lahaine.org

compartir

                        

Dirección corta: https://lahaine.org/fJ86

Convertir a ePub  ePub        Convertir a pdf  pdf
  tamaño texto
Enviar por e-mail  enviar        Versión para imprimir  imprimir

traductor

09/01/2018 :: Països Catalans, Barcelona

L’ordenança de terrasses, un vestit fet a mida dels lobbies de restauració

x CUP - Capgirem Barcelona

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures... sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s'enterra definitivament el conflicte", una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

Negoci privat vs. espai públic

L’espai públic, per definició, hauria de ser un espai de lliure accés i moviment per a les veïnes, un espai de convivència i de vida comunitària. Es tracta d’un bé que, per la seva escassetat, és necessari conservar i recuperar als nostres barris.

Estem fartes de veure com es fa negoci amb el patrimoni comú, una estratègia que caracteritza particularment al sector turístic. Els agents econòmics  s’apropien de la nostra platja, el port, els parcs, el patrimoni arquitectònic,  els carrers i les places...i en fan negoci. I som les veïnes les que hem de patir les conseqüències negatives d’aquesta sobreexplotació econòmica. Com sempre, privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues.

Consum vs. descans 

Moltes veïnes que viuen en espais turistitzats o d’oci nocturn saben perfectament com afecta la proliferació de terrasses al seu descans o fins i tot a la seva salut. El soroll generat en els carres ocupats per terrasses (que per cert, és una altra forma de contaminació) xoca directament amb el dret al descans de les veïnes i no distingeix entre gent menuda, persones grans, o horaris laborals dels treballadors i treballadores que necessiten dormir. Hem de tenir present que en alguns eixos d’oci i restauració (com ara el carrer Parlament, Blai, Plaça Reial...) es concentren  desenes d’establiments, en molts casos d’oci nocturn.

Taules vs. mobilitat

La modificació de l’ordenança permet reduir les distàncies mínimes entre les taules i els elements urbans –com ara els arbres- i augmenta l'ocupació màxima permesa de la vorera. Segons han denunciat col·lectius que treballen pels drets de persones amb diversitat funcional, si s’acaba aprovant la nova ordenança, no només contradirà la legislació d’administracions superiors, sinó que a més serà una regulació discriminatòria, que no tindrà en compte les necessitats de les persones amb diversitat funcional i no els garantirà la mobilitat lliure i autònoma en els seus propis carrers.

Acord amb els lobbies vs. participació veïnal

Els pocs detalls que hem conegut sobre les modificacions a l’ordenança, els hem sabut a través dels mitjans de comunicació, però encara no s’ha fet públic tot el contingut de l’acord, que s’ha produït a porta tancada amb els lobbies. Finalment, l’Ajuntament ha decidit escoltar els empresaris amb ànim de lucre i els pseudo-experts que els van redactar les demandes, en comptes  d’escoltar les pròpies veïnes que pateixen les terrasses sota casa seva.

Ens sembla una presa de pel que es muntin suposats espais de participació (com ara la Comissió Tècnica de Terrasses, amb una ja minsa presència veïnal) que desprès són ignorats deliberadament a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona, 9-01-2018

 

http://capgirembcn.cat/index.php/lordenanca-de-terrasses-un-vestit-fet-a-mida-dels-lobbies-de-restauracio/

compartir

                        

Dirección corta: https://lahaine.org/fJ86

 

Contactar con La Haine

Envíanos tus convocatorias y actividades!

 

©2018 by La Haine.

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License    [ Clave pública PGP ] ::

Principal