Sara Berenguer ha muerto, su recuerdo estará siempre con nosotros

-----------------------------------------------------------------------------------------------
[Valencià]
Amigues i amics, companys i companyes, de mar enllà, de terra endins, d’enllà on esteu… Ha faltat Sara Berenguer, ens ha deixat una de les darreres dones lliures i llibertàries que endemés d’amiga i companya, ha estat punt de referència per a diverses generacions que han transitat els complexos camins de l’Acràcia: pel seu impuls revolucionari, per la seua lluita i sacrifici constant per La Idea, per la seua dilatada i compromesa empenta solidària, per eixe caliu, estima i serenor que traspuava la seua presència, ferma i tendra a l’ensems. La netedat de la seua mirada, el compromís del seu amatent esguard…
Pràcticament amb Sara acaba un món, una manera d’entendre la militància, la vida…
El nostre millor homenatge, a ella i a tota la seua heroica i esforçada generació, és continuar —i ara més que mai— amb el treball de difusió i consolidació de La Idea sense defallir. No hi ha un altre camí. Com ella ha fet sempre, perquè des del moment que estem immersos en eixa travessia, ja som dones i homes lliures que amb el nostre combat honorem la memòria col•lectiva de la utopia llibertària.
Des del País Valencià estant:
Salut i llarga vida a la memòria de Sara Berenguer Laosa.
Rafa Arnal
Extret de: http://www.brigadamixta.com/?p=2261
-----------------------------------------------------------------------------
[cat]
Qui era Sara Berenguer?
Neix l'1 de gener de 1919 a Barcelona, en una modesta família obrera, el seu pare és maçó i militant llibertari. Amb 13 anys, comença a treballar en una carnisseria on prendrà consciència de l'explotació obrera.

Quan sorgeix l'aixecament del 36, el seu pare marxa al front. Ella té 17 anys. Desitjant ser útil per a la revolució es presenta en el comitè revolucionari del seu barri on assumeix tasques com a responsable de la distribució d'armes.

També es compromet amb la SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista).

El comportament masclista d'alguns dels seus companys militants davant les camarades i les dones, en general, desitjoses d'abandonar el seu rol tradicional, l'empeny a comprometre's en les activitats de Dones lliures l'octubre de 1938 de la qual arriba a ser secretària de propaganda perquè pren consciència que el discurs polític no és suficient i que cal formar-se i actuar sobre les consciències.

Al principi, quan "Dones lliures s'organitza, jo no estava d'acord amb elles perquè considerava que per guanyar la lluita, calia combatre conjuntament, l'home al costat de la dona.

I com per a mi, això em semblava natural, no veia la necessitat d'una organització de dones. Després se'ns va informar d'una conferència de Dones lliures. Jo no vaig anar però vaig sentir a tres camarades en tornar burlar-se de Dones lliures. Què és el que busquen aquestes dones? ¿Convocar una conferència? Per qui es prenen?. Això em va impactar. Em vaig enfadar amb ells, contra els camarades que només ens consideraven com a mares de família o com a serventes ".

A més de la seva militància en Dones Lliures durant la guerra, Sara va participar en el comitè revolucionari del seu barri, les Corts, i va ser secretària del Comitè Regional de les Indústries de l'Edificació, Fusta i Decoració de Catalunya.

El 1939, s'exilia a França i continua el seu treball per a la SIA a Perpinyà i després a Beziers on intenta socórrer els internats en els camps, entre els quals es troba el seu company, Jesús Guillén. En una situació molt precària, no para de lluitar malgrat el naixement de dos fills. Després de l'alliberament de Jesús, prossegueix la seva acció en el si de la CNT a l'exili d'on seran exclosos el 1965 pel seu suport als joves activistes antifranquistes que el moviment no reconeix ja. Però ella no es dóna per vençuda i el 1965, reprèn amb Succés Portals, la redacció de la revista Dones Lliures.

La seva casa, prop de Beziers, serà un lloc de trobada d'anarquistes.

