"Ante el adoctrinamiento que padecemos, el esfuerzo es esencial para la consecución de cambios?

[Castellano]

El pasado martes 2 de marzo, tuvo lugar, en la Librería Aldarull, la presentación del libro "La Democracia y el triunfo del Estado", a cargo de su autor, Félix Rodrigo Mora.

Después de 17 años escribiéndole, y 3 para publicarlo, se trata de, como el mismo lo denomina, un esbozo de una Revolución Axiológica, Democrática y Civilizadora.

Analizó como actualmente la Historia ha sido manipulada y difundida de acuerdo a unos intereses concretos de una clase dirigente. Con ello, han creado conformismo y la no comprensión de ésta. Dicen que la Historia es progreso y avance hacia la democracia y el alcance de los derechos del ser humano, algo que el autor identificó como no real e hizo responsable al aparato académico, el cual es parte del estado y responde a sus intereses. Criticó duramente a la Universidad, la comparó con el clero y señaló como muy preocupante el gran incremento de estudiantes universitarios. Actualmente, vivimos en la sociedad del adoctrinamiento múltiple, donde el poder mental del Estado es mayor que nunca y es necesario acercarse a la verdad, a una realidad objetiva, de acuerdo a las propias experiencias y reflexionando sobre ellas. En cambio, dijo, esto no sucede, y vivimos continuamente en una repetición estructural de la historia.

Otro asunto que trató fueron los movimientos sociales, que han existido a lo largo de los siglos. Se debe buscar una sociedad alternativa, algo que no hacen muchos de ellos, los cuales necesitan al Estado. Pero éste no respeta la libertad de conciencia, porque para él no existe la verdad, existe lo que le interesa para mantenerse, explicó. Dio su opinión también acerca de los procesos revolucionarios, que deben de ser diferentes a los anteriores. Algo que tampoco ocurre. Puso como ejemplo la Revolución Francesa, a la que equiparó con la Bolchevique. Se van creando nuevas clases dirigentes y sociedades cualitativamente parecidas, señaló. Según el autor, los movimientos sociales que más destacan en relación a esto son los feministas, nacionalistas o ecológicos, en los cuales abunda el furor por el Estado.

Otro tema en el que incidió fue los ejércitos permanentes, existentes solamente desde el siglo XVIII y contrarios a la condición humana, señaló. Éstos, se encuentran detrás de todas las decisiones más importantes en un Estado, es su columna vertebral y tienen poderes ocultos y decisivos.

En relación al cambio necesario de la sociedad actual, indicó que es necesaria la construcción de una sociedad, no sólo política, sino también ética y de costumbres. Incidió en la categoría de virtud, entendida como la capacidad de construcción de uno mismo de acuerdo a unos criterios libremente elegidos. Algo que el Estado ya se ha encargado de eliminar. Esto es visible, por ejemplo, cuando las personas exigen derechos, piden al Estado que les de y que se exija algo por la fuerza. El autor lo vio importante, por la insustancialidad de la sociedad, la poca calidad de los seres humanos, pues ésta (la calidad) no es compatible con la sociedad actual. Todo ello, explicó, está relacionado con el trabajo asalariado, donde el hombre es sólo un instrumento para producir. Creándose una espiral pues, actualmente, la mayoría de los seres humanos sólo sirven para el trabajo asalariado. Nos han convertido en seres pasivos, por lo que incidió en la idea del esfuerzo, el cual es un medio y un fin en sí mismo, y también es eliminado por papá estado. Expuso que es necesaria una sociedad de valores, contraria a la que nos encontramos: una sociedad de instituciones, sujetos construidos por otros. Su libro finaliza así: “el esfuerzo es el elemento decisivo para la construcción de una nueva sociedad”.

Para terminar con la presentación, dio comienzo un debate, en el que se habló de varios temas. Uno de ellos fue la ciencia, la cual debería responder a la experiencia, pero en cambio responde a unos intereses de la autoridad, que da como verdadero algo que no tiene porqué serlo, le dan una construcción ideológica y se olvidan del ser humano.

Otra cuestión fue la Democracia. La cual denominó “dictadura muy bien maquillada”, ya que es una democracia de unas élites, no del pueblo. Se emiten mensajes hasta que es convertida en su verdad. También se discutió sobre el concepto de libertad, y como la sociedad en general actualmente se cree libre, siendo entonces doblemente esclava. Una sociedad que no es partícipe de absolutamente nada, que es dirigida y que carece de responsabilidad y de conciencia.

