Xerrada: els movimients autònoms i obrers dels anys 70 a Catalunya

Primer us deixem amb unes breus biografies dels ponents:

Miquel-Dídac Piñero Costa (l'Escala, 1950)

Llibreter i estudiós de l'arqueologia en defensa del patrimoni històric i els sistemes naturals. Coautor d'estudis sobre prehistòria, arqueologia i patrimoni medieval.

A l'Institut de Figueres, als 15 anys, organitza el col.lectiu 'Joventut Indiketa Llibertari', i el Maig 68 ho viu entre Figueres i Perpinyà. Té relacions amb la Internacional Situacionista. Detingut en relació a uns comitès d'acció revolucionària l'estiu de 1969 passa dos mesos a la presó de Girona i és absolt en un consell de Guerra. S'integra en el grup autònom anarquista 'Negre i Vermell', participa en la Conferència anarquista de València de 1971 i en la creació d'Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears. Cofundador del grup autònom Kronstadt-71A l'Empordà i redactor del butlletí clandestí 'Tribuna Llibertària', és declarat rebel a concentració (insubmís) del servei militar. Milita activament en la clandestinitat a Barcelona i participa en la reorganització de la FAI. Cofunda el grup 'Crítica i Revolució' i escriu en el butlletí 'CNT Informa', al mateix temps que a 'Front Llibertari', 'Terra Lliure', 'Le Combat Syndicaliste', 'Comunne Lliure', 'Espoir', 'Tierrra i Llibertat 'i altres publicacions. Representa el moviment llibertari en el Comitè Solidaritat Presos MIL i és perseguit, amb fotografia a TV i la premsa, pel cas OLLA. S'exilia a Tolosa, París i Perpinyà. Milita en grups anarquistes francesos i en la CNT francesa. Detingut i torturat al gener de 1977, a Barcelona, ​​a causa de la Conferència Peninsular de la FAI en què representa el grup d'afinitat 'Tramuntana'. Reorganitza l'Ateneu Art i Cultura de l'Escala. Cofundador del Centre d'Estudis Escalencs i d'un grup de defensa de l'arquitectura rural i tradicional a l'Empordà col.labora amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Crea la llibreria Els Trobadors, a l'Escala, i defensa la Ecologia social alliberaria en l'ocupació de les Marismas de l'Empordà l'estiu de 1977 des del col.lectiu 'Acció Ecològica Empordanesa'. Novament detingut en una maquinació contra la FAI passa uns dies a la Model de Barcelona. Participa en el col.lectiu 'Afinitat Anarquista Comunista' i posteriorment cofunda la 'Federació Anarquista-Comunista Llibertari'. Milita en el Moviment d'Objecció de Consciència i finalment no fa la mili. Participa en una conferència anarquista internacional a Sardenya i en la fundació de la CNT Països Catalans, que finalment representa un component de CGT.

Cofundador del 'Fòrum Ecologista de Síntesi Llibertari' també participa en els col.lectius 'Alternativa Llibertari'. A partir del moviment antiglobalització evoluciona en posicions pròximes al anarcoprimitivismo des d'una opció partidària de superar la ideologia del neolític i fer una contrarevolució industrial de tipus comunista llibertària, sense deixes les seves idees d'una estratègia favorable a un front llibertari en la lluita de classes i la creació de consells obrers, més enllà del clàssic anarcosindicalisme. Escriu en una infinitat de butlletins, revistes i fanzines llibertaris i anarcosindicalistes. Pensa que el capitalisme pateix una malaltia terminal i que hi ha un decreixement forçós que liquida la societat del consum. Es considera un anarcocomunista 'naturiano'.

Txema Bofill (la Bisbal de l'Empordà, 1953)

Fill d'una família burgesa va anar a l'escola nacional i als deiz anys al seminari. Si Hiba per capellà, de fet el volia ser missioner a l'Àfrica, el tenia idealitzat. Curiosament amb aquells capellans aprendre amb molta llibertat.

Va estar exiliat a França, refugiat polític (per les pintades "dicatadura assassina", "Han assassinat dos obrers", "Vaga general" i per no voler fer el sevei militar)
Va ser integració em Amb els del MIL i GARI i van organitzar i potenciar Els grups Autònoms.

Un lema de la seva vida: "Viure autònomament, evitant sempre que es pugui el treball assalariat". Fet que condiciona la vida, com la condicionaria a qualsevol que visqui sense treballar per a un patró.
Ha participat en el llibre de "memòria anticapitalista, exposant les activitats del grup GARI i he fet la introducció del segon llibre de Memòries de Jean Marc Rouillan, editat recentment per Virus
Actualment, és investigador de ciències socials i polítiques, realitza entrevistes per al Catalunya (diari de CGT-Catalunya), té un bloc "En contra" http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill i un twuitter, http://twitter . com / #! / txemabofill

Però ....

l'autonomia obrera?

En termes generals s'estima que la classe obrera en la seva lluita: s'ha d'organitzar perquè pugui complir les funcions següents: capacitat informativa, recollida d'informació i de dades sobre la realitat, que serveixin de base per al seu coneixement, capacitat d'anàlisi de la informació i de les dades, fet que suposa tenir un discurs teòric obert, capacitat de fixar objectius a curt, mitjà i llarg termini, capacitat de prendre decisions i, finalment, capacitat de executar-les.
En aquestes lluites s'ha posat de relleu, bé per haver estat la característica dominant bé perquè la seva negació o tergiversació va ser una de les seves característiques dominants, el paper de l'Assemblea com a eix al voltant del qual girava la lluita, la decisió de les lluites, la participació i organització dels treballadors en la lluita, i la asiganción de determinades funcions a determinats òrgans de l'Assemblea. I a prtir d'aquí, la generalització d'aquestes formes d'organització ha estat una pràctica que ha demostrat operativitat i que per tant posava les bases per resoldre els problemes al voltant de la construcció de l'organització de la classe. (Extret del llibre Lluites autònomes en la transició democràtica)

Els GRUPS OBRERS AUTÒNOMS, la qual constituïen tres equips: l'extern, l'obrer i el teòric. Encara que formaven un tot hi havia entre ells i elles dues posicions: la dels i les immediatistes, partidaris de l'eficàcia abans de res i la dels i les teòrics, separats que feien reposar tots els problemes sobre qüestions de teoria política.

