ePub
pdf
Països Catalans :: 23/10/2003
Sobre el parc eòlic de Barcelona
APROFITAR EL VENT A BARCELONA? SI, PERÃ’ FEM-HO BÉ!
Un periòdic de Barcelona s"ha fet ressò que l"Ajuntament de Barcelona vol instal.lar un parc eòlic al dic nou de la nova bocana del port. Ja fa uns mesos (27/3/2003), aquest mateix diari informava de la proposta d’Iniciativa per Catalunya d’instal.lar entre 7 i 15 aerogeneradors al port (una inversió de l"ordre entre 7.000.000 i 15.000.000 Eur).
El que més sorprèn d’aquesta informació és que es publiqui sense haver procedit a cap tasca de verificació de la seva credibilitat i/o viabilitat. També sorprèn que des del govern municipal s"anunciï tan alegrement sense ni tan sols haver procedit a una anàlisi exhaustiva de l"emplacament proposat, ni haver realitzat mesures de vent a l"esmentat indret, ni haver-ne analitzat els resultats.
Si el que realment es vol és aprofitar seriosament el potencial eòlic d’un territori, el que cal fer, abans que qualsevol altra cosa, és procedir a realitzar els treballs necessaris d’anàlisi molt curós del regim de vent, emprenent una tasca de mesura dels diferents indrets per avaluar els seus respectius potencials i escollir els millors indrets. I si els resultats de les mesures són suficientment bons, aleshores i només aleshores es pot procedir a prendre la decisió de tirar endavant el projecte.
Fer-ho al revés, significa donar a entendre la idea equivocada, però forca estesa en determinats cercles que han manifestat la seva oposició a situar aprofitaments eòlics als indrets més ventats de Catalunya, que els aerogeneradors agrupats en forma del que s"anomena parcs eòlics (en anglès "wind farms"), poden ser situats a qualsevol indret per poc vent que hi faci. Avui, amb la millor tecnologia eòlica disponible si el que es pretén és realitzar instal.lacions realment productives pel que fa a l’aprofitament de la forca del vent, cal escollir molt acuradament els emplacaments de forma que el vent sigui suficient per l"objectiu que es persegueix: generar energia elèctrica a partir del vent d’una forma que, en el marc de les condicions actuals, sigui econòmicament profitós.
Fer-ho d’una altra manera és simplement entorpir el normal desenvolupament d’una font d’energia lliure, neta i renovables com és el vent.
Per donar una mica de llum a tot aquest afer, l"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable ha sol.licitat a persones expertes en energia eòlica l"elaboració d’un informe tècnic. L"informe en qüestió l"han elaborat tècnics d’EUROSOLAR - l"Associació Europea per les Energies Renovables. Aquest informe s"inclou al final del present missatge.
Les conclusions de l"informe són clares: a la plana de l"entorn de la ciutat de Barcelona no fa prou vent com per pensar en la instal.lació d’un parc eòlic comercial i tampoc és previsible que en faci prou al dic nou de la bocana del port.
L"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable demana que mentre es facin els treballs per avaluar el potencial eòlic de la plana i a les muntanyes del litoral entre els rius Llobregat i Besòs, l"Ajuntament de Barcelona manifesti la seva clara voluntat de potenciar una energia lliure, neta i renovable com és el vent tot participant en algun projecte eòlic situat en un indret suficientment ventós, dels que actualment s"estan realitzant a Catalunya. Invertir una gran quantitat de diner públic en un projecte eòlic és millor fer-ho en un indret suficientment ventós que no pas en un indret més aviat pobre de vent, doncs la seva rendibilitat social, política i econòmica és més gran. Podria ser una forma de mostrar la solidaritat entre la ciutat i petits municipis situats en zones rurals suficientment ventades, avui marginades per l"economia dominant.
L"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable demana a l"Ajuntament de Barcelona i al Fòrum 2004 que considerin la proposta que ja a comencament de l"any 1999, després d’haver-se realitzat unes mesures de vent al Besòs, va realitzar en Josep Puig, aleshores Regidor de Ciutat Sostenible de l"Ajuntament de Barcelona: instal.lar un aerogenerador de 1.000 o 2.000 kW allà on l"avinguda Diagonal es troba amb la mar. Podria ser tot un atractiu pel Fòrum, ja que un aerogenerador d’aquesta potència nominal, situat al cim d’una torre de suport de més de 50 o més metres d’alcada, podria tenir incorporada una plataforma accessible a la part superior de la torre des d’on contemplar l"esplanada on es desenvoluparan les activitats del Fòrum de les Cultures 2004. I a més a més produiria algunes quantitats d’electricitat neta - per sota de 1.000 kWh per kW instal.lat (en un indret ventós aquest mateix aerogenerador produiria fins i tot més de 2.500 kWh per kW instal.lat). Els costos d’instal.lació d’aquests aerogeneradors són inferiors a 1.000 Eur/kW i generarien uns ingressos econòmics anuals de l"ordre de més de 75.000 Eur/any (en el cas d’un aerogenerador de 1.000 kW que en un indret ventós generaria més de 150.000 Eur/any) i de més de 150.000Eur/any (en el cas d’un aerogenerador de 2.000 kW que en un indret ventós generaria més de 325.000 Eur/any).
Si és vol potenciar l"energia eòlica a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, només cal seguir les recomanacions fetes, fa cinc anys, pel Grup de Treball d’Energia del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Que no sigui que des de la ciutat de Barcelona es contribueixi a fer més mal al desenvolupament de l"energia eòlica del que ja se li ha fet tan des del Govern de la Generalitat com des del Parlament de Catalunya.
Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable
www.energiasostenible.org
entesa@energiasostenible.org
----------------------------------------------------
INFORME SOBRE LA CONVENIÈNCIA d’INSTAL.LAR AEROGENERADORS A LA ZONA COSTANERA DE LA PLANA FLUVIAL COMPRESA ENTRE ELS RIUS LLOBREGAT I BESÃ’S
EUROSOLAR - Associació Europea per les Energies Renovables (secció espanyola)
1.- Antecedents.
De fet la proposta d’explorar la viabilitat d’aprofitar l"energia eòlica per produir electricitat a l"àrea metropolitana de Barcelona ja va ser realitzada pel Grup de Treball d’Energia del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat a finals de l"any 1998 i es va incloure en el document resultant del treball fet (document amb data 10 de desembre de 1998). El document que contenia aquesta proposta mai va ser fet public per l"Ajuntament de Barcelona. La proposta que el Grup de Treball esmentat va fer, ara fa 5 anys, va ser la següent: 1) participació de l’Ajuntament de Barcelona en societats propietàries de parcs eòlics, 2) realització de mesures de vent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal d’identificar el potencial eòlic aprofitable i 3) promoció d’un projecte eòlic de caire emblemàtic (un parc eòlic amb accionariat popular de ciutadans i ciutadanes de Barcelona).
2.- Estudi del potencial eòlic a la desembocadura del riu Besòs.
Ja en el mandat 1995-1999 es va iniciar l"exploració del potencial eòlic de la zona litoral: aleshores es va instal.lar una torre de mesura de 40 metres a la desembocadura del riu Besòs, mesurant a 10, 20 i 40 metres sobre el nivell del sòl. De les mesures que es varen registrar entre maig de 1998 i octubre de 1999 se"n va deduir la mitjana de les velocitats mesurades del vent a 10, 20 i 40 m. d’alcada sobre el nivell del sòl. El resultat va ser: 3"6, 4 i 4"5 m/s, unes velocitats relativament baixes.
Si amb de les dades registrades del vent a 10, 20 i 40 metres vent i amb la rugositat de l"entorn s"analitza el perfil vertical del vent de l"emplacament s"obté un perfil amb molt poques variacions de velocitat en alcada (a 50 metres d’alcada la velocitat del vent és només 4"74 m/s, a 60 m 4"84 m/s, a 70 m 4"95 m/s, a 80 m 5"04 m/s, a 90 m 5"12 m/s, a 100 m 5"19 m/s i a 150 metres la velocitat és de només 5"47 m/s). També amb les mateixes dades se n"obtenen els paràmetres que determinen la distribució estadística que més s"ajusta al fenomen eòlic (la distribució de Weibull). Les direccions predominants del vent a l"indret mesurat són NNW, NW i SSW.
