Comunicat de la vivenda de Barrilònia vers les agressions que s'han donat al nostre entorn

Des que vam començar a okupar al juny del 2009, hi ha hagut diverses agressions sexuals i sexistes, comeses per persones de l'entorn directament proper a la casa (CSOA) o que en aquell moment hi vivien. Des de l'assemblea de vivenda de Barrilònia hem pres la decissió de fer públic el següent:

Cesar Zuñiga, membre del CSOA Barrilònia i de la Barrikada Zapatista, va agredir sexualment en moments diferents, durant l'estiu del 2009, a tres companyes que vivien a la casa. Al novembre del mateix any les noies agredides van explicar el que havia passat amb el César en una assemblea de noies de la casa. En el mateix moment es va decidir l'expulsió de la casa del César (que tot i no viure a l'edifici, era molt present a la seva vida comunitària).
En comunicar-se-li la decisió, el César va reconèixer l'”assetjatment” a dues de les companyes però no ho va fer amb la tercera agressió, més greu que les altres dues -si caben classificacions- donat l'alt grau de confiança que hi havia entre ell i la noia agredida i donada la situació de vulnerabilitat en que ella es trobava en el moment de l'agressió (estava dormint). En una assemblea extraordinària de vivenda es va descobrir el doble joc que Cesar estava duent a terme: d'una banda admetia la tercera agressió davant la noia mentre que de l'altra, negava els fets de cara a la gent del seu col•lectiu
(Barrikada Zapatista), titllant la mesura de “complot polític” i
intentant així salvar la seva imatge i obrir la possibilitat de qüestionar l'acusació d'agressió. Només a partir del moment en que va ser evident aquesta jugada, ell va admetre tots els fets.

Des de que es va saber de les agressions per part del César, hi va haver diferents posicionaments dins la casa envers el tema, tant pel que fa a la resposta que com a col•lectiu de vivenda s'ha de donar a les agressions sexistes i/o sexuals, com pel que fa a la possibilitat d'obrir o no un procés de diàleg amb l'agressor. El que es va assumir com a un mínim col•lectiu és que el César no entrés a la casa, mínim que es manté en l'actualitat.
Mesos més tard, a l'abril, el César va fer una petició escrita per a compartir amb la gent de la casa un procés de reflexió sobre el que havia passat, manifestant la voluntat que tenia de “reparar el mal” que havia fet. Després d'una reunió amb ell, es va desestimar la possibilitat d'iniciar un procés de reflexió conjunt, ja que no es va veure que ell tingués cap voluntat real de qüestionar les seves accions i actituds ni de valorar la gravetat de la situació. Tenint en compte, entre altres coses, que en la citada reunió ell posava com a requisit per a iniciar aquesta reflexió comuna la seva readmissió a la vivenda.

L'organització interna de Barrilònia funciona de tal manera que el CSOA i la vivenda estan gestionats per assemblees diferents i totalment independents l'una de l'altra (amb poques persones que formin part d'ambdues) i actualment els dos espais estan incomunicats físicament. Així, César està expulsat de la vivenda però a dies d'avui continúa amb la seva normal activitat al CSOA. L'absència de posicionament respecte del tema per part de l'assemblea que gestiona el CSOA és fruit del paper central i de poder del que el César gaudeix
en aquest espai; així com de la falta de reflexió envers les agressions sexistes i els rols de gènere per gran part de les persones que formen part del CSOA. Aquests fets li suposen la complicitat i recolzament que li ha ofert i li ofereix la majoria de la gent del CSOA.

L'altra agressió de la que volem parlar, va ser comesa per part d'en Khalifa, conegut en alguns moviments socials com a 'El Clandestino', cantant de hip hop antiracista. A finals de setembre de 2010 una habitant de la casa va exposar a l'assemblea de vivenda l'agressió sexual perpetrada per part d'aquest, tot abusant del moment físic de vulnerabilitat en què es trobava l'agredida i traspassant els límits que ella estava marcant. L'assemblea de la casa va pendre la mesura d'expulsar-lo, seguint la línea en contra de les agressions que estem teixint. La reacció primera del Khalifa va ser negar els fets i pendre
una actitud prepotent i de manca d'escolta, sense voler entendre la gravetat de la situació. Uns dies després, el Khalifa i la noia a qui va agredir es van trobar pel carrer i ell li va reconèixer els fets, però va mantenir la seva postura de no considerar-los una agressió. Aquest encontre va derivar en una persecució amb amenaces per part d'ell. L'expulsió tampoc va ser ben rebuda per una part de la gent del centre social que, empatitzant amb la figura de l'agressor i acusant de racista la mesura presa per la casa, van arribar a
considerar al mes de novembre l'opció d'acollir-lo al local, tot i que posteriorment es va desestimar.

Donat el llarg i dur procés que s'ha viscut (i que encara continua) a la casa en relació a la posició que cadascú pren enfront de les agressions sexuals i sexistes, no és fins ara que s'ha donat la situació de poder fer pública, com a col•lectiu, tota aquesta història i així escriure aquest comunicat. Aquest procès ha generat greus ruptures internes, conflictes sense marxa enrere i persones que han deixat la casa. El principal motiu que ens duu a fer-ho ara és el compromis polític que asumim de fer que la informació sobre el que ha passat circuli i possibilitar, així, que les persones o col•lectius que tenen posicionaments de rebuig enfront les agressions sexistes sàpiguen d'aquests casos i puguin prendre partit al respecte.

Tammateix volem que la lectura d'aquest comunicat no es redueixi a la postura simplistan i còmoda, valorar greument els fets succeits en aquest espai, però evitant alhora la reflexió en primera persona entorn la manera com ens relacionem. Fet que suposa que es perpetuïn actituds similars a les que aquí hem decidit NO TOLERAR.
En aquesta línea, algunes de les persones que hem viscut el procés desde la vivenda de Barrilonia estem elaborant material escrit de reflexió i anàlisi sobre com s'han gestionat aquestes agressions i les diferents posicions que han sorgit dins de la casa, amb la intenció de publicar-ho més endavant.

Assemblea de Vivenda de Barrilònia
31 de desembre del dos mil deu
barriloniaksa@gmail.com