La CNT, l'abstenció activa i les eleccions al Parlament de Catalunya.

"L'emancipació dels treballadors i de les treballadores ha d’ésser obra dels propis treballadors i de les pròpies treballadores". Per a la CNT, la seva afiliació i militància en general, aquesta afirmació sorgida durant el naixement de la Primera Internacional el 1864 té avui en dia una plena i total validesa i vigència. L"actual anarcosindicalisme però, la concreta amb una altra màxima més recent: "si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu". Entre aquests dos principis que es complementen trobem l"inici -la base si es vol- dels nostres plantejaments abstencionistes.

L"anarcosindicalisme, no és res més que la concreció de "l"ideal" anarquista -respectuós al màxim amb la total autonomia i capacitat de decisió de les persones- a la pràctica sindical i la defensa dels interessos de les classes treballadores, enfront d’un sistema, que com el capitalista, n"extrau unes plusvàlues tot i marginant-les dels processos productius i de les decisions i gestions inherents al sistema en pràcticament totes les seves facetes i dimensions.

Fet aquest primer i breu aclariment, la CNT, creu, que ningú, cap persona, ha de delegar les seves decisions en cap altra: tota persona es representa exclusivament a ella mateixa. Ningú ha de renunciar a aquest dret que li és propi i exclusiu. Tothom té el dret d’autogestionar les seves pròpies decisions i la capacitat d’exercir-les sense cessions. En canvi, el sistema burgès parlamentari de representativitat delegada, està basat precisament en tot el contrari: la inducció a la renúncia del que és innat i natural a la persona. La renúncia, un cop està feta, permet l"abstracció, la manipulació...en definitiva la "reinterpretació" com a mínim abusiva i partidista per part del receptor d’una sobirania individual i en nom d’un suposat "bé col.lectiu", dels veritables interessos d’aquella i/o moltes altres individualitats.

d’altra banda -i centrant-nos més en l"anarcosindicalisme-, aquest preveu que han d’ésser les pròpies classes treballadores les qui d’una manera lliure, organitzada, autònoma, autogestionada, federada i solidària, les úniques que tenen capacitat sense renúncies ni intermediacions de cap mena, de decidir el tipus d’organització social i de sistema productiu, que millor s"adigui als seus propis interessos i als de la immensa majoria de la població, per que això són precisament: LA MAJORIA.

Des de la Confederació Nacional del Treball, diem no a aquestes eleccions i a qualsevol altra que es pugui donar, des de la total certesa que les classes treballadores tenen els seus propis models i formes organitzatives: els sindicats. Les seves pròpies formes participatives en la resolució de tots aquells aspectes de qualsevol mena que les afectin: la democràcia directa i assembleària. El seu propi model econòmic: el socialisme, que en el cas de la CNT es concreta sota la fórmula del comunisme llibertari i la lliure i solidària associació de comunes -municipis, barris...- i de les unitats productives, de distribució i de consum de la riquesa social generada.

Des d’aquests plantejaments globals: perquè les classes treballadores han de participar del model d’organització social de la burgesia? De la seva democràcia parlamentària i de delegació de sobirania individual i col.lectiva? Del seu model polític? Del seu model econòmic capitalista? Dels seus valors culturals i de tot tipus? Del seu liberalisme?...si tenen les seves pròpies alternatives a tot l"esmentat?

Davant de tot això, des de la CNT es propugna no solament l"abstenció: sinó una abstenció conscient, madurada, fruit d’un procés de reflexió interna i de progressiva presa de conscienciació de classe. I que a més, en la mesura del possible, ha d’ésser activa com a un reflex de l"esmentat procés de conscienciació: no anant a votar, fent-ne propaganda, explicant-ne les motivacions, denunciant el sistema i els valors que manté i propugna, els seus mètodes, afermant la progressiva autoestima i autocapacitat dels propis treballadors/res...

L"abstenció, per tant, per a la CNT, no és simplement una qüestió d’inconformisme passional i/o passatger -conjuntural- envers determinats moments, poders i sistemes polítics, dels seus mètodes, de determinades formacions polítiques -de dretes o bé autoanomenades d’esquerres-, de determinades concepcions institucionals i d’Estat -monarquia, república...-, o bé de determinada classe política. L"abstenció propugnada per l"anarcosindicalisme és una postura de base, de fons, d’una concepció diferent del que ha d’ésser l"organització social, els valors que la suporten, els seus objectius i finalitats, les seves formes productives i de relació entre les persones amb sí mateixes i amb els demés.

Suposem, que hi haurà persones que ens titllaran d’utòpics i utòpiques. Bé: què ens ofereixen a canvi?Un Món cada volta més dividit i extremat de països rics i països pobres? Amb més diferències socials dins els propis països rics on ha arribat a aparèixer l"anomenat "Quart Món"? Unes societats insolidàries que avancen vers la destrucció del planeta? Ho volen "solucionar" amb un sistema capitalista expansiu i jeràrquicament reductiu pel que fa els seus "beneficiaris" -persones, classes socials o bé Estats-? Reformant-lo? Com?: fent que la burgesia comparteixi de debò el poder? Les seves rendes? Què el capitalisme renunciï als seus beneficis? A les plusvàlues? Els Estats poderosos a llur preeminència? A abocar-se a processos econòmics i comercials amb el Tercer Món realment justos? A l"especulació? QUI ÉS L"UTÃ’PIC?

Les eleccions al Parlament de Catalunya són una simple baralla -una més- entre no gaire diferents concepcions de gestió del sistema capitalista, i que de fet, no tenen cap mena d’intenció -cap d’elles- de canviar-ne llur naturalesa i principis aglutinadors. Certament, contenen matisos -sovint amb un cert pes ocasional i particularista dins el funcionament global del que ha d’ésser la gestió del sistema-, però cap d’elles, propugna el que sí ho faria: l"abolició de les diferències socials dins un marc econòmic, de justícia social, de participació i d’organització veritablement igualitari i respectuós amb la persona, la seva integritat, els seus interessos i el seu Món que no és un altra que la Terra.

I no ho fan per què senzillament no ho poden fer: elles mateixes són el propi sistema del qui viuen i s"alimenten. Per això, la CNT, ha demanat, demana i demanarà a les classes treballadores en la mesura de les seves possibilitats, que no participi a les eleccions de les denominades "democràcies burgeses": SIMPLEMENT, NO SóN LES SEVES. Tenen, la seva pròpia alternativa.

* Militant de la CNT de Terrassa i membre del Secretariat Regional Permanent de la CNT de Catalunya i Balears.