Kan Mireia planta cara fins a l"últim moment

"Mig miler de persones es van manifestar pels carrers de la Trinitat Vella el die 14,
denunciant el desallotjament d’un important punt de trobada en el teixit social
del barri."

El dimecres 10 de gener, els Mossos d’Esquadra desallotjaven per sorpresa Kan
Mireia, la casa okupada-CSO que feia 10 anys que treballava dins el teixit
social del barri de la Trinitat Vella. El desallotjament s"esperava per a la
segona quinzena de gener, i s"havia convocat una manifestació de suport a Kan
Mireia i altres CSO"s amenacats per al dissbate 13 de gener, així com
concentració de rebuig a un hipotètic desallotjament per al dilluns 15 gener a
les 8h.

És de suposar que Joan Saura (ICV), conseller d’Interior i últim responsable de
la repressió al Principat, volgués estalviar-se un desallotjament complicat i,
tal i com ha passat amb altres CSO"s (La Lokeria, La Impremta, CSA
Calamarsa...), va voler desallotjar per sorpresa, abans de la data prevista. Fou
així com el dia 10 s"acabaven els 10 anys de lluita de Kan Mireia. En aquest
context, la manifestació del dia 13 va prendre encara més forca i significació,
malgrat que el mateix dia 10 hi va haver una primera concentració de rebuig a la
placa Sant Jaume. La manifestació esdevindria la mobilització més contundent per
mostrar la ràbia contra el desallotjament.

Amb gairebé una hora de retard, i amb l"amenacant omnipresència de furgones
antiavalots dels Mossos d’Esquadra, va comencar l"espectacle d’inicia de la
manifestació. Va ser a càrrec dels Diables de Sant Andreu, que van escenificar,
a nivell teatral i pirotècnic, el conflicte entre els especuladors i la gent que
lluita per un habitatge digne. A continuació va arrencar la manifestació, des de
la placa de la Trinitat; mig miler de persones seguien la pancarta inicial.
També ho feien alguns grups de policies "de paisà" i furgones del cos repressor.

La manifestació va passar per davant de la presó de la Trinitat, custodiada per
la policia, on es va llegir un manifest i cantar consignes per la llibert de
l"Alex, el Rodrigo i en Juan, els coneguts com a "presos del 4F". El recorregut
va portar la manifestació fins on hi havia el CSO La Gàl.lia, desallotjada ara
fa 8 anys. L"espai que abans era de trobada de gent ara és només un edifici mort
sense cap altre projecte que el de l"especulació. S"hi va penjar una pancarta
reivindicativa en favor de l"okupació.

A continuació, i quan la manifestació es trobava al comencament de la carretera
de Ribes, els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència violentament, tancant,
amb les furgones policíaques, el pas en direcció a la Meridiana. Hi va haver
alguns moments de tensió, amb el cordó policíac just enfront de la capacalera de
la manifestació, que denunciava la impossibilitat de manifestar-se en aquesta
"seva democràcia". Finalment, la gent es dirigí cap al pont de la Ronda de Dalt,
al costat del Rock & Trini, on van pintar un immens mural amb la consigna "Kan
Mireia vive, la lucha sigue".

En acabat, la manifestació feu mitja volta, va passar per uns carrerons dels
afores i, ràpidament, la gent va saltar els murs del Nus de la Trinitat per
tallar-lo i mostrar d’aquesta manera el seu rebuig al desallotjament i a
l"impediment, per part dels Mossos, del normal desenvolupament de la
manifestació. La resposta del cos repressor no es va fer esperar, i just pocs
segons després que la gent hagués saltat, els Mossos d’Esquadra van fer acte de
presència i van comencar a disparar a plaer contra tothom, mentre la gent, sense
poder fer res més, corria despavorida per trobar una sortida. La violència dels
Mossos és especialment cruenta si es té en compte que els i les manifestants no
van atacar ni van poder resistir de cap manera, i que les pilotes eren
disparades gairebé a boca de canó, també contra gent que havia caigut al terra.

Els i les manifestants es van dispersar com van poder per la Trinitat i per
Tramuntana, arribant fins al nucli històric de Sant Andreu de Palomar, per on
van seguir algunes corredisses fins forca estona després. El resultat: 8
persones ferides i cap detingut.

Aquella mateixa nit, però, ja van aparèixer les primeres pintades contra Joan
Saura. A la seu d’ICV de Sant Andreu hi van pintar "Saura-ICV: repressors de
debò! Ja us ho trobareu!". També a Mataró (el Maresme) havien siliconat i pintat
la seu d’aquest partit dies abans, en protesta pel desallotjament de Kan Mireia.

Sant Andreu Informa