8 de març: Acció Feminista Autònoma

[Català]

Et lleves d'hora per deixar la nena a l'escola ia la cantonada el bavós de torn fa comentaris sobre el teu cos, baixes per la rambla del Raval i et assetja la policia en una batuda racista per papers; curres per 6 euros l'hora de venedora o portes dos anys netejant cases de famílies bé i cuidant a una dona gran sense contracte ni papers, et fan fora d'un bar per besar-te amb la teva xicota, el dependent de la ferreteria et tracta com si fossis una marciana, no et contracten de mecànica encara que tens molta experiència, et fan fora de la feina perquè no deixes que el teu cap et meta mà i passes a formar part de la taxa d'atur, mires el diari: una dona assassinada al districte de Gràcia i 78 feminicidis el 2010, en la ràdio cures i polítics opinen que no has avortar, el ginecòleg et tracta amb menyspreu i no et dóna res d'informació, en l'institut et fan bullying perquè ets lesbiana; t'enfrontes a un desnonament exprés perquè no et dóna per pagar el lloguer, el propietari de la casa on vas néixer et fa mobbing per llogar a turistes pel doble del preu, en els mitjans et bombardegen amb l'operació biquini; et sents cada vegada més controlada i aïllada per la teva espòs puges al metro i et toquen el cul; t'empenyen pel carrer perquè si tens més de 65 anys ningú no et veu, la pensió no t'arriba ni per omplir el calaix esquerre de la nevera, totes les mirades a la universitat es dirigeixen a tu perquè portes vel, tothom et donen consells sobre dietes fantàstiques i cremes antiarrugues, cada dia t'enfrontes a comentaris i actituds racistes per ser negra, sent mare soltera ja no tens esperança de rebre ajudes ni una guarderia al costat de casa, el teu xicot s'ha quedat sense feina i es dedica a menysprear i boicotejar el teu, els projectes i el discurs de la teva associació són absorbits pel feminisme institucional i els seus buròcrates benpensants; la teva germana està presa perquè es va defensar d'un agressor; vas al CIE diumenge rere diumenge a veure el teu germà sota la mirada prepotent d' els funcionaris; corresponents cada setmana fugint de la policia per vendre bosses al carrer, tothom s'horroritza en veure els teus pèls a la barbeta, en els banys reps mirades de reprovació perquè no encaixes en els paràmetres de la feminitat, fa anys que no vas a la platja sola perquè els assetjadors et assetgen amb total impunitat; sents por a la nit quan volis sola a casa, els metges et diagnostiquen fatiga crònica i l'únic que t'expliquen és que molt comú entre les dones; treballes a casa, fora de casa, cuides als teus filles, als teus pares, a tots / es, et fiques al llit esgotada i ja no et recordes de pensar en tu mateixa ...

Però el 8 de març de 2011, igual que la resta de l'any ... a Barcelona:
li dius NO a la teva nuvi, avises a altres dones perquè puguin evitar una batuda, et juntes amb altres per aprendre autodefensa, ajudes a una dona a escapar d'un agressor, rius amb les teves amigues després de ridiculitzar a un bavós, participes en una vaga de treballadores domèstiques, tires ous a un bar lesbófobo, comparteixes les cures amb altres dones, llums teves arrugues, les teves carns i els teus pèls amb orgull, decideixes no fer-li avui el menjar al teu marit, et plantes amb l'associació de veïnes i pares el desnonament, pintes els cartells publicitaris de dones-objecte, muntes una cooperativa de fusteres, arrenques els rètols de dames i cavallers dels banys, t'organitzes per frenar l'ofensiva pro-vida i escridassar el papa, t'enfrontes a qui es fica amb una noia lesbiana, surts al carrer amb una agulla que et protegeixi de les empentes dels joves amb pressa, li tires la roba a les escombraries d'un assetjador platja mentre es fica a l'aigua, et juntes amb altres dones per denunciar i fer fora un agressor del teu col.lectiu, exigeixes a la teva família que faci el contracte a la dona que cuida a la teva àvia, no calles davant els comentaris racistes es dirigeixin a tu o no, decideixes compartir pis amb dues jubilades per afrontar la precarietat i la soledat, vas a un grup d'autogestió de la salut, t'impliques amb els teus veïnes en un hort comunitari, muntes una associació de dones immigrants per compartir suport i estratègies, sals sense por al carrer ...

Aquesta dona que som moltes, perquè si toquen a una ens toquen a totes, ens ajuntem amb altres dones per a prendre els carrers i la nit, denunciar situacions quotidianes masclistes i racistes, assenyalar responsables, teixir xarxes i alternatives, empoderar i contagiar, en una setmana de lluita i plaer feminista.

Del 5 al 13 de març SE VA ARMAR LA GORDA!!! Jornades d'acció feminista Autònoma
Durant tota la setmana es convida a l'acció, a conspirar, a boicotejar ia sortir al carrer!!!

