[Cat/Cast] El encarcelamiento de las 6 de La Suiza, un ataque a toda la clase trabajadora

[Català]

L'empresonament de les 6 de La Suiza un atac a tota la classe treballadora.

Des de dijous passat 10 de juliol de 2025, Les Sis de la Suiza s'han sumat a la llarga llista de presos polítics de l'Estat espanyol. Han ingressat a la presó de Villabona per a complir la pena de 3 anys i mig de presó per lluitar pels seus drets laborals.

Aquest empresonament suposa un atac contra tota la classe obrera que s'organitza i lluita pels seus drets. Per desgràcia, no és un fet aïllat ni una “fallada de la democràcia” com manifesten alguns. És una demostració més de la caracterització de l'Estat espanyol, que no va trencar mai amb el feixisme i que es va perpetuar en el poder després de la falsa Transició. Justament ara que el Règim tracta de blanquejar-se amb els “50 anys de llibertat” després de la mort de Franco, continuen empresonant a sindicalistes, comunistes, anarquistes, demòcrates i antifeixistes en general. Ho fan des de fa 86 anys!

Tampoc és cap casualitat que aquest empresonament es doni justament ara que hi ha un auge tímid de la lluita obrera en diversos punts de l'Estat.

Nosaltres, com a organitzacions antirepressives, condemnem aquest empresonament i ens solidaritzem i enviem tot el suport a les companyes empresonades. No obstant això, precisament per ser organitzacions antirepressives, creiem que és el nostre deure exposar la postura que tenim respecte als indults i que proposem en contraposició, que no és sinó la lluita unitària per l'amnistia total.

Cal advertir que entenem que pot haver-hi qüestions familiars dels represaliats que els puguin condicionar a prendre segons quines decisions. No obstant això, sí que és important tenir clar quines implicacions té una opció o una altra per al conjunt del moviment. Perquè, per sort o per desgràcia, les decisions que prenen els represaliats en aquest sentit, encara que en el personal podem entendre-ho, en el polític tenen implicacions que excedeixen de les qüestions particulars de cada cas i afecten el conjunt del moviment.

L'indult: una sortida individual

Dit això, anirem entrant en matèria. I per a això, cal començar per conceptualitzar bé què és l'indult. L'indult és una mesura de “gràcia” que l'Estat pot atorgar a qualsevol condemnat, sigui pel delicte que sigui. Que sigui una mesura de gràcia implica que queda a voluntat del Consell de Ministres i el Ministeri de Justícia, els qui han de proposar-lo al Rei, que és qui el concedeix. És simplement una mera suspensió del compliment de la condemna. Els antecedents es mantenen i la necessitat de pagar les multes o indemnització, també.

L'indult es considera literalment un perdó que l'Estat pot concedir en determinats casos. Per a això, han de donar-se una sèrie de requisits. Entre ells estan el penediment del delicte comès i el pagament de la indemnització a la “víctima”. Si traspassem aquests requisits al cas concret veiem la barbaritat que suposa. Tenen Les 6 de la Suiza que penedir-se d'haver lluitat pels seus drets laborals? Han de mostrar que la pròxima vegada que vagin a rebre qualsevol mena d'abús per part dels empresaris acotaran el cap i no es queixaran? Tot això per no parlar dels milers d'euros que han hagut de pagar ells a l'empresa, en concepte de “reparació del mal”. Els empresaris que exploten fins a l'avorriment als treballadors i el Règim, que s'organitza per a defensar els seus interessos són els que haurien de demanar perdó. Ells són els únics que han de reparar el mal que estan causant!

Finalment, no podem perdre de vista que els indults suposen una sortida individual a un problema que és col·lectiu: la repressió estructural que exerceix el Règim sobre les masses populars. Potser és possible aconseguir un indult per a aquest o aquell cas, però què passa amb la resta? Què passa amb els presos polítics que segueixen en les presons? A cas uns mereixen més que uns altres que se cessi la repressió que l'Estat exerceix contra ells?

Per tots aquests elements sobre els quals es configura l'indult, considerem que és una humiliació, no sols per al represaliat en general, sinó per al conjunt del moviment polític.

Lluitem per l'amnistia total

En contraposició amb l'indult, que com hem dit, implica una sortida individual i està condicionada al penediment, l'Amnistia és tot el contrari. L'Amnistia suposa l'eliminació del delicte i de la pena. I el més important: no implica perdó, ni penediment, ni afecta només a una persona o un grup d'elles. L'Amnistia Total suposa el reconeixement que els processos judicials oberts contra els lluitadors antifeixistes (que en molts casos els van portar a la presó) mai havien d’iniciar-se, per la qual cosa s'anul·len per complet. És una exigència col·lectiva que parteix de la consciència que la repressió no és un fet aïllat, sinó part estructural de l'Estat que criminalitza qualsevol forma de dissidència.

L'Amnistia Total, per tant, no és una consigna simbòlica. És un programa polític de confrontació amb aquest règim, que parteix del principi que lluitar pels nostres drets no hauria de ser delicte i que ningú ha de demanar perdó per organitzar-se contra l'explotació. Per això, la lluita per l'Amnistia no es limita a una qüestió simplement antirepressiva, sinó que porta inherent la lluita per l'obtenció dels drets polítics i sindicals que se'ns nega de manera sistemàtica. Per això, implica també la derogació de totes les causes pendents, l'anul·lació de les condemnes ja imposades, el tancament d'expedients policials i judicials, i la restitució de l'honor i els drets dels represaliats.

Aquest camí no serà curt ni fàcil, precisament perquè ataca a l'arrel del problema i dona una solució general a un problema que també ho és.

L'Amnistia Total no ens la regalaran els que avui governen ni els que governin demà, perquè tots ells, més enllà dels discursos, necessiten un aparell repressiu que garanteixi que les condicions d'explotació continuïn intactes. Per això, la lluita per l'Amnistia Total ha d'anar de lligada amb l'enfortiment d'un moviment obrer i popular que no es deixi dividir, que no es conformi amb sortides individuals i que no s'agenolli davant la repressió. Perquè la repressió només es combat amb unitat, fermesa i organització.

Lluitem per l'amnistia total!

Llibertat presos polítics!

----

[Castellano]

El encarcelamiento de las 6 de La Suiza, un ataque a toda la clase trabajadora

Desde el pasado jueves 11 de julio de 2025, Las Seis de la Suiza se han sumado a la larga lista de presos políticos del Estado español. Han ingresado en la prisión de Villabona para cumplir la pena de 3 años y medio de prisión por luchar por sus derechos laborales.

Este encarcelamiento supone un ataque contra toda la clase obrera que se organiza y lucha por sus derechos. Por desgracia, no es un hecho aislado ni un “fallo de la democracia” como manifiestan algunos. Es una demostración más de la caracterización del Estado español, que no rompió jamás con el fascismo y que se perpetuó en el poder tras la falsa Transición. Justamente ahora que el Régimen trata de blanquearse con los “50 años de libertad” tras la muerte de Franco, siguen encarcelando a sindicalistas, comunistas, anarquistas, demócratas y antifascistas en general. ¡Lo vienen haciendo desde hace 86 años!

Tampoco es ninguna casualidad que este encarcelamiento se dé justamente ahora que hay un auge tímido de la lucha obrera en varios puntos del Estado.

Nosotros, como organizaciones antirrepresivas, condenamos este encarcelamiento y nos solidarizamos y mandamos todo el apoyo a las compañeras encarceladas. No obstante, precisamente por ser organizaciones antirrepresivas, creemos que es nuestro deber exponer la postura que tenemos respecto a los indultos y que proponemos en contraposición, que no es sino la lucha unitaria por la amnistía total.

Vaya por delante que entendemos que puede haber cuestiones familiares de los represaliados que les puedan condicionar a tomar según qué decisiones. No obstante, sí es importante tener claro qué implicaciones tiene una opción u otra para el conjunto del movimiento. Porque, por suerte o por desgracia, las decisiones que toman los represaliados en este sentido, aunque en lo personal podemos entenderlo, en lo político tienen implicaciones que exceden de las cuestiones particulares de cada caso y afectan al conjunto del movimiento.

