lahaine.org
Estado español, Anti Patriarcado :: 20/10/2022

[Cat/Cast] Los orígenes liberales y tránsfobos del movimiento feminista transexcluyente

Judit Esposa
La Alianza Contra el Borrado de Mujeres, creada en 2019 y apoyada por el PP y Vox en su oposición a la ley trans

[Catalá]

ELS ORÍGENS LIBERALS I TRÀNSFOBS DEL MOVIMENT FEMINISTA TRANSEXCLOENT

Els darrers anys, ha agafat especial protagonisme el debat al voltant de l'exclusió o inclusió de les dones trans en el moviment feminista. Els orígens del que s'ha batejat com a "feminisme radical transexcloent" –TERF, per les seves sigles en anglès–, es remunten a la dècada dels setanta, als Estats Units, amb la consolidació de l'anomenat "feminisme cultural", un corrent partidari de mantenir les diferències de gènere i defensor del sistema capitalista. Durant els anys posteriors, organitzacions que s'autodefineixen com a feministes han reproduït el discurs transexcloent amb postulats similars als defensats per l'Església, la dreta i l'extrema dreta

Quan el 1978 el segell musical Olivia Records, format per feministes radicals lesbianes, va fer parada a Seattle durant una gira per tot el país, va rebre una amenaça contra la seva tècnica de so, Sandy Stone, una dona transfeminista. Provenia del grup paramilitar format per dones Gorgons i volia matar-la. “Vam ser probablement l’única gira musical de dones que va necessitar seguretat seriosament”, explicava Stone en una entrevista a The Trans Advocate.

No era la primera vegada que la discogràfica rebia amenaces per incloure una dona trans dins el col·lectiu feminista. Una de les més reconegudes opositores va ser Janice Raymond, professora d’estudis de la dona i ètica mèdica, i exmembre de Germanes de la Misericòrdia, un institut religiós de dones catòliques. En 1979 va plasmar el seu posicionament antitrans a The Transsexual empire: The Making of the She-Male. Raymond no considerava significatiu l’origen de les diferències de gènere i, tal com ella mateixa afirmava, “les dones, nosaltres, sabem el que som”.

Sandy Stone, tècnica de so del grup de música Oliva Records i activista transfeminista, va sofrir amenaces per part del col·lectiu de dones Gorgons

 Raymond també considerava que les dones trans “violen el cos de la dona” quan “redueixen les seves formes físiques a un mer artifici, apropiant-se del cos”. En 1987, el seu llibre va rebre la resposta d’Stone, també considerada una de les pioneres en els estudis trans, amb The Empire Strikes Back: A Posttransexual Manifesto.

Si retrocedim fins al sorgiment de les primeres activistes feministes opositores als drets de les persones trans, es pot afirmar, doncs, que l’activisme feminista transexcloent, habitualment confós amb el feminisme radical, no és nou i poc té a veure amb la igualtat, la justícia o anar a l’arrel de l’opressió. Amb tot, els darrers anys, ha agafat especial protagonisme el debat al voltant del transfeminisme.


Ofensiva legislativa

El 1975, Brooke Williams, membre del moviment per l’alliberament de la dona Redstockings, va introduir el terme “feminisme cultural” per descriure la despolitització del primer feminisme radical sorgit a finals dels seixanta als Estats Units i l’aparició d’un pensament essencialista. Aquest afirmava l’existència d’una “naturalesa femenina” i identificava l’home biològic com el problema i no pas el rol que li atorga el sistema patriarcal.

Segons la historiadora Alice Echols, el feminisme cultural va prendre forma durant mitjans dels anys setanta, quan les feministes culturals van començar a tractar el capitalisme “com a un sistema relativament benigne, que es podia captar per a la lluita en contra del patriarcat”

La historiadora estatunidenca Alice Echols va ampliar aquesta distinció teòrica a Cultural Feminism: Feminist Capitalism and the Anti-Pornography Movement. Segons Echols, el Feminisme Cultural era un corrent filosòfic posterior al feminisme radical —sorgit del declivi de la “New Left” (moviment d’esquerres que va sacsejar occident i origen del Moviment pels Drets Civils als EUA o el Maig del 68 a l’Estat francès)— que era més partidari de mantenir que d’erradicar les diferències de gènere. Aquest corrent, segons Echols, va prendre forma durant mitjans dels anys setanta, quan les primeres feministes culturals van començar a tractar el capitalisme “com a un sistema relativament benigne, que es podia captar per a la lluita en contra del patriarcat”.

Rastres del Feminisme Cultural nascut als EUA, de caràcter liberal i majoritàriament protagonitzat per dones blanques, segueix avui dia tenint una influència sobre el moviment feminista pel que fa a l’avanç en els drets de les persones trans i, en especial, de les dones trans, assenyalades com a intruses dins els col·lectius feministes.

El 2016, el grup activista Women’s Liberation Front (WoLF) va demandar el govern dels Estats Units per haver modificat la categoria “sexe” a “identitat de gènere” en la llei federal que lluitava contra la discriminació de gènere. L’organització que, segons informa a la seva web, treballa per “restaurar, protegir i avançar en els drets de les dones i les nenes”, ha centrat part de la seva activitat a oposar-se al reconeixement de les persones trans.

Janice Raymond va ser una de les pioneres a introduir el discurs feminista transexcloent amb el llibre ‘The Transsexual Empire’, que va rebre la resposta de la transfeminista Sandy Stone

Alhora, onze estats també van demandar el govern de Barack Obama per aquest canvi. Posteriorment, Idaho i Iowa van aprovar normes que restringien la participació de persones trans a competicions esportives, i aquest 2022 Texas ha considerat que la transició de gènere en menors és un abús per a ells. En l’actualitat hi ha més de 150 restriccions específicament antitrans a diferents estats estatunidencs, segons l’American Civil Liberties Union.

El feminisme transexcloent, en molts casos, s’ha aliat amb la dreta conservadora i catòlica per impedir l’avanç de polítiques i drets que millorin les condicions de vida de les persones trans. L’informe de WoLF sobre el seu impacte social en 2021 no amaga els seus socis: organitzacions conservadores religioses en defensa de la família tradicional i contra l’avortament o el matrimoni homosexual, com la Family Policy Alliance, United Families Internacional o l’American Principles Project. En el cas d’United Families Internacional, fundada en 1978 per “influir en les polítiques públiques i mantenir i enfortir la família”, ha estat catalogada com a un grup homòfob per una organització americana d’advocacia especialitzada en drets civils, la Southern Poverty Law Center. Fins i tot, en l’any 2006 va contribuir amb 50.000 dòlars a donar suport a la Proposició 107 d’Arizona, una iniciativa per prohibir el matrimoni homosexual.

Feminisme caduc front l’avanç social

A casa nostra, tot i que diverses sentències dels tribunals europeus han estat favorables a l’autodeterminació del gènere i la despatologització de les persones trans; sectors feministes liberals o, fins i tot, d’esquerres, han dut a terme el que la doctora en Dret Marina Echebarria atribueix com a “una campanya de pànic moral”, construïda, en molts casos, “sobre arguments que provenen d’un àmbit purità i que fan una segregació de sexes estricta”. Per això, considera que darrere d’aquesta visió “no hi ha l’abolició del gènere per masclista i patriarcal; només defensen una exclusió de les persones transsexuals”.

La doctora en Dret Marina Echebarria considera que es tracta d'”una campanya de pànic moral”, construïda “sobre arguments que provenen d’un àmbit purità” i amb els quals no es busca “abolir el gènere per masclista i patriarcal”, només “defensar l’exclusió de les persones transsexuals”

Tot plegat, sostenen que la conseqüència és un “esborrat de dones”. L’Alianza Contra el Borrado de Mujeres, creada el 2019 i recolzada pel PP i Vox en la seua oposició a la llei trans, explica a la seva pàgina web que “eliminar el sexe com a categoria jurídica esborra a les dones, perquè invisibilitza el principal element sobre el qual es basa la desigualtat estructural”. Quelcom que l’informe temàtic del Consell d’Europa del juny de 2022 sobre el reconeixement legal del gènere nega, fet que implicaria que “hi ha una competició en la protecció dels drets humans, quan l’essència d’aquests és protegir la dignitat humana”.

Per a la també doctora en Dret Encarna Bodelón, especialitzada en gènere, es tracta de persones que formen part d’un feminisme caduc provinent de figures com Amelia Valcárcel, Celia Amorós o Lídia Falcón. Valcárcel, de fet, dirigeix l’Escuela Feminista Rosario de Acuña, que va protagonitzar la polèmica pel caràcter antitrans de les jornades de Gijón del 2019.

“Hi ha feminismes perifèrics o contraculturals que fa molt de temps que no compartim res amb ells: ni en els drets de les persones trans ni dels reproductius ni en el concepte de família ni les relacions monògames. Fins i tot, en temes econòmics, moltes són feministes liberals o socialdemòcrates”, explica Bodelón. Per això, proposa ampliar la visió del que es consideren feministes transexcloents: “Aquí la discussió també és si són anticapitalistes, revolucionàries i postcolonials”.