ACTIVITATS I CONVOCATÒRIES

Dimarts 8 de març, a les 17.45h., Acció unitària per visibilitzar els efectes de la crisi en les dones: Metro Passeig de Gràcia (L3, L4) sortida Aragó (vorera esquerra de Pg. de Gràcia mirant a muntanya)

Dimecres 9 a les 15:10h "Comando Baños" (Acció col·lectiva de desbinarització dels banys). Plaça Universitat

DIjous 10 a les 15:20h Lesboruta feminista festiva i activista (activitat de lesbianes). A La Revoltosa, C/ Rogent nº 82

Divendres 11 15:00h Festa de dones amb: dj coraje i dj´s sabotage. El Brot C/Gran Vía nº 823

PROGRAMACIÓ ESPECIAL A RADIO BRONKA i CONTRABANDA FM
http://www.radiobronka.info
http://www.contrabanda.org/contrabanda/

[Castellano]

Te levantas temprano para dejar a la niña en el cole y en la esquina el baboso de turno hace comentarios sobre tu cuerpo; bajas por la rambla del Raval y te asedia la policía en una redada racista por papeles; curras por 6 euros la hora de vendedora o llevas dos años limpiando casas de familias bien y cuidando a una mujer mayor sin contrato ni papeles; te echan de un bar por besarte con tu novia; el dependiente de la ferretería te trata como si fueras una marciana; no te contratan de mecánica aunque tienes mucha experiencia; te echan del trabajo porque no dejas que tu jefe te meta mano y pasas a engrosar la tasa de paro; miras el periódico: una mujer asesinada en el distrito de Gràcia y 78 feminicidios en el 2010; en la radio curas y políticos opinan que no debes abortar; el ginecólogo te trata con desprecio y no te da nada de información; en el instituto te hacen bullying porque eres lesbiana; te enfrentas a un desahucio exprés porque no te da para pagar el alquiler; el propietario de la casa donde naciste te hace mobbing para alquilarla a turistas por el doble del precio; en los medios te bombardean con la operación bikini; te sientes cada vez más controlada y aislada por tu novio; subes al metro y te tocan el culo; te empujan por la calle porque si tienes más de 65 años nadie te ve; la pensión no te llega ni para llenar el cajón izquierdo de la nevera; todas las miradas en la universidad se dirigen a tí porque llevas velo; todo el mundo te dan consejos sobre dietas fantásticas y cremas antiarrugas; cada día te enfrentas a comentarios y actitudes racistas por ser negra; siendo madre soltera ya no tienes esperanza de recibir ayudas ni una guardería al lado de casa; tu novio se ha quedado sin trabajo y se dedica a menospreciar y boicotear el tuyo; los proyectos y el discurso de tu asociación son absorbidos por el feminismo institucional y sus burócratas bienpensantes; tu hermana está presa porque se defendió de un agresor; vas al CIE domingo tras domingo a ver a tu hermano bajo la mirada prepotente de los funcionarios; corres cada semana huyendo de la policía por vender bolsos en la calle; todo el mundo se horroriza al ver tus pelos en la barbilla; en los baños recibes miradas de reprobación porque no encajas en los parámetros de la feminidad; hace años que no vas a la playa sola porque los acosadores te asedian con total impunidad; sientes miedo por la noche cuando vueles sola a casa; los médicos te diagnostican fatiga crónica y lo único que te explican es que muy común entre las mujeres; trabajas en casa, fuera de casa, cuidas a tus hijas, a tus padres, a todxs, te acuestas agotada y ya no te acuerdas de pensar en tí misma...

Pero el 8 de marzo de 2011,al igual que el resto del año...en Barcelona:
le dices NO a tu novio, avisas a otras mujeres para que puedan evitar una redada, te juntas con otras para aprender autodefensa, ayudas a una mujer a escapar de un agresor, te ríes con tus amigas después de ridiculizar a un baboso, participas en una huelga de trabajadoras domésticas, tiras huevos a un bar lesbófobo, compartes los cuidados con otras mujeres, luces tus arrugas, tus carnes y tus pelos con orgullo, decides no hacerle hoy la comida a tu marido, te plantas con la asociación de vecinas y paras el desahucio, pintas los carteles publicitarios de mujeres-objeto, montas una cooperativa de carpinteras, arrancas los letreros de damas y caballeros de los baños, te organizas para frenar la ofensiva pro-vida y abuchear al papa, te enfrentas a quien se mete con una chica lesbiana, sales a la calle con una aguja que te proteja de los empujones de los jóvenes con prisa, le tiras la ropa a la basura de un acosador playero mientras se mete en el agua, te juntas con otras mujeres para denunciar y echar a un agresor de tu colectivo, exiges a tu familia que haga el contrato a la mujer que cuida a tu abuela, no callas ante los comentarios racistas se dirijan a tí o no, decides compartir piso con dos jubiladas para afrontar la precariedad y la soledad, acudes a un grupo de autogestión de la salud, te implicas con tus vecinas en un huerto comunitario, montas una asociación de mujeres inmigrantes para compartir apoyo y estrategias, sales sin miedo a la calle...

Esta mujer que somos muchas, porque si tocan a una nos tocan a todas, nos juntamos con otras mujeres para tomar las calles y la noche, denunciar situaciones cotidianas machistas y racistas, señalar responsables, tejer redes y alternativas, empoderarnos y contagiarnos, en una semana de lucha y placer feminista.

Del 5 al 13 de marzo SE VA A ARMAR LA GORDA!!! Jornadas de acción feminista autónoma
Durante toda la semana se invita a la acción, a conspirar, a boicotear y a salir a la calle!!!