El indulto: una salida individual

Dicho esto, vamos a ir entrando en materia. Y para ello, hay que empezar por conceptualizar bien qué es el indulto. El indulto es una medida de “gracia” que el Estado puede otorgar a cualquier condenado, sea por el delito que sea. Que sea una medida de gracia implica que queda a voluntad del Consejo de Ministros y el Ministerio de Justicia, quienes deben proponerlo al Rey, que es quien lo concede. Es simplemente una mera suspensión del cumplimiento de la condena. Los antecedentes se mantienen y la necesidad de pagar las multas o indemnización, también.

El indulto se considera literalmente un perdón que el Estado puede conceder en determinados casos. Para ello, deben darse una serie de requisitos. Entre ellos están el arrepentimiento del delito cometido y el pago de la indemnización a la “víctima”. Si traspasamos estos requisitos al caso concreto vemos la barbaridad que supone. ¿Tienen Las 6 de la Suiza que arrepentirse haber luchado por sus derechos laborales?¿Deben mostrar que la próxima vez que vayan a recibir cualquier tipo de abuso por parte de sus jefes agacharán la cabeza y no se quejarán? Todo ello por no hablar de los miles de euros que han tenido que pagar ellos a la empresa, en concepto de “reparación del daño”. Los empresarios que explotan hasta la saciedad a los trabajadores y el Régimen, que está organizado para defender sus intereses son los que tendrían que pedir perdón. ¡Ellos son los únicos que tienen que reparar el daño que están causando!

Por último, no podemos perder de vista que los indultos suponen una salida individual a un problema que es colectivo: la represión estructural que ejerce el Régimen sobre las masas populares. Tal vez sea posible conseguir un indulto para este o aquel caso, ¿pero qué pasa con el resto? ¿Qué pasa con los presos políticos que siguen en las cárceles? ¿A caso unos merecen más que otros que se cese la represión que el Estado ejerce contra ellos?

Por todos estos elementos sobre los que se configura el indulto, consideramos que es una humillación, no solo para el represaliado en general, sino para el conjunto del movimiento político.

Luchemos por la amnistía total

En contraposición con el indulto, que como hemos dicho, implica una salida individual y está condicionada al arrepentimiento, la Amnistía es todo lo contrario. La Amnistía supone la eliminación del delito y de la pena. Y lo más importante: no implica perdón, ni arrepentimiento, ni afecta solo a una persona o un grupo de ellas. La Amnistía Total supone el reconocimiento de que los procesos judiciales abiertos contra los luchadores antifascistas (que en muchos casos los llevaron a la cárcel) nunca debieron iniciarse, por lo que se anulan por completo. Es una exigencia colectiva que parte de la conciencia de que la represión no es un hecho aislado, sino parte estructural del Estado que criminaliza cualquier forma de disidencia.

La Amnistía Total, por tanto, no es una consigna simbólica. Es un programa político de confrontación con este régimen, que parte del principio de que luchar por nuestros derechos no debería ser delito y que nadie debe pedir perdón por organizarse contra la explotación. Por ello, la lucha por la Amnistía no se limita a una cuestión simplemente antirrepresiva, sino que lleva inherente la lucha por la obtención de los derechos políticos y sindicales que se nos niega de forma sistemática. Por ello, implica también la derogación de todas las causas pendientes, la anulación de las condenas ya impuestas, el cierre de expedientes policiales y judiciales, y la restitución del honor y los derechos de los represaliados.

Este camino no será corto ni fácil, precisamente porque ataca a la raíz del problema y dar una solución general a un problema que también lo es.

La Amnistía Total no nos la regalarán los que hoy gobiernan ni los que gobiernen mañana, porque todos ellos, más allá de los discursos, necesitan un aparato represivo que garantice que las condiciones de explotación sigan intactas. Por eso, la lucha por la Amnistía Total debe ir de la mano con el fortalecimiento de un movimiento obrero y popular que no se deje dividir, que no se conforme con salidas individuales y que no se arrodille ante la represión. Porque la represión solo se combate con unidad, firmeza y organización.

¡Luchemos por la amnistía total!

¡Libertad presos políticos!