La biografia de Quico Sabaté ara en català

Antonio Téllez a la seva obra ens narra la història de la lluita d’aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. Calia continuar la lluita fins acabar amb el sanguinari règim que s’havia imposat a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil.

Partint de la vida d’un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, en Francesc Sabaté Llopart (el Quico), ens presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. Els protagonistes d’aquest llibre comencen l’any 1944, mitjançant la propaganda i l’acció de guerrilla, un combat contra una dictadura que nega ferotgement a l’individu qualsevol dret a la llibertat d’expressió, ensenyament, associació, difusió d’idees i fins i tot el mateix dret a pensar; i responsable d’una política econòmica i social que provoca nombroses mostres de descontent entre la població des de començaments dels anys cinquanta.

Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió, desesperança i a la mort durant aquest llarg combat. Acorralats per la policia i els serveis d’informació espanyols, i abandonats per la CNT (Confederació Nacional del Treball) per la seva voluntat de continuar el combat actiu, mentre l’organització llibertària a l’exili s’esclerotizava, els grups d’acció mantenien una lluita cada vegada més precària, desesperada i solitària.

Els estrets llaços d’amistat que unien l’autor del llibre amb alguns dels seus protagonistes principals i els esforços que va dedicar a recopilar documents i testimonis directes dels fets que s’expliquen permeteren a Antonio Téllez donar-nos a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l’època: l’estructuració i el funcionament dels grups d’acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades al Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada debades.

Tot això converteix aquest llibre en un dels relats més apasionants i profunds sobre la resistència llibertària, un text indispensable i que s’ha convertit en referent de tots els posteriors escrits que s’han fet sobre Sabaté i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.

Antonio Téllez Solà va néixer a Tarragona el 18 de gener de 1921. Va combatre a l’Exèrcit republicà fins a la retirada cap a França el febrer de 1939. Dels camps de concentració als camps de treball, va acabar integrant-se al maquis francès. Va participar en l’alliberament de Rodés i en la invasió fracassada de la Vall d’Aran l’octubre de 1944. A França treballa en diferents feines abans d’exercir com a periodista a l’agència de notícies France Presse. No deixa de militar activament a la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries), de la qual n’és membre actiu des de 1936. També col·labora, des de 1944, amb la revista Ruta i el diari Solidaridad Obrera. Després de la mort del seu amic Josep Lluís Facerias a Barcelona el 30 d’agost de 1957, funda amb altres companys la revista Atalaya (de desembre de 1957 a juliol de 1958). L’any 1961, poc després de l’assassinat d’un altre dels seus amics, Francesc Sabaté, mort el gener de 1960, abandona la militància organitzativa i es consagra a escriure la història dels militants dels grups d’acció i a col·laborar amb la premsa llibertària. Antonio Téllez Solá va morir a Perpinyà el 26 de març de 2005, deixant rere seu nombroses obres publicades i una gran documentació sobre la història recent del moviment llibertari peninsular.

Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)
Antonio Téllez Solá
978-84-92559-18-3 | 320 págs. | 23 euros

ormació:
http://www.viruseditorial.net
http://www.facebook.com/viruseditorial