Xarxa per “restaurar l’ordre natural”

Aquesta aliança, però, no és gratuïta, perquè l’extrema dreta, la dreta i l’Església no només no reconeixen les persones trans, sinó que també són antifeministes i han posat a la seva diana els avanços socials i en drets LGTBIQA+, per la igualtat entre homes i dones o els drets reproductius.

El Congrés Internacional d’Ideologia de Gènere el 2011 a la Universitat de Navarra, lligada a l’Opus Dei, va ser clau per elaborar l’agenda contra el moviment feminista. En aquest congrés, es van dur a terme estudis i investigacions que posaven en dubte les lleis contra la violència de gènere, el matrimoni homosexual o l’avortament.

El feminisme transexcloent, en molts casos, s’ha aliat amb la dreta conservadora i catòlica per impedir l’avanç de polítiques i drets que millorin les condicions de vida de les persones trans

Es tracta d’una estratègia que l’informe Restaurar l’ordre natural del Foro Parlamentari Europeu sobre Població i Desenvolupament (EPF), publicat en 2018, situa els seus inicis en 2013, de la mà d’extremistes estatunidencs i europeus. Una xarxa de polítics, elits econòmiques i religiosos influents que han dut a terme el que anomenen “Restaurar l’ordre natural: una agenda per Europa” i han tingut resultats concrets, com el projecte de llei contra l’avortament de Polònia el 2016. El finançament d’oligarques, multimilionaris o aristòcrates han permès la creació de plataformes com Hazte Oír o CitizenGo, que també han dut a terme campanyes contra les persones trans.

Per això, activistes i col·lectius LGTBIQA+, veuen perillós adoptar un discurs similar des del feminisme i les esquerres. Nahbi, membre del grup trans del col·lectiu Lambda de València, es pregunta “com pot ser que en un moviment que lluita per la igualtat i per la justícia, gent que s’autodenomina d’esquerres estigui defensant aquestes posicions i discursos, que podrien ser perfectament de VOX”; i que, a més, “té similituds amb el feminisme anti-LGTBIQA+ de finals de segle passat”.

D’altra banda, Marina Sendra, del col·lectiu LGTBIQA+ de Terres de l’Ebre H2O, sentencia que “al final, tot es redueix a controlar l’agenda de les persones que no som homes cisheterosexuals blancs: es comença per les dones, se segueix per les persones trans i, després, qualsevol altre col·lectiu”. Tot plegat, consideren que es tracta més d’una campanya d’odi que no pas una forma de lluita feminista.

[Castellano]

Los orígenes liberales y tránsfobos del movimiento feminista transexcluyente

En los últimos años, ha tomado especial protagonismo el debate en torno a la exclusión o inclusión de las mujeres trans en el movimiento feminista. Los orígenes de lo bautizado como "feminismo radical transexcluyente" –TERF, por sus siglas en inglés–, se remontan a la década de los setenta, en Estados Unidos, con la consolidación del llamado "feminismo cultural", una corriente partidaria de mantener las diferencias de género y defensor del sistema capitalista. Durante los años posteriores, organizaciones que se autodefinen como feministas han reproducido el discurso transexcluyente con postulados similares a los defendidos por la Iglesia, la derecha y la extrema derecha

La Alianza Contra el Borrado de Mujeres, creada en 2019 y apoyada por el PP y Vox en su oposición a la ley trans

Cuando en 1978 el sello musical Olivia Records, formado por feministas radicales lesbianas, hizo parada en Seattle durante una gira por todo el país, recibió una amenaza contra su técnica de sonido, Sandy Stone, una mujer transfeminista. Provenía del grupo paramilitar formado por mujeres Gorgons y quería matarla. “Fuimos probablemente la única gira musical de mujeres que necesitó seguridad en serio”, explicaba Stone en una entrevista en The Trans Advocate .

No era la primera vez que la discográfica recibía amenazas por incluir a una mujer trans dentro del colectivo feminista. Una de las más reconocidas opositoras fue Janice Raymond, profesora de estudios de la mujer y ética médica, y ex miembro de Hermanas de la Misericordia, un instituto religioso de mujeres católicas. En 1979 plasmó su posicionamiento antitrans en The Transexual empire: The Making of the She-Male . Raymond no consideraba significativo el origen de las diferencias de género y, tal y como ella misma afirmaba, "las mujeres, nosotros , sabemos lo que somos".

