Concentración el 11 de Septiembre, a las 9 horas, ante el monumento a Rafael Casanova! (cast/cat)

Es la hora de movilizarse contra los cierres de empresas y despidos que se anuncian, en solidaridad con la lucha de la plantilla de Simón contra un ERE de 80 despidos.

¡QUE LA CRISIS LA PAGUEN LOS RICOS Y LOS BANCOS!

La crisis del capital financiero, iniciada con el estallido de la última burbuja especulativa en EEUU, se ha extendido al conjunto de la economía a escala internacional, arrastrando a la Unión Europea hacia la recesión. En el Estado español, la crisis internacional amplifica los efectos del estallido de la burbuja inmobiliaria y agrava los profundos desequilibrios económicos alimentados por muchos años de políticas neoliberales aplicadas por los sucesivos gobiernos del PSOE y del PP en el marco de la Unión Europea.

Como siempre que la economía capitalista entra en crisis, la factura no la pagan todos por igual. Mientras la carestía de la vida se desboca, afectando a bienes vitales como la alimentación y servicios básicos como la energía y el transporte, mientras las hipotecas se disparan como efecto de la especulación y la antisocial política de tasas de interés del Banco Central Europeo, y en consecuencia los salarios sufren una vertiginosa pérdida de su poder adquisitivo, la gran banca española, Santander, BBVA, la Caixa, Caja Madrid y Popular, declaraban en plena crisis un aumento de sus beneficios del 16 %.

Que no nos vengan ahora con el cuento de que todos hemos de colaborar en la salida de la crisis, y que por tanto debemos aceptar resignadamente más moderación salarial, renunciando a las cláusulas de revisión, más flexibilidad laboral, más precariedad y despidos, nuevos recortes de pensiones o que nos resignemos ante directivas como la de las 65 horas, que nos hace retroceder al siglo XIX. La realidad es bien distinta: esas políticas neoliberales no han servido para invertir de manera suficiente, abaratar los precios y ser más competitivos (tal como nos prometían), sino para enriquecer todavía más a los bancos y empresas que han preferido invertir los sobrebeneficios allí donde la especulación prometía una alta rentabilidad.

Los sucesivos gobiernos de la Unión Europea, los gobiernos del PP y del PSOE en el Estado español, que favorecieron un crecimiento basado en el “ladrillo” y la especulación inmobiliaria, las instituciones centrales de la UE como el Banco Central Europeo, son los responsables de las políticas neoliberales y antisociales que han conducido a la actual crisis económica, y ¡no tienen ninguna legitimidad para seguir insistiendo en unas recetas fracasadas!

Para salir de la crisis hay que cambiar radicalmente de política económica, favoreciendo la satisfacción de las necesidades básicas: por un salario mínimo de 1.200 euros, empleo digno y estable, vivienda social para todos, reducción de la jornada a 35 horas, defensa de los servicios públicos de calidad.

La clase trabajadora de Catalunya, la mayoría de sus ciudadanos/as, sufren los efectos de una crisis económica y social galopante. También los sucesivos gobiernos de la Generalitat han sido cómplices, en diverso grado, de las políticas neoliberales que nos han conducido a la crisis. Todos ellos, lo mismo que los gobiernos del Estado español y de Europa, han bajado los impuestos y regalado empresas públicas a los ricos, aplicadopolíticas de precariedad, flexibilidad, moderación salarial, autorizando miles de despidos, cierres de empresas y deslocalizaciones a través de ERES fraudulentos.

¡Que no nos distraigan con maniobras de opereta los mismos que aprobaron un Estatuto que no recoge el derecho básico de autodeterminación de Catalunya, y que aplican sin rechistar las políticas neoliberales de la UE, en la universidad y en la inmigración!

Es la hora de movilizarse contra los cierres de empresas y despidos que se anuncian, en solidaridad con la lucha de la plantilla deSimón contra un ERE de 80 despidos, para que no pase la Directiva de las 65 horas, y anular la Directiva de la “vergüenza” contra la inmigración.

