Declaració de Xarxa Roja davant la proposta del Procés Constituent

Hem rebut amb interès el "MANIFEST PER LA CONVOCATÒRIA D'UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA" d'Arcadi Oliveras i Teresa Forcades. Considerem amb satisfacció que la proposta s'orienta correctament cap a la construcció d'un moviment polític alternatiu des de baix, protagonitzat pels de baix i per als de baix. Estem convençuts que el document és una valuosa aportació que ajudarà a estendre i aprofundir el debat de l'esquerra anticapitalista i els moviments socials. No obstant això ens agradaria plantejar una sèrie de punts que haurien de ser reflexionats i aclarits:

· Qualsevol projecte que es construeixi realment des de baix ha de plantejar-se com a primer pas, la construcció d'una xarxa d'assemblees territorials (barris, pobles) i sectorials (centres de treball, d'ensenyament...), coordinada i amb un funcionament democràtic (representants rotatius, escollits per les assemblees i revocables en qualsevol moment, quan així ho considerin les assemblees. Un procés constituent realment des de baix només pot dur-se a terme a partir del debat, la reflexió i les decisions de les assemblees sobiranes. I només una lluita constant, decidida i conseqüent farà que aquest moviment es transformi, i que així ho sentin ells, en l'eina de tots els oprimits i explotats de la nostra societat.

· No ens oposem a la creació d'una candidatura electoral, ni molt menys, però considerem que sense deixar de ser important, no deixa de ser un tema secundari enfront del primer punt que exposem. No estem en contra de participar en unes eleccions, però tampoc creiem que siguin la panacea als nostres problemes. Els parlaments mai van ser el motor de la història, mai van transformar la societat. Els canvis revolucionaris van sorgir del carrer, en les lluites i les mobilitzacions. Per tant, no arrivarem als nostres objectius si no aconseguim que els treballadors i la resta de les classes populars s'auto-organitzin i construeixin els seus propis òrgans de poder popular. Qualsevol drecera que menyspreï aquest punt no deixarà de ser un engany, una fal·làcia que tindrà molt curts vols. Aquestes experiències ja les hem vist massa vegades, i sabem on i com acaben.

· Si estem disposats a participar en les institucions parlamentàries del sistema, hem de fer-ho no perquè creguem que des d'allà anem a canviar el món, sinó perquè la nostra presència en elles pot ajudar-nos a arribar a tots els racons de la societat als que ara no podem arribar amb els nostres escassos mitjans. Aplaudim la voluntat del text de fugir dels vells mètodes que han esterilitzat la construcció de noves alternatives al capitalisme. Però si som conseqüents amb el que afirmem defensarem que qualsevol llista electoral només pot sorgir de la voluntat de les bases dels moviments socials, a través de la lliure elecció dels seus representants i no pot ser el fruit d’acords secrets de grups promotors, per benintencionats que puguin ser. A més, ha d'existir el ferm compromís públic i obert que els triats, es limitaran a ser els portaveus de la voluntat de les bases organitzades en assemblees.

· De la mateixa forma el programa del moviment anticapitalista organitzat en assemblees ha de sorgir del debat i la reflexió dels seus membres. És preferible un programa incomplet que evolucioni i maduri amb les experiències, però que neixi de les necessitats i la consciència dels treballadors i les classes populars en lluita, que el programa més acabat i radical de qualsevol grup polític, que no sigui capaç de comunicar-se i ser part d'aquest moviment.

· Volem deixar molt clar que qualsevol projecte que sorgeixi no pot fer-se al marge i menys en contra de la CUP-AE. Milers de nosaltres vam votar a aquesta alternativa en les últimes eleccions, conscients del seu formidable treball en la creació d'assemblees en tota la geografia del nostre país i que són una força imprescindible en la construcció d'una alternativa anticapitalista des d'un projecte obert i de base. Sense presentar diferències polítiques de calat respecte a aquesta realitat que ja està present en desenes de municipis no es justifica la crida a construir una organització diferent. Entenem que ha d'haver-hi una expressió unitària a nivell local dels moviments socials basada en una orientació anticapitalista i en la democràcia directa.

· Finalment, la qüestió més important a destacar. Un dels motius pels quals ens felicitem és que la crida d'Arcadi Oliveras i Teresa Forcades no neix del no-res: ja existeixen experiències diverses d'assemblees locals i fins i tot un embrió de coordinació. El passat 6 d'abril, prop de 200 persones, membres de més d'una cinquantena d'organitzacions assembleàries, partits, sindicats alternatius... es van reunir a Ripollet per parlar del mateix, sota el nom de “Construïm Alternatives”. Aquest projecte ja respira i avança. És un projecte d'organització democràtica horitzontal, en el que tots els que participem ho fem d'igual a igual, representant-nos tots a nosaltres mateixos. La trobada va servir per conèixer-nos i acabar amb les suspicàcies i desconfiances que poguessin sorgir entre nosaltres. De la reunió ens vam anar amb la certesa que cal continuar, i el que és més important, que som llavor de futur, i que en la propera trobada hem d'aconseguir que participin persones, organitzacions i assemblees de tota la geografia catalana, que per falta de temps i d'informació aquesta vegada no van poder anar. Volem, d'altra banda, que aquest tipus d'experiències serveixin també perquè l'esquerra anticapitalista i els moviments socials d'altres territoris de l'estat comenci a organitzar-se sota les mateixes banderes que nosaltres hem començat a fer-ho. Convidem doncs a Arcadi Oliveras, a Teresa Forcades i a tots els companys que veuen amb bons ulls la seva crida, al que vinguin i facin seu aquest projecte.