Sandy Stone, técnica de sonido del grupo de música Oliva Records y activista transfeminista, sufrió amenazas por parte del colectivo de mujeres Gorgons

Raymond también consideraba que las mujeres trans "violan el cuerpo de la mujer" cuando "reducen sus formas físicas a un mero artificio, apropiándose del cuerpo". En 1987, su libro recibió la respuesta de Stone, también considerada una de las pioneras en los estudios trans, con The Empire Strikes Back: A Posttransexual Manifesto .

Si retrocedemos hasta el surgimiento de las primeras activistas feministas opositoras a los derechos de las personas trans, puede afirmarse, pues, que el activismo feminista transexcluyente, habitualmente confundido con el feminismo radical, no es nuevo y poco tiene que ver con la igualdad, la justicia o ir a la raíz de la opresión. Sin embargo, en los últimos años, ha tomado especial protagonismo el debate en torno al transfeminismo .


Ofensiva legislativa

En 1975, Brooke Williams, miembro del movimiento por la liberación de la mujer Redstockings, introdujo el término “feminismo cultural” para describir la despolitización del primer feminismo radical surgido a finales de los sesenta en Estados Unidos y la aparición de un pensamiento esencialista. Éste afirmaba la existencia de una “naturaleza femenina” e identificaba al hombre biológico como el problema y no el rol que le otorga el sistema patriarcal.

Según la historiadora Alice Echols, el feminismo cultural tomó forma durante mediados de los años setenta, cuando las feministas culturales empezaron a tratar al capitalismo “como un sistema relativamente benigno, que podía captarse para la lucha en contra del patriarcado”

La historiadora estadounidense Alice Echols amplió esta distinción teórica a Cultural Feminism: Feminist Capitalism and the Anti-Pornography Movement . Según Echols, el Feminismo Cultural era una corriente filosófica posterior al feminismo radical —surgido del declive de la “New Left” (movimiento de izquierdas que sacudió occidente y origen del Movimiento por los Derechos Civiles en EE.UU. o Mayo del 68 en el Estado francés)— que era más partidario de mantener que de erradicar las diferencias de género. Esta corriente, según Echols, tomó forma durante mediados de los setenta, cuando las primeras feministas culturales empezaron a tratar al capitalismo “como un sistema relativamente benigno, que podía captarse para la lucha en contra del patriarcado”.

Rastros del Feminismo Cultural nacido en EE. trans, señaladas como intrusas dentro de los colectivos feministas.

En 2016, el grupo activista Women's Liberation Front (WoLF) demandó al gobierno de Estados Unidos por haber modificado la categoría “sexo” a “identidad de género” en la ley federal que luchaba contra la discriminación de género. La organización que, según informa en su web, trabaja para "restaurar, proteger y avanzar en los derechos de las mujeres y las niñas", ha centrado parte de su actividad en oponerse al reconocimiento de las personas trans.

Janice Raymond fue una de las pioneras en introducir el discurso feminista transexcluyente con el libro 'The Transsexual Empire', que recibió la respuesta de la transfeminista Sandy Stone

Asimismo, once estados también demandaron al gobierno de Barack Obama por este cambio. Posteriormente, Idaho y Iowa aprobaron normas que restringían la participación de personas trans a competiciones deportivas, y en 2022 Texas ha considerado que la transición de género en menores es un abuso para ellos. En la actualidad hay más de 150 restricciones específicamente antitrans en diferentes estados estadounidenses, según el American Civil Liberties Union .

El feminismo transexcluyente, en muchos casos, se ha aliado con la derecha conservadora y católica para impedir el avance de políticas y derechos que mejoren las condiciones de vida de las personas trans. El informe de WoLF sobre su impacto social en 2021 no esconde a sus socios: organizaciones conservadoras religiosas en defensa de la familia tradicional y contra el aborto o el matrimonio homosexual, como la Family Policy Alliance, United Families Internacional o el American Principles Project. En el caso de United Families Internacional, fundada en 1978 para “influir en las políticas públicas y mantener y fortalecer a la familia”, ha sido catalogada como un grupo homófobo por una organización americana de abogacía especializada en derechos civiles, la Southern Poverty Law Center. Incluso, en 2006 contribuyó con 50.

Feminismo caduco frente al avance social

En nuestro país, aunque varias sentencias de los tribunales europeos han sido favorables a la autodeterminación del género y la despatologización de las personas trans; sectores feministas liberales o, incluso, de izquierdas, han llevado a cabo lo que la doctora en Derecho Marina Echebarria atribuye como “una campaña de pánico moral”, construida, en muchos casos, “sobre argumentos que provienen de un ámbito puritano y que realizan una segregación de sexos estricta”. Por eso, considera que detrás de esta visión “no existe la abolición del género por machista y patriarcal; sólo defienden una exclusión de las personas transexuales”.

