Posicionament davant els judicis contra estudiants

Dimarts 3 de novembre del 2009, judici per l’ocupació de la seu d’ERC. Dijous 13 de novembre, Judici pel boicot al Consell de Govern de la UAB del dia 18 d’abril del 2008. Dimecres 18 de novembre, judici per el desallotjament del edifici del Rectorat de la UB del dia 18 de març del 2009. Dijous 18 de desembre, judici per la tancada a la facultat de lletres de la UAB del dia 4 de març del 2008. Aquest són una sèrie de judicis què es duran a terme en aquests mesos cap a les estudiants que actuaren i foren conseqüents amb la seva lluita.

Aquest son uns exemples de com ha estat sempre la dinàmica del poder; metòdica i administrativament mecànica i freda. Acabar amb qualsevol que intenti estructurar una lluita alternativa clara i coherent al poder establert, anul•lar a tots aquells que es defenen de les agressions diàries, quotidianes, institucionalitzades i per desgracia, molts cops assumides, que atempten contra la llibertat. No volem llibertat per comprar el que vulguem amb la propina patronal, no volem la llibertat d’elegir els nostres representants, enquadrats en partits, cada quatre anys, en definitiva, no volem la seva llibertat!Volem la autorealització en un món nou lliure de la desigualtat!

Una agressió, una resposta! L’exemple es la lluita contra el procés de privatització de l’educació dictaminada per l’EEES( Espai Europeu d’Ensenyament Superior), amb la mobilització generalitzada , manifestacions i ocupacions al llarg del curs 2008-2009 sobretot. No volem un sistema estatal públic que crea autòmats obedients del capital, volem molt més, una escola lliure, horitzontal i autogestionada. Però esta clar que no els permetrem avançar capa la seva utopia globalitzadora d’explotació econòmica i cultural, no seguirem el joc del capital. Per això responem defenent el que creiem just davant l’agressió i com ens contesten? Repressió, repressió i més repressió. El sistema administratiu es capaç d’això i molt més, ja sigui a través de la violència física o administrativa. Generant un cercle que estan segurs de poder guanyar des dels seus despatxos monumentals, però no semblen adonar-se que contra l’explotació sempre hi haurà gent que no estarà disposada a doblegar-se.

Per això fem una crida a tots aquells que tenen la sensació o la certesa de que quelcom no funciona a actuar i difondre la lluita, doncs una lluita no es perd fins que no t’han guanyat.

Materialitzem la solidaritat, que no sigui només una paraula morta i mancada de significat, la lluita ha de ser unió i acció col•lectiva i tot comença per una cosa molt senzilla; la decisió de la crítica, de emprendre una resolució i no empesar-te tot allò que ens donen!

Per això fem una crida col•lectiva per actuar davant de la repressió que té com objectiu tots aquells que creiem en un món millor i en solidaritat amb els que estan pagant el preu de ser conseqüents amb els seus ideals. Senyalem als culpables! Son molts però tenen nom; ICV, ERC, equip de govern de la UB, UAB i UPF, professores col•laboracionistes, alumnes passius...
Des de la FEL em pres una determinació, SOLIDARITAT I ACCIÓ!!!

Cerdanyola del Vallès, 29 d’octubre de 2009
Federació d’Estudiants Llibertàries UAB
www.fel-web.org/uab