Doncs be, si s"escullen dos models d’aerogeneradors comercials de 1.000 kW de potència nominal, un amb regulació de l"angle de les pales (diàmetre 54 metres, amb una torre de 45 metres d’altura) i un altre de pas fix amb regulació per pèrdua aerodinàmica (diàmetre 60 metres, amb una torre de 59 metres d’altura), podem estimar l"energia que produirien en l"emplacament on es varen realitzar les mesures:
- en el primer cas, la producció estimada seria de 923.500 kWh/any (923"5 kWh/kW) i el seu factor capacitat de l"11% (funcionaria 964 hores/any),
- en el segon cas, la producció seria de 1.264.049 kWh/any (1.264 "1 kWh/kW), amb un factor capacitat del 14% (funcionaria 1.226 hores/any).
En el cas d’escollir un aerogenerador de 2.000 kW de potència nominal, amb regulació d’angle de l"angle de les pales (diàmetre 80 metres, amb una torre de 80 metres d’altura), especial per treballar en indrets amb velocitats de vent relativament baixes, l"energia que produiria en l"emplacament citat seria:
- producció estimada de 2.555.638 kWh/any (1.277"8 kWh/kW), amb un factor capacitat del 15% (funcionaria 1.324 hores/any)
3.- Conclusions i propostes.
De tot plegat se"n pot deduir que si el que es vol és disposar d’una instal.lació per produir electricitat a nivell comercial, no és aconsellable materialitzar el projecte, doncs aquests mateixos aerogeneradors en emplacaments eòlics bons generen fins i tot més de 2.500 kWh per kW instal.lat i funcionen fins i tot més 2.800 hores/any. Per exemple, el parc eòlic Middelgrunden, mar endins del port de Copenhague amb 20 aerogeneradors de 2 MW cadascun, genera més de 100 GWh/any en un any de vent normal (velocitat mitjana del vent mesurada a 50 metres d’altura és de 7"2 m/s).
Ara be, si del que es tracta és de disposar d’una instal.lació de visualització per què la ciutadania de l"àrea metropolitana de Barcelona es vagi familiaritzant amb paisatges on hi hagi aprofitaments eòlics, aleshores i amb aquest condicionant podria ser recomanable instal.lar un únic aerogenerador en un indret ben visible que faci una tasca de demostració, més que no pas la de generació d’energia elèctrica comercial.
Pel que fa a la proposta d’instal.lar un parc eòlic sobre el nou dic de la bocana del port, entre les persones enteses hi ha forca dubtes de la seva viabilitat, doncs l"emplacament escollit, pot ser, a primera vista, eòlicament encara menys favorable que la desembocadura del Besòs, doncs hi ha la muntanya de Montjuïc que li impedeix de veure tota una part dels vents de ponent (tot l"arc que va de la direcció NNW fins a la WSW) que haurien d’incidir sobre l"emplacament. I si, a més a més, els aerogeneradors s"instal.len en filera damunt el dic nou (direcció NNE-SSW) justament les màquines es farien ombra una sobra l"altra, ja que una direcció dominant del vent a l"àrea de Barcelona és la SSW, corresponent al vent de marinada. De totes passades, per tenir-ne la certesa, no queda més remei que realitzar mesures a l"indret abans de prendre qualsevol decisió.
El que si pot ser altament aconsellable és que l"Ajuntament de Barcelona dediqui els recursos econòmics que es volen dedicar al parc eòlic del port de Barcelona, a invertir en algun projecte de parc eòlic en territori català, però en indrets on faci forca més vent que no pas a la plana de la ciutat de Barcelona., doncs entenem que els diners públics s"han de fer servir amb cura i no pas per dedicar-los a projectes de dubtosa rendibilitat social i nul.la rendibilitat econòmica.
Un periòdic de Barcelona s"ha fet ressò que l"Ajuntament de Barcelona vol instal.lar un parc eòlic al dic nou de la nova bocana del port. Ja fa uns mesos (27/3/2003), aquest mateix diari informava de la proposta d’Iniciativa per Catalunya d’instal.lar entre 7 i 15 aerogeneradors al port (una inversió de l"ordre entre 7.000.000 i 15.000.000 Eur).
El que més sorprèn d’aquesta informació és que es publiqui sense haver procedit a cap tasca de verificació de la seva credibilitat i/o viabilitat. També sorprèn que des del govern municipal s"anunciï tan alegrement sense ni tan sols haver procedit a una anàlisi exhaustiva de l"emplacament proposat, ni haver realitzat mesures de vent a l"esmentat indret, ni haver-ne analitzat els resultats.
Si el que realment es vol és aprofitar seriosament el potencial eòlic d’un territori, el que cal fer, abans que qualsevol altra cosa, és procedir a realitzar els treballs necessaris d’anàlisi molt curós del regim de vent, emprenent una tasca de mesura dels diferents indrets per avaluar els seus respectius potencials i escollir els millors indrets. I si els resultats de les mesures són suficientment bons, aleshores i només aleshores es pot procedir a prendre la decisió de tirar endavant el projecte.
Fer-ho al revés, significa donar a entendre la idea equivocada, però forca estesa en determinats cercles que han manifestat la seva oposició a situar aprofitaments eòlics als indrets més ventats de Catalunya, que els aerogeneradors agrupats en forma del que s"anomena parcs eòlics (en anglès "wind farms"), poden ser situats a qualsevol indret per poc vent que hi faci. Avui, amb la millor tecnologia eòlica disponible si el que es pretén és realitzar instal.lacions realment productives pel que fa a l’aprofitament de la forca del vent, cal escollir molt acuradament els emplacaments de forma que el vent sigui suficient per l"objectiu que es persegueix: generar energia elèctrica a partir del vent d’una forma que, en el marc de les condicions actuals, sigui econòmicament profitós.
Fer-ho d’una altra manera és simplement entorpir el normal desenvolupament d’una font d’energia lliure, neta i renovables com és el vent.
Per donar una mica de llum a tot aquest afer, l"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable ha sol.licitat a persones expertes en energia eòlica l"elaboració d’un informe tècnic. L"informe en qüestió l"han elaborat tècnics d’EUROSOLAR - l"Associació Europea per les Energies Renovables. Aquest informe s"inclou al final del present missatge.
Les conclusions de l"informe són clares: a la plana de l"entorn de la ciutat de Barcelona no fa prou vent com per pensar en la instal.lació d’un parc eòlic comercial i tampoc és previsible que en faci prou al dic nou de la bocana del port.
L"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable demana que mentre es facin els treballs per avaluar el potencial eòlic de la plana i a les muntanyes del litoral entre els rius Llobregat i Besòs, l"Ajuntament de Barcelona manifesti la seva clara voluntat de potenciar una energia lliure, neta i renovable com és el vent tot participant en algun projecte eòlic situat en un indret suficientment ventós, dels que actualment s"estan realitzant a Catalunya. Invertir una gran quantitat de diner públic en un projecte eòlic és millor fer-ho en un indret suficientment ventós que no pas en un indret més aviat pobre de vent, doncs la seva rendibilitat social, política i econòmica és més gran. Podria ser una forma de mostrar la solidaritat entre la ciutat i petits municipis situats en zones rurals suficientment ventades, avui marginades per l"economia dominant.
L"Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable demana a l"Ajuntament de Barcelona i al Fòrum 2004 que considerin la proposta que ja a comencament de l"any 1999, després d’haver-se realitzat unes mesures de vent al Besòs, va realitzar en Josep Puig, aleshores Regidor de Ciutat Sostenible de l"Ajuntament de Barcelona: instal.lar un aerogenerador de 1.000 o 2.000 kW allà on l"avinguda Diagonal es troba amb la mar. Podria ser tot un atractiu pel Fòrum, ja que un aerogenerador d’aquesta potència nominal, situat al cim d’una torre de suport de més de 50 o més metres d’alcada, podria tenir incorporada una plataforma accessible a la part superior de la torre des d’on contemplar l"esplanada on es desenvoluparan les activitats del Fòrum de les Cultures 2004. I a més a més produiria algunes quantitats d’electricitat neta - per sota de 1.000 kWh per kW instal.lat (en un indret ventós aquest mateix aerogenerador produiria fins i tot més de 2.500 kWh per kW instal.lat). Els costos d’instal.lació d’aquests aerogeneradors són inferiors a 1.000 Eur/kW i generarien uns ingressos econòmics anuals de l"ordre de més de 75.000 Eur/any (en el cas d’un aerogenerador de 1.000 kW que en un indret ventós generaria més de 150.000 Eur/any) i de més de 150.000Eur/any (en el cas d’un aerogenerador de 2.000 kW que en un indret ventós generaria més de 325.000 Eur/any).
Si és vol potenciar l"energia eòlica a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, només cal seguir les recomanacions fetes, fa cinc anys, pel Grup de Treball d’Energia del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Que no sigui que des de la ciutat de Barcelona es contribueixi a fer més mal al desenvolupament de l"energia eòlica del que ja se li ha fet tan des del Govern de la Generalitat com des del Parlament de Catalunya.
Entesa Catalana per una Energia Neta i Renovable
www.energiasostenible.org
entesa@energiasostenible.org
----------------------------------------------------
INFORME SOBRE LA CONVENIÈNCIA d’INSTAL.LAR AEROGENERADORS A LA ZONA COSTANERA DE LA PLANA FLUVIAL COMPRESA ENTRE ELS RIUS LLOBREGAT I BESÃ’S
EUROSOLAR - Associació Europea per les Energies Renovables (secció espanyola)
1.- Antecedents.
De fet la proposta d’explorar la viabilitat d’aprofitar l"energia eòlica per produir electricitat a l"àrea metropolitana de Barcelona ja va ser realitzada pel Grup de Treball d’Energia del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat a finals de l"any 1998 i es va incloure en el document resultant del treball fet (document amb data 10 de desembre de 1998). El document que contenia aquesta proposta mai va ser fet public per l"Ajuntament de Barcelona. La proposta que el Grup de Treball esmentat va fer, ara fa 5 anys, va ser la següent: 1) participació de l’Ajuntament de Barcelona en societats propietàries de parcs eòlics, 2) realització de mesures de vent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal d’identificar el potencial eòlic aprofitable i 3) promoció d’un projecte eòlic de caire emblemàtic (un parc eòlic amb accionariat popular de ciutadans i ciutadanes de Barcelona).
2.- Estudi del potencial eòlic a la desembocadura del riu Besòs.
Ja en el mandat 1995-1999 es va iniciar l"exploració del potencial eòlic de la zona litoral: aleshores es va instal.lar una torre de mesura de 40 metres a la desembocadura del riu Besòs, mesurant a 10, 20 i 40 metres sobre el nivell del sòl. De les mesures que es varen registrar entre maig de 1998 i octubre de 1999 se"n va deduir la mitjana de les velocitats mesurades del vent a 10, 20 i 40 m. d’alcada sobre el nivell del sòl. El resultat va ser: 3"6, 4 i 4"5 m/s, unes velocitats relativament baixes.
Si amb de les dades registrades del vent a 10, 20 i 40 metres vent i amb la rugositat de l"entorn s"analitza el perfil vertical del vent de l"emplacament s"obté un perfil amb molt poques variacions de velocitat en alcada (a 50 metres d’alcada la velocitat del vent és només 4"74 m/s, a 60 m 4"84 m/s, a 70 m 4"95 m/s, a 80 m 5"04 m/s, a 90 m 5"12 m/s, a 100 m 5"19 m/s i a 150 metres la velocitat és de només 5"47 m/s). També amb les mateixes dades se n"obtenen els paràmetres que determinen la distribució estadística que més s"ajusta al fenomen eòlic (la distribució de Weibull). Les direccions predominants del vent a l"indret mesurat són NNW, NW i SSW.
Doncs be, si s"escullen dos models d’aerogeneradors comercials de 1.000 kW de potència nominal, un amb regulació de l"angle de les pales (diàmetre 54 metres, amb una torre de 45 metres d’altura) i un altre de pas fix amb regulació per pèrdua aerodinàmica (diàmetre 60 metres, amb una torre de 59 metres d’altura), podem estimar l"energia que produirien en l"emplacament on es varen realitzar les mesures:
- en el primer cas, la producció estimada seria de 923.500 kWh/any (923"5 kWh/kW) i el seu factor capacitat de l"11% (funcionaria 964 hores/any),
- en el segon cas, la producció seria de 1.264.049 kWh/any (1.264 "1 kWh/kW), amb un factor capacitat del 14% (funcionaria 1.226 hores/any).
En el cas d’escollir un aerogenerador de 2.000 kW de potència nominal, amb regulació d’angle de l"angle de les pales (diàmetre 80 metres, amb una torre de 80 metres d’altura), especial per treballar en indrets amb velocitats de vent relativament baixes, l"energia que produiria en l"emplacament citat seria:
- producció estimada de 2.555.638 kWh/any (1.277"8 kWh/kW), amb un factor capacitat del 15% (funcionaria 1.324 hores/any)
3.- Conclusions i propostes.
De tot plegat se"n pot deduir que si el que es vol és disposar d’una instal.lació per produir electricitat a nivell comercial, no és aconsellable materialitzar el projecte, doncs aquests mateixos aerogeneradors en emplacaments eòlics bons generen fins i tot més de 2.500 kWh per kW instal.lat i funcionen fins i tot més 2.800 hores/any. Per exemple, el parc eòlic Middelgrunden, mar endins del port de Copenhague amb 20 aerogeneradors de 2 MW cadascun, genera més de 100 GWh/any en un any de vent normal (velocitat mitjana del vent mesurada a 50 metres d’altura és de 7"2 m/s).
Ara be, si del que es tracta és de disposar d’una instal.lació de visualització per què la ciutadania de l"àrea metropolitana de Barcelona es vagi familiaritzant amb paisatges on hi hagi aprofitaments eòlics, aleshores i amb aquest condicionant podria ser recomanable instal.lar un únic aerogenerador en un indret ben visible que faci una tasca de demostració, més que no pas la de generació d’energia elèctrica comercial.
Pel que fa a la proposta d’instal.lar un parc eòlic sobre el nou dic de la bocana del port, entre les persones enteses hi ha forca dubtes de la seva viabilitat, doncs l"emplacament escollit, pot ser, a primera vista, eòlicament encara menys favorable que la desembocadura del Besòs, doncs hi ha la muntanya de Montjuïc que li impedeix de veure tota una part dels vents de ponent (tot l"arc que va de la direcció NNW fins a la WSW) que haurien d’incidir sobre l"emplacament. I si, a més a més, els aerogeneradors s"instal.len en filera damunt el dic nou (direcció NNE-SSW) justament les màquines es farien ombra una sobra l"altra, ja que una direcció dominant del vent a l"àrea de Barcelona és la SSW, corresponent al vent de marinada. De totes passades, per tenir-ne la certesa, no queda més remei que realitzar mesures a l"indret abans de prendre qualsevol decisió.
El que si pot ser altament aconsellable és que l"Ajuntament de Barcelona dediqui els recursos econòmics que es volen dedicar al parc eòlic del port de Barcelona, a invertir en algun projecte de parc eòlic en territori català, però en indrets on faci forca més vent que no pas a la plana de la ciutat de Barcelona., doncs entenem que els diners públics s"han de fer servir amb cura i no pas per dedicar-los a projectes de dubtosa rendibilitat social i nul.la rendibilitat econòmica.