La doctora en Derecho Marina Echebarria considera que se trata de "una campaña de pánico moral", construida "sobre argumentos que provienen de un ámbito puritano" y con los que no se busca "abolir el género por machista y patriarcal", sólo "defender la exclusión de las personas transexuales"

Todo ello sostienen que la consecuencia es un “borrado de mujeres”. La Alianza Contra el Borrado de Mujeres, creada en 2019 y apoyada por el PP y Vox en su oposición a la ley trans , explica en su página web que “eliminar el sexo como categoría jurídica borra a las mujeres, porque invisibiliza al principal elemento sobre el que se basa la desigualdad estructural”. Algo que el informe temático del Consejo de Europa de junio de 2022 sobre el reconocimiento legal del género niega, lo que implicaría que “hay una competición en la protección de los derechos humanos, cuando la esencia de éstos es proteger la dignidad humana”.

Para la también doctora en Derecho Encarna Bodelón, especializada en género, se trata de personas que forman parte de un feminismo caduco proveniente de figuras como Amelia Valcárcel, Celia Amorós o Lídia Falcón. Valcárcel, de hecho, dirige la Escuela Feminista Rosario de Acuña, que protagonizó la polémica por el carácter antitrans de las jornadas de Gijón de 2019 .

“Hay feminismos periféricos o contraculturales que llevan mucho tiempo sin compartir nada con ellos: ni en los derechos de las personas trans ni de los reproductivos ni en el concepto de familia ni las relaciones monógamas. Incluso en temas económicos, muchas son feministas liberales o socialdemócratas”, explica Bodelón. Por eso, propone ampliar la visión de lo que se consideran feministas transexcluyentes: "Aquí la discusión también es si son anticapitalistas, revolucionarias y poscolonials".


Red para “restaurar el orden natural”

Sin embargo, esta alianza no es gratuita, porque la extrema derecha, la derecha y la Iglesia no sólo no reconocen a las personas trans, sino que también son antifeministas y han puesto en su diana los avances sociales y en derechos LGTBIQA+, por la igualdad entre hombres y mujeres o los derechos reproductivos.

El Congreso Internacional de Ideología de Género en 2011 en la Universidad de Navarra, ligada al Opus Dei, fue clave para elaborar la agenda contra el movimiento feminista. En este congreso, se llevaron a cabo estudios e investigaciones que ponían en entredicho las leyes contra la violencia de género, el matrimonio homosexual o el aborto.

El feminismo transexcluyente, en muchos casos, se ha aliado con la derecha conservadora y católica para impedir el avance de políticas y derechos que mejoren las condiciones de vida de las personas trans

Se trata de una estrategia que el informe Restaurar el orden natural del Foro Parlamentario Europeo sobre Población y Desarrollo (EPF), publicado en 2018, sitúa sus inicios en 2013, de la mano de extremistas estadounidenses y europeos. Una red de políticos, élites económicas y religiosos influyentes que han llevado a cabo lo que llaman “Restaurar el orden natural: una agenda por Europa” y han tenido resultados concretos, como el proyecto de ley contra el aborto de Polonia en 2016. La financiación de oligarcas, multimillonarios o aristócratas ha permitido la creación de plataformas como Hazte Oír o CitizenGo, que también han llevado a cabo campañas contra las personas trans.

Por eso, activistas y colectivos LGTBIQA+, ven peligroso adoptar un discurso similar desde el feminismo y las izquierdas. Nahbi, miembro del grupo trans del colectivo Lambda de Valencia, se pregunta “cómo puede que en un movimiento que lucha por la igualdad y por la justicia, gente que se autodenomina de izquierdas esté defendiendo estas posiciones y discursos, que podrían ser perfectamente de VOX”; y que, además, "tiene similitudes con el feminismo anti-LGTBIQA+ de finales de siglo pasado".

Por otra parte, Marina Sendra, del colectivo LGTBIQA+ de Terres del Ebre H2O, sentencia que “al final, todo se reduce a controlar la agenda de las personas que no somos hombres cisheterosexuales blancos: se empieza por las mujeres , se sigue por las personas trans y, después, cualquier otro colectivo”. Todo ello consideran que se trata más de una campaña de odio que una forma de lucha feminista.

https://directa.cat/els-origens-liberals-i-transfobs-del-moviment-feminista-transexcloent/

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal