Petit acte en record de l’Elissa Garcia a St. Andreu

El diumenge, 22 de setembre va ser el 97è aniversari del naixement de l’Elissa Garcia. A St. Andreu, la Comissió de Cultura de l’Assemblea indignada de St. Andreu va celebrar la seva segona trobada de Poesia a la plaça, on un grup de poetes i músics actuaven a la plaça del Comerç, davant un nombrós públic assistent.

Aprofitant que enguany la data de celebració de l’event queie en el dia del natalici de l’Elissa, les companyes que organitzaven l’acte van aprofitar per fer un petit acte en record a la nostra miliciana. I la Marina, membre del col.lectiu Fem Memòria, va aprofitar l’última part de la seva actuació musical per cantar un pupurri de cançons revoluciónàries de la Guerra del 36.

Quan va finalitzar la intervenció de la Marimont, se’ns va acostar una dona i ens va explicar que passave per la plaça i va sentir el nom de l’Elissa, i es va quedar a veure què dèiem. La dona, tota emocionada, ens va dir que l’Elissa ere la cosina de la seva mare.

Us deixem a continuació els dos videos que corresponen a aquests dos moments de la trobada.

Elissa García Sáez era una dona compromesa amb els valors de la llibertat, de la classe treballadora i la igualtat de la dona.

Però avui la seva memòria està als nostres cors, la portem amb nosaltres. Avui Elissa García Sáez, “estàs morta i no ho estàs”. estàs viva a l’eternitat de la memòria dels homes i les dones lliures, amb la dignitat suficient com per reconèixer els valors pels quals vas lluitar i pels que continuarem lluitant.

Recordem les paraules que l’Elissa va escriure en una carta a la seva mare: “no passeu pena per mi; procuraré que res no em passi, però si per casualitat quelcom em succeís, penseu que altres com jo també hauran caigut. Si jo sabés que donant la meva vida es podria acabar amb els assassins de la classe treballadora, gustosa la donaria. Si us diguessin que la lluita no és pròpia de les dones, digueu que el compliment del deure revolucionari correspon a tota persona que no sigui covarda.

———————————————-

Cançó infantil que algunes persones grans encara recorden a Sarinyena, on reste enterrada:

———————————————-
Estás muerta y no lo estás.

En esta fría tumba

nuestros rojos corazones laten

y dan calor.

Estás muerta y no lo estás.

Con mis pies en el suelo

y el puño en alto

¡Igualdad y libertad!

Estás muerta y no lo estás.

Soñaste un mundo por el que luchar

tenemos un mundo por el que luchar

tu valentía es luz en nuestro camino.

No lo estás y estás viva.

Presente por siempre:

“Elisa García Sáez”

Videos d'interès:

http://www.youtube.com/watch?v=S3u9Rdk6bos
http://www.youtube.com/watch?v=tmhEmlJgqXc

--
Fem memòria: http://femmemoriastap.wordpress.com/