Sara es consagrarà a la poesia i a la redacció d'un relat autobiogràfic "Entre el sol i la tempesta" (1988).
L'any 1998 el govern francès li concedeix la "Creu de la Legió d'Honor", per la seva participació en la resistència francesa durant la segona guerra mundial.
Extret de: http://www.ciudaddemujeres.com/mujeres/Republica/Berenguer.htm

-----------------------------------------------------------------------------------
[cast]
Amigas y amigos, compañeros y compañeras, de mas alla del mar, de tierra adentro, de alli donde esteis ... Se ha ido Sara Berenguer, nos ha dejado una de las últimas mujeres libres y libertarias que además de amiga y compañera, ha sido punto de referencia para varias generaciones que han transitado los complejos caminos de la acracia: por su impulso revolucionario, por su lucha y sacrificio constante por La Idea, por su dilatada y comprometida iniciativa solidaria, por ese calor, cariño y serenidad que rezumaba su presencia, al mismo tiempo firme y tierna. La limpieza de su mirada, el compromiso de su atenta mirada ...
Prácticamente con Sara acaba un mundo, una manera de entender la militancia, la vida ...
Nuestro mejor homenaje, a ella ya toda su heroica y esforzada generación, es continuar-y ahora más que nunca-con el trabajo de difusión y consolidación de La Idea sin desfallecer. No hay otro camino. Como ella ha hecho siempre, porque desde el momento en que estamos inmersos en esa travesía, ya somos mujeres y hombres libres que con nuestro combate honoramos a la memoria colectiva de la utopía libertaria.
Desde la Comunidad Valenciana:
Salud y larga vida a la memoria de Sara Berenguer Laos.
Rafa Arnal
Extraido de: http://www.brigadamixta.com/?p=2261

Quien era Sara Berenguer?
Nace el 1 de enero de 1919 en Barcelona, en una modesta familia obrera, su padre es masón y militante libertario. Con 13 años, comienza a trabajar en una carnicería donde tomará conciencia de la explotación obrera.

Cuando surge el levantamiento del 36, su padre marcha al frente. Ella tiene 17 años. Deseando ser útil para la revolución se presenta en el comité revolucionario de su barrio donde asume tareas como responsable de la distribución de armas.

También se compromete con la SIA (Solidaridad Internacional Antifascista).

El comportamiento machista de algunos de sus compañeros militantes frente a las camaradas y a las mujeres, en general, deseosas de abandonar su rol tradicional, la empuja a comprometerse en las actividades de Mujeres libres en octubre de 1938 de la que llega a ser secretaria de propaganda porque toma conciencia de que el discurso político no es suficiente y que es necesario formarse y actuar sobre las conciencias.

Al principio, cuando “Mujeres libres se organiza, yo no estaba de acuerdo con ellas porque consideraba que para ganar la lucha, era preciso combatir conjuntamente, el hombre junto a la mujer.

Y como para mi, eso me parecía natural, no veía la necesidad de una organización de mujeres. Luego se nos informó de una conferencia de Mujeres libres. Yo no fui pero oí a tres camaradas al regresar burlarse de Mujeres libres ¿Qué es lo que buscan estas mujeres? ¿Convocar una conferencia? ¿Por quiénes se toman?. Eso me impactó. Me enfadé con ellos, contra los camaradas que sólo nos considerabas como madres de familia o como sirvientas”.

Además de su militancia en Mujeres Libres durante la guerra, Sara participó en el comité revolucionario de su barrio, Les Corts, y fue secretaria del Comité Regional de las Industrias de la Edificación, Madera y Decoración de Cataluña.

En 1939, se exilia a Francia y prosigue su trabajo para la SIA en Perpignan y luego en Béziers donde intenta socorrer a los internados en los campos, entre los cuales se encuentra su compañero, Jesús Guillén. En una situación muy precaria, no cesa de luchar a pesar del nacimiento de dos hijos. Tras la liberación de Jesús, prosigue su acción en el seno de la CNT en el exilio de donde serán excluidos en 1965 por su apoyo a los jóvenes activistas antifranquista que el movimiento no reconoce ya. Pero ella no se da por vencida y en 1965, retoma con Suceso Portales, la redacción de la revista Mujeres Libres.

Su casa, cerca de Béziers, será un lugar de encuentro de anarquistas.

Sara se consagrará a la poesía y a la redacción de un relato autobiográfico “Entre el sol y la tormenta” (1988).

En el año 1998 el gobierno francés le concede la “Cruz de la Legión de Honor”, por su participación en la resistencia francesa durante la segunda guerra mundial.
Extraido de: http://www.ciudaddemujeres.com/mujeres/Republica/Berenguer.htm