Història-Anàlisi de les Ràdios Lliures a Catalunya i el seu Futur - (2)
Situaré aquest capítol ja a l'inici dels 80`s, va ser la "edat d'or" de les ràdios
lliures per la seva ràpida expansió i quantitat; similar a taca d'oli.
Cal comprendre el temps en què és va desenvolupar el fenomen en el context de la transició
amb prou feines cinc anys després de la mort de la dictadura franquista.
Havia il·lusió i esperança de canvi, esquerra i classes populars que durant dècades no va poder
expressar-se lliurement. Existía en general unitat d'acció i critéri.
El moviment llibertari a Catalunya bàsicament en els joves va arrelar profundament i van tornar
de l'exili molts dels seus militants, les associacions de veïns eren un poder fàctic important
sobretot als barris obrers de Barcelona i el català va ser llengua d´integració dels inmigrants
arribats d'altres poblacions de la península. Trobar treball no era problema com després ha derivat
dramaticamente a l'actualitat.
En fi, tornem a la història de les RRLL. Després de la repressió, a l´Ona Lliure i Campana de
Gràcia, decideixen unir-se compartint: horari, freqüència i estudi.
O.Lliure deixa la seva ubicació en el centre de Barcelona i realitza la seva programació a Gràcia
junt a Campana.
Aproximadament sis mesos després d'emissió conjunta O.Lliure es dissol i C.de Gràcia segueix
emetent en solitári com en els seus inícis.
Hi ha canvi de locals tots ells en l'entorn de l'estació del metro de Fontana (Bretón de los
Herreros i Plaça Trilla)
Es normalitza la seva emissió, adoptant l'administració actitud de toleráncia, no clausurant, però
seguint amb legislació nul·la en el tema.
Finalment Campana de Gràcia té el suport de la regidora president del districte, Mercè Sala del
PSC que s'implica i els dóna les claus de la torre de la plaça de l'Ajuntament de Gràcia perquè
instal·lin els seus equips i puguin emetre lliurement.
La torre te 33 metres alçada va ser construïda al 1862 i des de el seu cim és pot veure tot
Barcelona panoramicament,
Precisament aquesta emblemàtica construció dóna nom a l'emissora -La Campana de Gràcia- important
símbol revolucionari i de resistència a la història de Barcelona al segle XIX i inici del XX.
Va donar també nom a importants publicacions republicanes, ácratas i anticlericals, com
L´Esquella de la Torratxa o Campana de Gràcia.
L'emissora es dissol el 1982 bàsicament pel mínim pressupost econòmic pel manteniment i el
cansament general dels realizadorXs dels programes.
Vaig ser coofundador d'aquesta emissora i vaig col·laborar en la seva programació.
L´objectiu d'aquesta ràdio era aglutinar l'associacionisme cultural i revindicatiu de barri.
continuarà...
SALVATTORE
fundador de Ràdio PICA al març de 1981-
Actualment la ràdio lliure en funcionament
pionera de l'estat espanyol.
Reproducció total sense copyrigt, per a finalitats no comercials i citant orígen.
Twitter:@RADIOPICA