels antiavalots dels mossos en les operacions d’ordre públic.

“Aquí venim a pegar”

La policia espanyola, arribada de València, Saragossa, Galícia, Madrid i Euskadi, ja ha començat la festa. Es tracta de les bases operatives de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) de la policia espanyola –protagonista entre d’altres de les càrregues contra estudiants durant la primavera valenciana- i de la base operativa de la guàrdia civil a la madrilenya localitat de Valdemoro. La majoria de guàrdies civils s’estan allotjant a les casernes de l’àrea metropolitana, en especial a la comandància de Sant Andreu de la Barca –epicentre dels presumptes casos de corrupció que afecten a aquest cos, com el Cas Macedònia-. La policia espanyola s’allotja al quarter del Bruc i a hotels del Maresme i el Vallès. És el cas d’uns quants centenars de policies espanyols que dormen a l’Hotel Catalonia de Calella. Segons relaten diversos veïns de la localitat maresmenca, la nit ahir va ser llarga. Testimonis presencials relaten que diversos policies van sortir ahir de festa per Calella i van acabar “notòriament beguts”. Un d’ells, que assegura que ahir els policies van viure “una nit de disbauxa i eufòria”, relata que a la sortida de la taverna La Quadra, va sentir com un d’ells va dir mentre reia: “Aquí venim a pegar i, si no ho fem, ens pegarem amb els mossos”.

La suspensió d'Schengen

Amb una clara intencionalitat de sobredimensionar la utilitat de la suspensió dels acords d'Schengen i la recuperació dels controls policials als passos fronterers del Pirineu, el Ministeri de l'Interior ha informat 12 detencions i 31 denegacions d'accés entre les 187.198 persones controlades des de dissabte a La Jonquera, Portbou, Camprodon, Lles, Puigcerdà i Canfranc. En alguns casos s'ha tractat de pura discriminació estètica i, en d'altres, s'ha utilitzat l'excusa d'uns estris per a fer malabars o de líquids inflamables totalment legals per a inflar la llista de mèrits dels controls. En l'àmbit més urbà també s'ha constatat la recuperació de fronteres a petita escala en forma de check-points. Operatius d'una vintena d'agents antiavalots ubicats a llocs com la plaça de Sants, el Forat de la Vergonya o la Ronda de Sant Pau han escorcollat, identificat i interrogat veïns i veïnes d'una manera discriminada sota criteris ideològics i polítics.

Queixa d'un alcalde de CiU

Segons informa el diari digital elripollès.info: La suspensió de l'espai Schenguen ha suposat la recuperació dels controls policials al coll d'Ares des de la mitjanit de divendres a dissabte. Tanmateix, aquest dilluns –probablement per la nevada que s'ha registrat per sobre els 1.300 metres- la Policia Nacional espanyola ha establert el control a davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Un fet que suposa que tots els veïns de Molló i Espinavell, així com els de Freixenet, Beget i Rocabruna, hagin d'aturar-se –i sovint haver de mostrar la documentació i explicar d'on vénen i a on van- quan es dirigeixen cap a Camprodon. “No pot ser que cada vegada ens facin creuar una frontera internacional” es queixa l'alcalde mollonenc, Josep Coma de CiU. A més, ha explicat que en aquest punt els controls són ineficaços, ja que es pot circular lliurement des del coll d'Ares fins a Castellfollit de la Roca per Molló, Beget i Oix.

De fet, l'Ajuntament de Molló ja ha fet arribar a la subdelegació del Govern espanyol la seva queixa formal per aquest control que suposa una “molèstia” pels seus veïns. No és la primera vegada que s'adrecen a les autoritats per un fet similar. A finals de 2011, quan encara era subdelegat Francesc Francisco-Busquets, van adreçar una carta demanant que els controls fronterers es fessin més a prop de coll d'Ares per sobre dels nuclis habitants. “Ens van respondre que intentarien solucionar-ho però ara la situació es repeteix” es lamenta Coma que espera que el control de Camprodon no es mantingui fins el dia 4.