ePub
pdf
Estimat i pacífic lector,… Nanni Balestrini
Prefaci original a La Violència Il·lustrada a l’edició italiana, us convidem a llegir-lo.
http://www.tigredepaper.cat/wordpress/2013/05/21/la-violencia-il%C2%B7lustrada/
Estimat i pacífic lector,
Les pàgines que et disposes a llegir són una invitació explícita i urgent a la violència.
Tu ets, per suposat, afable com ho són per norma general els lectors de llibres, una espècie humana en vies d’extinció precisament a causa de la seva docilitat, a partir de la metòdica i capil·lar tasca d’analfabetització empresa amb èxit pel sistema escolar, conforme a les directives de les «3 I»: Inglese, Imprenditoria, Internet*
En realitat, els llibres no estan en vies d’extinció, cada vegada se’n escriuen més, cada vegada se’n imprimeixen més, les llibreries estan plenes a vessar de llibres, i fins i tot a vegades se’n ven algun. Però se’n llegeixen poquíssims, i en general es fa d’amagatotis. Se solen utilitzar com a element decoratiu, amb cobertes tan maques de colors tan vius, col·locats aquí i més enllà a sobre de taules i prestatgeries i alguns inclús al lavabo. No fa molt, un editor emergent s’ha imposat sobre la competència reduint dràsticament els preus de les seves cobertes, que només tenien pàgines en blanc, extremadament útils per prendre notes i per altres usos menys nobles.
Tots sabem que els llibres estan escrits per individus malalts de narcisisme agut, sobretot per agradar a les seves novies i als seus amics, i que els únics que en solen comprar algunes còpies per a regalar-se-les uns a altres són els mateixos autors. Totes les altres van directes a la trituradora, incrementant la naixent economia editorial que dóna treball a paperers, linotipistes, enquadernadors, distribuïdors, expedidors, llibreters, a part de cantants i futbolistes famosos que lloguen el seu nom per a què figuri a la portada de llibres de gran tiratge enlloc de l’autor (en aquesta llista no apareixen els redactors editorials, eliminats fa temps per la seva obstinació en voler publicar llibres intel·ligents i per tant invendibles, i substituïts per directors comercials procedents d’eficaces experiències en el sector dels sanitaris i el menjar per animals).
Ara bé, tal vegada et preguntis, inculte lector, d’on procedeixen els beneficis necessaris per remunerar a un nombre tan gran de treballadors enfeinats en aquest business tan lucratiu.
Això tampoc és un secret, els diners es treuen del reciclatge del paper dels llibres, que després d’una breu estada a llibreries són entregats en la seva totalitat a l’editor, que alhora els envia a la trituradora. Sí, la regeneració del paper és un procediment molt més rentable que la seva producció ex novo, que permet l’obtenció de recompenses i subvencions ecològiques pels greus danys evitats a la massa forestal. (Que el reciclatge de paper resulta altament contaminant i que, pel contrari, el més apropiat des de tots els punts de vista, excepte del del benefici, sigui tallar arbres i tornar a plantar-los, és una insinuació sense fonaments, propagada pels habituals enemics ultrareaccionaris de les noves tecnologies i de la globalització.)
I tu, inconscient lector, participes alegrement d’aquesta megaestafa, és més, ets el seu principal peó, la raó de ser. Malgrat això, ets dòcil i no t’assalta el violent desig d’enviar a la trituradora i a les plantes de reciclatge a paperers, linotipistes, tipògrafs, dissenyadors de cobertes, enquadernadors, distribuïdors, expedidors, llibreters, a part de cantants i futbolistes moderns. No sents contra ells impulsos homicides, perquè ells donen vida al millor dels teus móns, a la teva evasió, al teu paradís perdut, al teu refugi afortunat contra les adversitats i bestialitats que t’ofenen i t’humilien tots els dies.