Què eren els grups autònoms de combat (MIL)?

El Moviment Ibèric d'Alliberament-Grups Autònoms de Combat (MIL) va ser una organització antifranquista activa durant els inicis dels anys 1970 a Catalunya.

Ideològicament, el MIL rebutjava qualsevol activitat política o sindical, ja que preferien una unitat d'aquestes dues tasques, i preconitzava l'agitació armada com a eina d'alliberament de la classe obrera contra el capitalisme. Assumia tendències com el consellisme i el situacionisme com alternatives al marxisme tradicional.

Eren un reduït grup d'activistes que mai va sobrepassar la desena de militantes.1 Eren joves, homes i dones, provinents de la classe mitjana barcelonina com Oriol Solé Sugranyes, Santiago Soler Amigó i després Salvador Puig Antich i amics o germans entre si. El MIL comptava també amb el suport d'altres grups de joves llibertaris del sud de França (com Jean-Marc Rouillan), organitzats per Oriol Solé arran del seu exili a Tolosa.

El MIL va iniciar les seves activitats el febrer de 1971, estructurant-se en Grups Autònoms de Combat (GAC). Les seves accions consistien en atracaments a sucursals bancàries. Amb els diners robats editaven publicacions clandestines creant les edicions de maig del 37 (continuar publicant textos fins a 1975 per membres de l'ex mil) i ajudaven als comitès de vaga i als obrers represaliats.

Veien el seu grup com un "grup de suport" a la lluita obrera, que havia de fugir de crear interessos interns. Els MIL no es van considerar un grup en la línia del FRAP o ETA. Mai van atemptar contra forces de seguretat ni van posar bombes.

Les contradiccions entre els seus membres sobre com organitzar la lluita aviat es van fer patents, fins al punt que el grup decideix dissoldre a l'agost de 1973. Tot just un mes després tres dels seus components, Salvador Puig, Oriol Solé i José Luis Pons, serien detinguts a Barcelona i enviats a presó, altres van aconseguir fugir a França i van continuar el combat a través dels grups d'acció Revolucionària Internacionalista (GARI) realitzant accions de denúncia sobre el règim franquista per cridar l'atenció internacional sobre els seus companys empresonats a Espanya.

Salvador Puig Antich va ser executat a garrot vil a la presó "Model" el març de 1974 després de ser condemnat per la mort del policia Francisco Anguas, de la brigada politicosocial de Barcelona, ​​el dia que va ser detingut.

Oriol Solé Sugranyes va morir a causa dels trets efectuats per la guàrdia civil, a les muntanyes navarreses pròximes a Burguete quan estava dirigint-se a territori francès, l'abril de 1976, després d'haver protagonitzat amb un grup de presos d'ETA i d'altres organitzacions antifranquistes , la fugida de la Presó de Segòvia.

José Luis Pons Llobet va ser condemnat a gairebé seixanta anys de presó.

Què eren els GARI?

Els grups d'acció Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una sèrie de grups autònoms antifranquistes, d'ideologia antiautoritària, que es van coordinar per a realitzar accions d'agitació armada i propaganda després de la autodissolució del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), a Tolosa, a causa de la detenció dels seus membres i condemna a mort d'un d'ells, Salvador Puig Antich.Tras l'execució de Puig Antich els GARI realitzaran accions per evitar una possible pena de mort a altres membres del MIL com Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet en aquests moments empresonats i pendents de judici. Apareixen les seves sigles per primera vegada l'endemà del segrest del director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao, el 3 de maig de 1974.
una associació estructurada a dimensió internacional de diversos grupuscles anarquistes destinats a donar suport a la lluita empresa contra el règim franquista i en favor dels detinguts polítics espanyols Bernard Thomas, escriptor i periodista

Els GARI estaven formats per alguns militants de l'ex-MIL, grup Primer de Maig i grups autònoms incontrolats que van adoptar noms temporals i circumstancials com Garot (Grup d'acció revolucionària ocasionalment terrorista), Gallut (joc de paraules). Estaven formats per francesos i espanyols .

Les seves activitats tenien com a finalitat cridar l'atenció internacional sobre els fets que succeïen a Espanya durant l'última època del règim dictatorial del general Franco i aïllar a la dictadura franquista de la resta d'Europa. En els seus comunicats exigien l'alliberament dels membres del MIL empresonats a Espanya ja que temien que correguessin la mateixa sort que Puig Antich. Van realitzar actes de sabotatge en les línies de ferrocarril entre França i Espanya, voladura de ponts entre Espanya i França, van col.locar artefactes explosius en organismes oficials i institucions espanyoles a França, Holanda i Bèlgica, rapte del director de Banc de Bilbao a París, incendi de autobusos de pelegrins catòlics al santuari de Lourdes, guillotinar el cap del príncep Borbó i Borbó d'una figura del museu de Cera de Paris etc.

Ens veiem el proper dia 20 a La Coveta o el 21 en Los Pajaros