[Català]

El dimarts 2 de març, a la llibreria Aldarull, es va fer la presentació del llibre La Democràcia i el Triomf de l’Estat, a càrrec del seu autor Félix Rodrigo Mora.

Després de 17 anys escrivint-lo y d’esperar-ne tres per a la publicació, ha llençat el que ell mateix denomina un esbós d’una Revolució Axiològica, Democràtica i Civilitzadora.

Durant la presentació, Rodrigo Mora, va estar analitzant com la història ha estat manipulada i difosa d’acord amb interessos concrets de classe dirigent. D’aquesta manera, han creat conformisme i no comprensió. Diuen que la història és un progrés i avança cap a la democràcia i la recerca dels drets se l’ésser humà, però aquesta informació respon, segons l’autor, a la definició de l’aparell acadèmic que forma part de l’Estat i respon doncs, als seus interessos.

En aquest desenvolupament, es va criticar amb força la universitat, comparada amb el clergat, i es va assenyalar de forma preocupant el increment del nombre d’estudiants universitàries/universitaris. La preocupació de l’autor neix de l’afirmació que aquesta és una societat d’adoctrinament, on el poder de control mental de l’Estat és més gran que mai. En front això resulta necessari acostar-se a la veritat, com a mínim a una realitat objectiva, d’acord amb les pròpies experiències i reflexionant sobre aquestes. En canvi, això, segons l’autor del llibre, no succeeix i vivim contínuament repetint l’estructura de la història.

Un altre dels assumptes que Rodrigo Mora va voler tractar és la posició dels moviments socials que han existit al llarg de la història. Cal buscar una societat alternativa, i els moviments socials ho han fet, però sovint no s’han conformat com a una alternativa real ja que molts d’ells segueixen mantenint una necessitat estatal. Una contradicció, si tenim en compte que l’Estat no respecta ni la llibertat de consciència ni la realitat de les persones i la seva veritat quotidiana. Tanmateix els processos revolucionaris que s’han dut a terme fins al present han estat fallits, els nous han de ser diferents. Quelcom que tampoc passa. L’exemple de la Revolució Francesa, que va ser equiparada amb la Bolxevic per Rodrigo Mora, és el paradigma de creació d’una nova classe dirigent i una societat qualitativament semblant, però que segueix emmascarada sota l’Estat. Per a l’autor, els moviments socials que actualment destaquen en relació a aquests fets són els feministes, nacionalistes i ecologistes, que, sempre segons ell, tenen vertader furor per l’Estat.

Com a característica de l’Estat i la seva estructura, va aparèixer el concepte d’exèrcit permanent, existents des del segle XVIII i contraris a la condició humana,va assenyalar Rodrigo Mora. Aquests, es troben darrera totes les decisions importants que pren un Estat, és la columna vertebral i té poders ocults i decisius.

Finalment, en relació al canvi necessari de la societat actual, va indicar que resulta necessària la construcció d’una societat, no només política, sinó també ètica i de costums. Va incidir en la categoria de virtut, entesa com a la capacitat de construir-se una mateixa d’acord amb els criteris lliurement escollits. Quelcom que l’Estat ja s’ha encarregat d’eliminar. Això és visible, per exemple, quan les persones exigeixen drets, demanen a l’Estat que siguin concedits i si és precís, que s’exigeixi per la força.

Per Rodrigo Mora és realment important ja que demostra la poca visió de les contradiccions de la societat, la poca qualitat dels éssers humans, pues aquesta no és gens compatible amb la societat actual. Alhora, aquest fet, té absoluta relació amb el treball assalariat, segons explica Rodrigo Mora, on l’ésser humà només és un instrument del treball assalariat. Ens han convertit en éssers passius sense capacitat de sentir realment l’esforç, mitjà i fi en sí mateix, arravatat per l’Estat.
Per tant, és necessària una societat de valors, ben contraria a la que vivim on els subjectes estan construïts per altres, on la societat es conforma per institucions.

El llibre finalitza així: “l’esforç és l’element decisiu per a la construcció d’una nova societat”. I alhora va donar peu a l’inici del debat, posterior a la presentació, on es van tractar la relació entre ciència i experiència o autoritat, en relació amb la construcció ideològica de la ciència que ha evitat l’ésser humà en tot aquest procès.

I sens dubte, la Democràcia va ser el concepte que va suposar més debat, sovint denominada per l’autor com a “dictadura molt ben maquillada” al costat del concepte de llibertat, i la falsa sensació de viure en aquesta societat doblement esclava. Una societat que no participa absolutament de res, que és dirigida i que manca de responsabilitat i consciència.