¡Todos a la concentración el 11 de Septiembre, a las 9 horas, ante el monumento a Rafael Casanova!

Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat

---------------------------------------------------------------------

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS I ELS BANCS!

La crisi del capital financer, iniciada amb l'esclat de l'última bombolla especulativa als EUA, s'ha estès al conjunt de l'economia a escala internacional, arrossegant la Unió Europea cap a la recessió. En l'Estat espanyol, la crisi internacional amplifica els efectes de l'esclat de la bombolla immobiliària i agreuja els profunds desequilibris econòmics alimentats per molts anys de polítiques neoliberals, aplicades pels successius governs del PSOE i del PP en el marc de la Unió Europea.

Com sempre que l'economia capitalista entra en crisi, la factura no la paguen tots per igual. Mentre la carestia de la vida es desboca, afectant béns vitals com l'alimentació i serveis bàsics com l'energia i el transport, mentre les hipoteques es disparen com a efecte de l'especulació i l'antisocial política de taxes d'interès del Banc Central Europeu, i en conseqüència els salaris pateixen una vertiginosa pèrdua del seu poder adquisitiu, la gran banca espanyola, Santander, BBVA, la Caixa, Caja Madrid i Popular, declaraven en plena crisi un augment dels seus beneficis del 16 %.

Que no ens vinguin ara amb la història que tots hem de col·laborar a la sortida de la crisi, i que per tant hem d'acceptar resignadament més moderació salarial,renunciant a les clàusules de revisió, més flexibilitat laboral, més precarietat i acomiadaments, noves retallades de pensions o que ens resignem davant directives com la de les 65 hores, que ens fa retrocedir al segle XIX. La realitat és ben diferent: aquestes polítiques neoliberals no han servit per invertir de manera suficient, abaratir els preus i ser més competitius (tal com ens prometien), sinó per enriquir encara més els bancs i les empreses que han preferit invertir els sobrebeneficis allí o­n l'especulació prometia una alta rendibilitat.

Els successius governs de la Unió Europea, els governs del PP i del PSOE a l'Estat espanyol, que van afavorir un creixement basat en el “totxo” i l'especulació immobiliària, les institucions centrals de la UE com el Banc Central Europeu, són els responsables de les polítiques neoliberals i antisocials que han conduït a l'actual crisi econòmica, i no tenen cap legitimitat per continuar insistint en unes receptes fracassades!

Per sortir de la crisi cal canviar radicalment de política econòmica, afavorint la satisfacció de les necessitats bàsiques: per un salari mínim de 1.200 euros, ocupació digna i estable, habitatge social per a tots, reducció de la jornada a 35 hores, defensa dels serveis públics de qualitat.

La classe treballadora de Catalunya, la majoria dels seus ciutadans/es, pateixen els efectes d'una crisi econòmica i social galopant. També els successius governs de la Generalitat han estat còmplices, en grau divers, de les polítiques neoliberals que ens han conduït a la crisi. Tots ells, igual que els governs de l'Estat espanyol i d'Europa, han abaixat els impostos i regalat empreses públiques als rics, aplicatpolítiques de precarietat, flexibilitat, moderació salarial, autoritzant milers d'acomiadaments, tancaments d'empreses i deslocalitzacions a través d'EROs fraudulents.

Que no ens distreguin amb maniobres d'opereta els mateixos que van aprovar un Estatut que no recull el dret bàsic d'autodeterminació de Catalunya, i que apliquen sense piular les polítiques neoliberals de la UE, en la universitat i en la immigració!

És l'hora de mobilitzar-se contra els tancaments d'empreses i acomiadaments que s'anuncien, en solidaritat amb la lluita de la plantilla deSimón contra un ERO de 80 acomiadaments, perquè no passi la Directiva de les 65 hores, i anul·lar la Directiva de la “vergonya” contra la immigració.

Tots a la concentració l'11 de Setembre, a les 9 hores, davant el monument a Rafael Casanova!

Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat