Estem aqui... [Comunicat Rimaia desde qualsevol lloc de la ciutat]

Ens trobem a la Rimaia

Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament... … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d´intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.

Perquè no ens deixarem atrapar per la lògica de la repressió, perquè volem seguir elegint poder marcar els nostres propis ritmes i, sobretot, perquè la Rimaia, més que un espai, és una presa de posició, ineludible aquests dies, entre la impotència, el cinisme, la desídia... i la creació d´un nosaltres radicat en el suport mutu, en el plaer de conèixer-se en l´acció, al barri i més enllà. Un nosaltres que creix en el desenvolupament de projectes d´aprenentatge autogestionats i que ens fa més forts davant d'un capitalisme que converteix en desert tot allò que toca.

Així els vam trobar, deserts, els 29 pisos que vam okupar en resposta al desallotjament de la Rimaia. Dos anys omplint-se de buidor, amb les seves cuines high-tech encastades en luxosos armaris, amb les seves alarmes de sèrie a la porta de cada pis, amb el seu parquet brillant en el no-res silenciós de l´aire acondicionat. 29 pisos a 439.000 € el de 30m2...

I nosaltres ens preguntem: qui pot permetre's aquests pisos? Ningú. O Ells. Per això estaven buits i ho seguiran molt de temps, perquè en la seva carrera cap al "pelotazo" perfecte, la màfia immobiliària d´aquesta ciuat ha perdut qualsevol mena de raó social. Mentrestant... 80.000 habitatges buits d´aquesta ciuat segueixen cridant el mateix: on són els responsables d´aquesta estafa ?

Nosaltres ho tenim molt clar. De Gran Via 550 al 454, no arriba als 100 números, entre els Guerrero-Gelabert i els Figueres-Batets, les diferències son nul·les: multipliquen les seves rendes trepitjant les vides de milers de persones, emparats en les connexions entre nissagues familiars (els García-Nieto i d'altres amiguets de l'il·lustre Círculo Ecuestre), s´oculten a les seves mansions i urbanitzacions de luxe, es parapeten rere entramats d´empreses que es fusionen amb d´altres empreses que tenen com a apoderats els mateixos que formen societats que... no podran seguir amagant-se durant més temps. Estem cada cop més a prop.

La ràbia segueix creixent en nosaltres, en cada carrer privatitzat, en cada desnonament executat (i ja en van 80.000 aquest any), en cada ERE, en cada reforma laboral, en cada redada racista, en cada universitat subhastada... I junt amb aquesta ràbia sentim cada cop més la necessitat i l´alegria de trobar-nos amb tots nosaltres coneguts-desconeguts, als carrers, a les places, conspirant i celebrant-nos alhora; i així mateix us convidem el proper divendres dia 23 de juliol al Mercat de Sant Antoni a les 19h. Menjar, música, aprenentatge rizomàtic estiuenc, llibres espontanis i el millor antídot contra la brutalitat policial: les nostres veus i cossos barrejant-se en un rumor imparable... I és que això no té remei, nosaltres o ells!!

Nos encontramos en la Rimaia.

Un desalojo, otra okupación, un desalojo... ... otra okupación. Sí, la Rimaia volverá a abrir sus puertas en breve, pero antes, quiere encontrarse con todas aquellas personas y colectivos que habéis estado con nosotras rompiendo la incuestionable paz social que nos quieren imponer. Porque en estos días de intenso aprendizaje que hemos vivido, os hemos sentido muy cerca pero queremos más! Vuestra compañía ha sido la mejor respuesta.

Porque tampoco nos vamos a dejar atrapar por la lógica de la represión, porque queremos seguir eligiendo poder marcar nuestros propios ritmos, y, sobre todo, porque sabemos que más que un espacio, la Universitat Lliure la Rimaia es un toma de posición, ineludible, entre la impotencia, el cinismo, la desidia... y la creación de un nosotros radicado en el apoyo mutuo, en el placer de conocerse en la acción, en el barrio y más allá; un nosotros que crece en el desarrollo de proyectos de aprendizaje autogestionados y redes de solidaridad que nos hacen más fuertes ante un capitalismo que convierte en desierto todo lo que toca.

Así los encontramos, desiertos, los 29 pisos que okupamos en respuesta al desalojo de la Rimaia. Dos años llenándose de vacío, con sus cocinas hi-tech empotradas tras relucientes armarios, con sus alarmas de serie en la puerta de cada casa, con su parqué brillando en la nada silenciosa del aire acondicionado. 29 pisos a 439.000 € el de 30m2...

Y nosotras nos preguntamos: ¿quién puede permitirse estos pisos? Nadie. O Ellos. Por eso estaban vacíos y lo seguirán por largo tiempo, porque en su carrera hacia el pelotazo perfecto, la mafia inmobiliaria de esta ciudad ha perdido cualquier tipo de razón social. Mientras... 80.000 viviendas vacías de esta ciudad siguen gritando lo mismo: ¿Dónde están los responsables de esta estafa?

Nosotras lo tenemos muy claro, de Gran Via 550 a 454 apenas hay 100 números, entre los Guerrero-Gelabert y los Figueres-Batets, las diferencias son nulas: multiplican sus rentas encaramados en las espaldas de miles de personas, amparados por las conexiones entre sagas familiares (los García-Nieto y demás amiguitos del Círculo Ecuestre), se ocultan en sus mansiones y urbanizaciones de lujo, se parapetan tras entramados de empresas que se fusionan con empresas cuyos apoderados son los mismos que forman sociedades que... no van a poder seguir escondiéndose más tiempo. Estamos cada vez más cerca.

La rabia sigue creciendo en nosotros, en cada calle privatizada, en cada deshaucio ejecutado (y van 80.000 este año), en cada ERE, en cada reforma laboral, en cada redada racista, en cada universidad subastada... Y junto a esa rabia sentimos cada vez más la necesidad y la alegría de encontrarnos con todos nosotros conocidos-desconocidos, en las calles, en las plazas, conspirando y celebrándonos a la vez; y es así cómo os invitamos el próximo día 23 de Julio, en el Mercat de Sant Antoni a las 19h. Comida, música, aprendizaje rizomático veraniego, libros espontáneos y el mejor antídoto contra la brutalidad policial, nuestras voces y cuerpos mezclándose en un rumor imparable... I és que això no té remei, nosaltres o ells!!