Països Catalans :: 22/01/2014
El Ministeri de l'Interior deporta 8 processats dels '11 del Raval' un cop complerta la condemna
[Cat/Cast] El Ministerio del Interior deporta ocho procesados los '11 del Raval ' una vez cumplida la condena

[Catalá]
Les proves aportades a la causa van ser una bossa de grans de rosari, cables, cinta adhesiva, dues piles i uns rellotges
El cas que va col·locar la diana islamòfoba sobre la comunitat musulmana del Raval de Barcelona s'està tancant aquests dies en termes estrictament processals. El malson, però, no sembla haver acabat encara per la majoria dels 11 del Raval, els ciutadans d'origen pakistanès i indi detinguts al 2008 per la Guàrdia Civil i condemnats posteriorment per l'Audiència Nacional espanyola per pertinença a organització terrorista, sense més prova que el relat d'un testimoni protegit i unes bengales considerades per un pèrit dels TEDAX com a “poc perilloses”.
Nou dels onze processats van complir condemna el 16 de gener i, a presó, encara queden dos d'ells: un perquè tenia la condemna més alta i l'altre perquè va ser detingut amb posterioritat a l'operatiu realitzat la nit del 18 al 19 de gener de 2008. Els nou que han complert condemna, doncs, haurien d'haver quedat en llibertat, fet que només ha passat amb un d'ells ja que té la nacionalitat espanyola. Els vuit restants han estat traslladats al Centre d'Internament d'Estrangers d'Aluche (Comunitat de Madrid) després que se'ls hagi obert un expedient administratiu per expulsar-los, malgrat a la sentència no figura cap ordre d'aquest tipus. Ens sis dels casos, la deportació ja s'ha fet efectiva.
Entre el dijous 16 i el divendres 17 de gener van ser traslladats al CIE madrileny des de diferents presons de l'Estat i, dissabte, un dels encausats, de nacionalitat índia, ja havia estat entregat a les autoritats índies a Mumbay. Allà va ser interrogat durant quatre hores per la policia índia i posteriorment va quedar en llibertat. Els altres cinc van ser expulsats en un vol amb escala a Atenes entre el diumenge 19 i el dilluns 20 de gener. L'expulsió dels dos restants podria ser imminent. El grup de suport, que va obrir el blog Rastros de Dixan per demostrar la innocència dels processats, i les famílies d'aquells que estan sent deportats al Pakistan temen que, un cop executada l'expulsió, les pròpies autoritats pakistaneses els detinguin per interrogar-los, i que puguin ser sotmesos a tortures o maltractaments. En aquests moments, el grup de suport que ha fet seguiment del cas durant aquest temps -i que, des de dijous, ha comptat amb el suport de l'equip legal de la campanya Tanquem els CIE- està en contacte amb les famílies al Pakistan dels encausats, per esbrinar la seva situació una vegada hi arribin.
Un cas construït al voltant d'un testimoni protegit
Enguany es compleixen sis anys de la irrupció de la Guàrdia Civil a dos oratoris i diversos domicilis del Raval, per detenir una presumpta cèl·lula terrorista. L'Operació Cantatta es va saldar amb catorze detinguts, dels que deu serien imputats. Dos mesos després se'ls afegiria un suposat suïcida detingut a Holanda i traslladat a Madrid. L'actuació policial i la posterior investigació no van aportar més proves materials a la instrucció judicial que uns suposats explosius que els pèrits dels TEDAX van reconèixer durant el judici com a bengales “poc perilloses, per a nens de vuit anys” que “en l'estat que es van trobar en lloc d'esclatar el que provoquen és guspires i colors”. Amb sorna, el pèrit va arribar a declarar el següent respecte el poder letal del material trobat durant les detencions: “potser si li poses metralla i perdigons i tens la mala sort que et toqui a un ull, sí que et mata”.
La resta del cas es va construir sobre el relat d'un testimoni protegit, procedent de l'Estat francès i identificat com a F1. Aquest testimoni va ser l'única persona que durant el judici es va reconèixer com a membre d'Al-Qaida, l'única persona procedent de l'Estat francès, on es comercialitzen les bengales Fontaine Royal presentades com a prova, i l'única persona les empremtes dactilars de la qual no van ser comparades amb les que es van trobar a la bossa on estaven les bengales que, juntament amb dues piles, un grapat de cables i dos rotlles de cinta aïllant, van ser presentades al tribunal. F1 també va ser l'únic dels presents al judici que va reconèixer haver tingut contacte amb Baitullah Mehsud, el líder de Tehrik e Talibán Pakistan que suposadament hauria assumit, a través del seu portaveu Maulvi Omar, “la responsabilitat dels fets de Barcelona”. Com si s'hagués produït un atemptat que mai va tenir lloc.
Malgrat un absolut buit de proves materials, documentals i pericials, i amb un testimoni les declaracions del qual van ser contradites durant tota la vista judicial, el tribunal de l'Audiència Nacional espanyola presidit per Javier Gómez Bermúdez va dictar onze condemnes de vuit anys i sis mesos per pertinença a organització terrorista. Per al suposat líder del grup, aquesta pena va ser de deu anys, mentre que dos d'ells van veure incrementada la pena fins als catorze anys per tinença d'explosius -la bengala-. Posteriorment, el Tribunal Suprem espanyol va desestimar aquest darrer delicte i va reduir les condemnes a sis anys per a deu dels encausats i a vuit per a un d'ells. En el moment de publicar aquest article, queden dos encausats al CIE d'Aluche, i altres dos pendents de finalitzar la seva condemna en vuit mesos i dos anys respectivament.
[Castellano] Las pruebas aportadas a la causa fueron una bolsa de granos de rosario , cables , cinta adhesiva , dos pilas y unos relojes El caso que colocó la diana islamófoba sobre la comunidad musulmana del Raval de Barcelona se está cerrando estos días en términos estrictamente procesales . La pesadilla , sin embargo, no parece haber terminado aún para la mayoría de los 11 del Raval , los ciudadanos de origen paquistaní e indio detenidos en 2008 por la Guardia Civil y condenados posteriormente por la Audiencia Nacional española por pertenencia a organización terrorista , sin más prueba de que el relato de un testigo protegido y unas bengalas consideradas por un perito de los TEDAX como "poco peligrosas" . Nueve de los once procesados cumplieron condena el 16 de enero y , a prisión , aún quedan dos de ellos : uno porque tenía la condena más alta y el otro porque fue detenido con posterioridad al operativo realizado la noche del 18 al 19 de enero de 2008 . Los nueve que han cumplido condena , pues, deberían haber quedado en libertad , lo que sólo ha pasado con uno de ellos ya que tiene la nacionalidad española . Los ocho restantes han sido trasladados al Centro de Internamiento de Extranjeros de Aluche ( Comunidad de Madrid ) después de que se les haya abierto un expediente administrativo para expulsarlos, a pesar a la sentencia no figura ninguna orden de este tipo . Nos seis de los casos , la deportación ya se ha hecho efectiva . Entre el jueves 16 y el viernes 17 de enero fueron trasladados al CIE madrileño desde diferentes prisiones del Estado y, el sábado , uno de los encausados , de nacionalidad india , ya había sido entregado a las autoridades indias a Mumbay . Allí fue interrogado durante cuatro horas por la policía india y posteriormente quedó en libertad . Los otros cinco fueron expulsados en un vuelo con escala en Atenas entre el domingo 19 y el lunes 20 de enero . La expulsión de los dos restantes podría ser inminente . El grupo de apoyo , que abrió el blog Rastros de Dixan para demostrar la inocencia de los procesados , y las familias de aquellos que están siendo deportados en Pakistán temen que, una vez ejecutada la expulsión , las propias autoridades paquistaníes les detengan para interrogar -los , y que puedan ser sometidos a torturas o malos tratos . En estos momentos , el grupo de apoyo que ha hecho seguimiento del caso durante este tiempo- y que , desde el jueves, ha contado con el apoyo del equipo legal de la campaña Cerramos los CIE -está en contacto con las familias en Pakistán los encausados, para averiguar su situación una vez lleguen. Un caso construido alrededor de un testigo protegido Este año se cumplen seis años de la irrupción de la Guardia Civil en dos oratorios y varios domicilios del Raval , para detener una presunta célula terrorista . La Operación Cantatta se saldó con catorce detenidos , los que diez serían imputados . Dos meses después se les añadiría un supuesto suicida detenido en Holanda y trasladado a Madrid . La actuación policial y la posterior investigación no aportaron más pruebas materiales en la instrucción judicial que unos supuestos explosivos que los peritos de los TEDAX reconocieron durante el juicio como bengalas "poco peligrosas , para niños de ocho años " que " en el estado que se encontraron en lugar de estallar lo que provocan es chispas y colores " . Con sorna , el perito llegó a declarar lo siguiente respecto al poder letal del material encontrado durante las detenciones : "quizás si le pones metralla y perdigones y tienes la mala suerte de que te toque a un ojo , sí que te mata" . El resto del caso se construyó sobre el relato de un testigo protegido , procedente del Estado francés e identificado como F1 . Este testigo fue la única persona que durante el juicio se reconoció como miembro de Al Qaeda , la única persona procedente del Estado francés , donde se comercializan las bengalas Fontaine Royal presentadas como prueba , y el única persona las huellas dactilares de la que no fueron comparadas con las que se encontraron en la bolsa donde estaban las bengalas que, junto con dos pilas , un manojo de cables y dos rollos de cinta aislante , fueron presentadas al tribunal . F1 también fue el único de los presentes en el juicio que reconoció haber tenido contacto con Baitullah Mehsud , el líder de Tehrik e Talibán Pakistán que supuestamente habría asumido , a través de su portavoz Maulvi Omar , "la responsabilidad de los hechos de Barcelona" . Como si se hubiera producido un atentado que nunca tuvo lugar . A pesar de un absoluto vacío de pruebas materiales , documentales y periciales , y con un testigo cuyas declaraciones fueron contradichas durante toda la vista judicial , el tribunal de la Audiencia Nacional española presidido por Javier Gómez Bermúdez dictó once condenas de ocho años y seis meses por pertenencia a organización terrorista . Para el supuesto líder del grupo , esta pena fue de diez años , mientras que dos de ellos vieron incrementada la pena hasta los catorce años por tenencia de explosivos - la bengala - . Posteriormente , el Tribunal Supremo español desestimó este último delito y redujo las condenas a seis años para diez de los encausados ya ocho para uno de ellos . En el momento de publicar este artículo , quedan dos encausados en el CIE de Aluche , y otros dos pendientes de finalizar su condena en ocho meses y dos años respectivamente.
Les proves aportades a la causa van ser una bossa de grans de rosari, cables, cinta adhesiva, dues piles i uns rellotges
El cas que va col·locar la diana islamòfoba sobre la comunitat musulmana del Raval de Barcelona s'està tancant aquests dies en termes estrictament processals. El malson, però, no sembla haver acabat encara per la majoria dels 11 del Raval, els ciutadans d'origen pakistanès i indi detinguts al 2008 per la Guàrdia Civil i condemnats posteriorment per l'Audiència Nacional espanyola per pertinença a organització terrorista, sense més prova que el relat d'un testimoni protegit i unes bengales considerades per un pèrit dels TEDAX com a “poc perilloses”.
Nou dels onze processats van complir condemna el 16 de gener i, a presó, encara queden dos d'ells: un perquè tenia la condemna més alta i l'altre perquè va ser detingut amb posterioritat a l'operatiu realitzat la nit del 18 al 19 de gener de 2008. Els nou que han complert condemna, doncs, haurien d'haver quedat en llibertat, fet que només ha passat amb un d'ells ja que té la nacionalitat espanyola. Els vuit restants han estat traslladats al Centre d'Internament d'Estrangers d'Aluche (Comunitat de Madrid) després que se'ls hagi obert un expedient administratiu per expulsar-los, malgrat a la sentència no figura cap ordre d'aquest tipus. Ens sis dels casos, la deportació ja s'ha fet efectiva.
Entre el dijous 16 i el divendres 17 de gener van ser traslladats al CIE madrileny des de diferents presons de l'Estat i, dissabte, un dels encausats, de nacionalitat índia, ja havia estat entregat a les autoritats índies a Mumbay. Allà va ser interrogat durant quatre hores per la policia índia i posteriorment va quedar en llibertat. Els altres cinc van ser expulsats en un vol amb escala a Atenes entre el diumenge 19 i el dilluns 20 de gener. L'expulsió dels dos restants podria ser imminent. El grup de suport, que va obrir el blog Rastros de Dixan per demostrar la innocència dels processats, i les famílies d'aquells que estan sent deportats al Pakistan temen que, un cop executada l'expulsió, les pròpies autoritats pakistaneses els detinguin per interrogar-los, i que puguin ser sotmesos a tortures o maltractaments. En aquests moments, el grup de suport que ha fet seguiment del cas durant aquest temps -i que, des de dijous, ha comptat amb el suport de l'equip legal de la campanya Tanquem els CIE- està en contacte amb les famílies al Pakistan dels encausats, per esbrinar la seva situació una vegada hi arribin.
Un cas construït al voltant d'un testimoni protegit
Enguany es compleixen sis anys de la irrupció de la Guàrdia Civil a dos oratoris i diversos domicilis del Raval, per detenir una presumpta cèl·lula terrorista. L'Operació Cantatta es va saldar amb catorze detinguts, dels que deu serien imputats. Dos mesos després se'ls afegiria un suposat suïcida detingut a Holanda i traslladat a Madrid. L'actuació policial i la posterior investigació no van aportar més proves materials a la instrucció judicial que uns suposats explosius que els pèrits dels TEDAX van reconèixer durant el judici com a bengales “poc perilloses, per a nens de vuit anys” que “en l'estat que es van trobar en lloc d'esclatar el que provoquen és guspires i colors”. Amb sorna, el pèrit va arribar a declarar el següent respecte el poder letal del material trobat durant les detencions: “potser si li poses metralla i perdigons i tens la mala sort que et toqui a un ull, sí que et mata”.
La resta del cas es va construir sobre el relat d'un testimoni protegit, procedent de l'Estat francès i identificat com a F1. Aquest testimoni va ser l'única persona que durant el judici es va reconèixer com a membre d'Al-Qaida, l'única persona procedent de l'Estat francès, on es comercialitzen les bengales Fontaine Royal presentades com a prova, i l'única persona les empremtes dactilars de la qual no van ser comparades amb les que es van trobar a la bossa on estaven les bengales que, juntament amb dues piles, un grapat de cables i dos rotlles de cinta aïllant, van ser presentades al tribunal. F1 també va ser l'únic dels presents al judici que va reconèixer haver tingut contacte amb Baitullah Mehsud, el líder de Tehrik e Talibán Pakistan que suposadament hauria assumit, a través del seu portaveu Maulvi Omar, “la responsabilitat dels fets de Barcelona”. Com si s'hagués produït un atemptat que mai va tenir lloc.
Malgrat un absolut buit de proves materials, documentals i pericials, i amb un testimoni les declaracions del qual van ser contradites durant tota la vista judicial, el tribunal de l'Audiència Nacional espanyola presidit per Javier Gómez Bermúdez va dictar onze condemnes de vuit anys i sis mesos per pertinença a organització terrorista. Per al suposat líder del grup, aquesta pena va ser de deu anys, mentre que dos d'ells van veure incrementada la pena fins als catorze anys per tinença d'explosius -la bengala-. Posteriorment, el Tribunal Suprem espanyol va desestimar aquest darrer delicte i va reduir les condemnes a sis anys per a deu dels encausats i a vuit per a un d'ells. En el moment de publicar aquest article, queden dos encausats al CIE d'Aluche, i altres dos pendents de finalitzar la seva condemna en vuit mesos i dos anys respectivament.
