Comença a BCN el judici contra els activistes que pararen les obres del TAV

Avui dijous 27a les 10 del matí ha començat un judici al jutjat penal 28 de Barcelona (Ciutat de la Justícia) contra quinze activistes que el juliol de 2007 van entrar a les obres del Tren d'Alta Velocitat a l'altura de l'estació de metro de Santa Eulàlia (Hospitalet de Llobregat) per tal de denunciar les molèsties que provocaven al veïnat. La vista oral ha començat amb puntualitat a la sala 221 de la Ciutat de la Justícia i es preveu que s'allargui fins demà divendres. La primera de les imputades ha començat a declarar a un quart d'onze. La fiscal li ha preguntat com estava lligada, perquè ho van fer i durant quant temps es va allargar l'acció. En el mateix sentit a la segona persona que ha declarat la fiscal li ha preguntat si durant l'acció hi havia treballadors aturats i si es volien aturar les obres. L'imputat ha aclarit que es van lligar a les màquines amb material d'escalada per preservar la seguretat i que la situació dels treballadors era de normalitat, que simplement van esperar a que s'acabés l'acció per continuar amb la seva feina.

Van actuar "a l'estil Tejero"

La vuitena persona que ha declarat explica a preguntes del jutge que els activistes van trigar molt a baixar de les grues "per la incompetència" dels agents dels mossos que van intervenir. El desè imputat ha afirmat que els Mossos van arribar al lloc dels fets amb molta violència, a l'estil Tejero, i el jutge –visiblement enfadat– li ha preguntat si duien la pistola a la mà, un extrem que ha respost negativament. A tres quarts de dotze, quan quedaven quatre imputats per declarar s'ha fet un recés. La vista s'ha reprès amb la declaració de la resta d'imputades i el testimoni mitjançant vídeo-conferència –des dels municipis on actualment estan destinats– dels antiavalots que van actuar aquell dia. A les dues del migdia ha finalitzat la sessió, que es reprendrà demà al matí.

L'acció es va fer fa set anys

Dels tres punts de protesta (Santa Eulàlia, Plaça de Sants i la Torrassa), el més nombrós va ser el primer i va requerir la intervenció del grup d'escalada dels Mossos d'Esquadra per tal de despenjar sis persones que s'havien enfilat a tres màquines perforadores de fins a 30 metres d'alçada per a col·locar-hi dues pancartes: “El TAV, ni pel litoral ni per enlloc” i “Salvem Can Vies”. Des d'aquest centre social s'ha emès un comunicat que es solidaritza amb les encausades.

Sis persones van ser detingudes aquell dia i una vintena més van ser identificades i posteriorment acusades de desordres, resistència i danys, amb un informe d’ADIF que assegurava haver perdut 250.000 euros durant les hores que van estar aturats els treballs. Set anys després quinze persones s'enfronten a una petició fiscal de divuit mesos de pena-multa per un delicte de coaccions -equivalents a nou mesos de presó en cas de no pagar- i a una indemnització de 250.000 euros.

Al comunicat difós pel judici amb el hashtag #absolucio15noTAV, les encausades afirmen que aquella va ser “una més de les nombroses respostes que es van donar per posar de manifest les conseqüències socials de l'alta velocitat, de la qual els principals beneficiaris són grups empresarials especialitzats en la concessió de la construcció i la gestió de grans infraestructures”.

Ferida oberta al seu pas per Bellvitge i Sants

Malgrat les promeses d'inversió en equipaments i infraestructures que havia de suposar l'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona, set anys després la ferida continua oberta. Els parcs que s'havien de construir a la plaça de Joan Peiró de Sants i al damunt del calaix de ciment per on passa el TAV i que separa els barris de la Bordeta i Badal no s'han materialitzat. L'arribada de la crisi financera ha estat la justificació consistorial per a la retirada de les inversions previstes, que en gran part havia d'assumir ADIF, com a concessionària de les obres que durant anys van suposar molèsties pel veïnat de la zona afectada. Al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat tampoc s'ha efectuat el soterrament de les vies convencionals de tren (regionals i rodalies), tal i com es contemplava al projecte inicial que acompanyava les obres del TAV. Els edificis propers a les obres van patir esquerdes i desperfectes que van ser parcialment reparats, però no s'ha fet cap de les millores previstes en l'entramat urbà.
Ojocontuojo+La Directa