Xarxa Roja 30-4-13

Declaración de Xarxa Roja ante la propuesta del Proceso Constituyente

· Cualquier proyecto que se construya realmente desde abajo tiene que plantearse como primer paso, la construcción de una red de asambleas territoriales (barrios, pueblos) y sectoriales (centros de trabajo, de enseñanza...), coordinada y con un funcionamiento democrático (representantes rotativos, escogidos por las asambleas y revocables en cualquier momento, cuando así lo consideren las asambleas. Un proceso constituyente realmente desde abajo sólo puede llevarse a cabo a partir del debate, la reflexión y las decisiones de las asambleas soberanas. Y sólo una lucha constante, decidida y consecuente hará que este movimiento se transforme, y que así lo sientan ellos, en la herramienta de todos los oprimidos y explotados de nuestra sociedad.

· No nos oponemos a la creación de una candidatura electoral, ni mucho menos, pero consideramos que sin dejar de ser importante, no deja de ser un tema secundario frente al primer punto que exponemos en nuestra carta. No estamos en contra de participar en unas elecciones, pero tampoco creemos que sean la panacea a nuestros problemas. Los parlamentos nunca fueron el motor de la historia, nunca transformaron la sociedad. Los cambios revolucionarios surgieron de la calle, en las luchas y en las movilizaciones. Por consiguiente, no conseguiremos alcanzar nuestros objetivos si no conseguimos que los trabajadores/as y el resto de las clases populares se auto-organicen y construyan sus propios órganos de poder popular. Cualquier atajo que menosprecie este punto no dejará de ser un engaño, una falacia que tendrá muy cortos vuelos. Esas experiencias ya las hemos visto demasiadas veces, y sabemos dónde y cómo acaban.

· Si estamos dispuestas a participar en las instituciones parlamentarias del sistema, tenemos que hacerlo, no porque creamos que desde allí vamos a cambiar el mundo, sino porque nuestra presencia en ellas puede ayudarnos a llegar a todos los rincones de la sociedad a los que ahora no podemos llegar con nuestros escasos medios. Aplaudimos la voluntad del texto de huir de los viejos métodos que han esterilizado la construcción de nuevas alternativas al capitalismo. Pero si somos consecuentes con lo que afirmamos defenderemos que cualquier lista electoral sólo puede surgir de la voluntad de las bases de los movimientos sociales, a través de la libre elección de sus representantes y no puede ser el fruto de componendas secretas de grupos promotores, por bienintencionados que puedan ser. Además, tiene que existir el firme compromiso público y abierto de que los que puedan ser elegidos, se limitarán a ser los portavoces de la voluntad de las bases organizadas en asambleas.

· De la misma forma el programa del movimiento anticapitalista organizado en asambleas tiene que surgir del debate y la reflexión de sus miembros. Es preferible un programa incompleto que evolucione y madure con las experiencias, pero que nazca de las necesidades y la conciencia de los trabajadores y las clases populares en lucha, que el programa más acabado y radical de cualquier grupo político, que no sea capaz de comunicarse y ser parte de ese movimiento.

· Queremos dejar muy claro que cualquier proyecto que surja no puede hacerse al margen y menos en contra de la CUP-AE. Miles de nosotros votamos a esta alternativa en las últimas elecciones, conscientes de su formidable trabajo en la creación de asambleas en toda la geografía de nuestro país y de que son una fuerza imprescindible en la construcción de una alternativa anticapitalista desde un proyecto abierto y de base. Sin presentar diferencias políticas de calado respecto a esta realidad que ya está presente en decenas de municipios no se justifica el llamamiento a construir una organización distinta. Entendemos que ha de haber una expresión unitaria a nivel local de los movimientos sociales basada en una orientación anticapitalista y en la democracia directa.

· Finalmente, la cuestión más importante a destacar. Uno de los motivos por los que nos felicitamos es que el llamamiento de Arcadi Oliveras y Teresa Forcades no nace de la nada: ya existen experiencias diversas de asambleas locales e incluso un embrión de coordinación. El pasado 6 de abril, cerca de 200 personas, miembros de más de una cincuentena de organizaciones asamblearias, partidos, sindicatos alternativos... se reunieron en Ripollet para hablar de lo mismo, bajo el nombre de “Construïm alternatives”. Este proyecto ya respira y avanza. Es un proyecto de organización democrática horizontal, en el que todos los que participamos lo hicimos de igual a igual, representándonos todos a nosotros mismos. El encuentro sirvió para conocernos y acabar con las suspicacias y desconfianzas que pudieran surgir entre nosotros. De la reunión nos fuimos con la certeza de que hay que continuar, y lo que es más importante, que somos semilla de futuro, y que en el próximo encuentro tenemos que conseguir que participen personas, organizaciones y asambleas de toda la geografía catalana, que por falta de tiempo y de información ésta vez no pudieron participar. Queremos, por otra parte, que este tipo de experiencias sirvan también para que la izquierda anticapitalista y los movimientos sociales de otros territorios del estado empiece a organizarse bajo las mismas banderas que nosotros hemos empezado a hacerlo. Invitamos pues a Arcadi Oliveras, a Teresa Forcadas y a todos los compañeros que ven con buenos ojos su llamada, a que vengan y hagan suyo este proyecto.