[Castellano] Las pruebas aportadas a la causa fueron una bolsa de granos de rosario , cables , cinta adhesiva , dos pilas y unos relojes El caso que colocó la diana islamófoba sobre la comunidad musulmana del Raval de Barcelona se está cerrando estos días en términos estrictamente procesales . La pesadilla , sin embargo, no parece haber terminado aún para la mayoría de los 11 del Raval , los ciudadanos de origen paquistaní e indio detenidos en 2008 por la Guardia Civil y condenados posteriormente por la Audiencia Nacional española por pertenencia a organización terrorista , sin más prueba de que el relato de un testigo protegido y unas bengalas consideradas por un perito de los TEDAX como "poco peligrosas" . Nueve de los once procesados cumplieron condena el 16 de enero y , a prisión , aún quedan dos de ellos : uno porque tenía la condena más alta y el otro porque fue detenido con posterioridad al operativo realizado la noche del 18 al 19 de enero de 2008 . Los nueve que han cumplido condena , pues, deberían haber quedado en libertad , lo que sólo ha pasado con uno de ellos ya que tiene la nacionalidad española . Los ocho restantes han sido trasladados al Centro de Internamiento de Extranjeros de Aluche ( Comunidad de Madrid ) después de que se les haya abierto un expediente administrativo para expulsarlos, a pesar a la sentencia no figura ninguna orden de este tipo . Nos seis de los casos , la deportación ya se ha hecho efectiva . Entre el jueves 16 y el viernes 17 de enero fueron trasladados al CIE madrileño desde diferentes prisiones del Estado y, el sábado , uno de los encausados , de nacionalidad india , ya había sido entregado a las autoridades indias a Mumbay . Allí fue interrogado durante cuatro horas por la policía india y posteriormente quedó en libertad . Los otros cinco fueron expulsados en un vuelo con escala en Atenas entre el domingo 19 y el lunes 20 de enero . La expulsión de los dos restantes podría ser inminente . El grupo de apoyo , que abrió el blog Rastros de Dixan para demostrar la inocencia de los procesados , y las familias de aquellos que están siendo deportados en Pakistán temen que, una vez ejecutada la expulsión , las propias autoridades paquistaníes les detengan para interrogar -los , y que puedan ser sometidos a torturas o malos tratos . En estos momentos , el grupo de apoyo que ha hecho seguimiento del caso durante este tiempo- y que , desde el jueves, ha contado con el apoyo del equipo legal de la campaña Cerramos los CIE -está en contacto con las familias en Pakistán los encausados, para averiguar su situación una vez lleguen. Un caso construido alrededor de un testigo protegido Este año se cumplen seis años de la irrupción de la Guardia Civil en dos oratorios y varios domicilios del Raval , para detener una presunta célula terrorista . La Operación Cantatta se saldó con catorce detenidos , los que diez serían imputados . Dos meses después se les añadiría un supuesto suicida detenido en Holanda y trasladado a Madrid . La actuación policial y la posterior investigación no aportaron más pruebas materiales en la instrucción judicial que unos supuestos explosivos que los peritos de los TEDAX reconocieron durante el juicio como bengalas "poco peligrosas , para niños de ocho años " que " en el estado que se encontraron en lugar de estallar lo que provocan es chispas y colores " . Con sorna , el perito llegó a declarar lo siguiente respecto al poder letal del material encontrado durante las detenciones : "quizás si le pones metralla y perdigones y tienes la mala suerte de que te toque a un ojo , sí que te mata" . El resto del caso se construyó sobre el relato de un testigo protegido , procedente del Estado francés e identificado como F1 . Este testigo fue la única persona que durante el juicio se reconoció como miembro de Al Qaeda , la única persona procedente del Estado francés , donde se comercializan las bengalas Fontaine Royal presentadas como prueba , y el única persona las huellas dactilares de la que no fueron comparadas con las que se encontraron en la bolsa donde estaban las bengalas que, junto con dos pilas , un manojo de cables y dos rollos de cinta aislante , fueron presentadas al tribunal . F1 también fue el único de los presentes en el juicio que reconoció haber tenido contacto con Baitullah Mehsud , el líder de Tehrik e Talibán Pakistán que supuestamente habría asumido , a través de su portavoz Maulvi Omar , "la responsabilidad de los hechos de Barcelona" . Como si se hubiera producido un atentado que nunca tuvo lugar . A pesar de un absoluto vacío de pruebas materiales , documentales y periciales , y con un testigo cuyas declaraciones fueron contradichas durante toda la vista judicial , el tribunal de la Audiencia Nacional española presidido por Javier Gómez Bermúdez dictó once condenas de ocho años y seis meses por pertenencia a organización terrorista . Para el supuesto líder del grupo , esta pena fue de diez años , mientras que dos de ellos vieron incrementada la pena hasta los catorce años por tenencia de explosivos - la bengala - . Posteriormente , el Tribunal Supremo español desestimó este último delito y redujo las condenas a seis años para diez de los encausados ya ocho para uno de ellos . En el momento de publicar este artículo , quedan dos encausados en el CIE de Aluche , y otros dos pendientes de finalizar su condena en ocho meses y dos años respectivamente.