Però ara, a mesura que t’endinses a la lectura d’aquest llibre, estupidissim lector, a cada línia quelcom canvia dins teu, i inclús el teu cos es transforma lentament. Els teus dits abotifarrats i blanquinosos, que desfan suaument aquestes fulles, a poc a poc es tornaran arquejats i perversos, els teus ulls s’injectaran en sang, una ganyota satànica deformarà el teu rostre…
Atura’t, calma’t, relaxa’t. És tot mentida, era una broma, ho he escrit per prendre’t el pèl, perquè en el fons ets simpàtic i voluntariós. No obstant, no t’has de creure sempre cegament tot el que llegeixes als llibres, és més, no t’ho hauries de creure mai. Els llibres no es llegeixen per extreure’n alguna cosa en la que creure. I llavors, em preguntaràs, per a què es llegeixen? No t’ho diré, mandrós lector, ho hauràs de descobrir per tu mateix.
Tanmateix, et veig una mica atordit, en un embolic, i arribo a tenir por de que mai arribis a aconseguir-ho. I com que estic obligat a ser amable amb tu, perquè sense tu ja em diràs què podria fer, intentaré desvelar-t’ho una mica, tot i que ets tan tonto que no t’ho mereixes.
Abans de res, has de tenir clar que no es llegeix per sentir emocions, alegria o tristesa, melancolia o gaudir, això és tan estúpid com pretendre extreure una sensació similar d’un quadre o de la música. La gent sol fer-ho, i fantaseja de felicitat amb les escombraries contaminants amb les que es veu reflectit, sortint-ne un efecte tranquil·litzador i gratificador. Ara bé, una obra autèntica (llibre, quadre, cançó) serveix per fer-te veure alguna cosa diferent o, millor dit, per canviar el teu mode de veure, de percebre les coses i el món, serveix per il·luminar-te la mirada sobre aspectes de la realitat que et són desconeguts, per sacsejar-te per un instant del teu estat habitual de robot sonàmbul. Per despertar-te, encara que sigui per un instant, donant-te el vertigen d’allò desconegut, que infringeix les normes i les regles amb les que vius encalaixat i anestesiat. Tinc seriosos dubtes de que arribis realment a tenir una mirada nova, amable lector. Aquestes pàgines, podran, així ho espero, deixar-te veure que, darrere de les paraules dels diaris i de la televisió, darrere de la violència de la informació mediàtica que quasi sempre ens explica una versió deformada i falsa de les coses del món, s’obren abismes que revelen realitats ocultes i inquietants. Només has de remenar una mica les línies, desplaçar el punt de vista, rebutjar el déjà vu…
Per suposat, no pretenc que aquest món, tal i com te l’ofereixen perfectament empaquetat i fent pudor, l’impugnis o el rebutgis, infame lector. Ja ho van intentar altres, que van acabar fatal (com també queda enregistrat en aquest llibre). Així que continua atontant-te tranquil·lament amb les teves tapes de colors, somnia el que vulguis, refugia’t, evadeix-te feliç sota el somriure imbècil dels cavallers que des de grans anuncis col·locats per totes bandes et prometen més diners i més merda.
No obstant, si per una casualitat et vingués alguna vegada a la vida un impuls sobtat i irresistible de trencar-ho tot, tan de bo per una vegada no et continguis, deixa que surtin les tones de violència no expressada que durant tants anys t’has estat empassant i enviant a la trituradora que hi ha dins teu.
Deixa-la explotar en un gest demencial, que només de pensar-ho ara et posi els pèls de punta: agafa una pedra i, amb molt de compte de que ningú et vegi, llença-la cap amunt amb totes les teves forces contra la teva elecció: a) la cara del cartell publicitari; b) el semàfor vermell; c) la lluna plena; d) el gat de sobre el mur; e) el banc de la cantonada…
* Anglès, Emprenedoria empresarial, Internet
Nanni Balestrini, prefaci a La Violència Il·lustrada
