lahaine.org
EE.UU. :: 27/08/2008

"Terrorist watch list", cuarta crónica [Cast-Cat]

Francesc Arnau i Arias
[Traducido por La Haine] Ahora prácticamente todos los movimientos políticos de EE.UU. están legalizados y actúan a plena luz del día. Esto significa que todo el mundo está localizado. Quieren montar una coordinación policial no a nivel de todo el país, sino únicamente a nivel local, que es más efectivo.

Harlem 7.- Me explican que la policía de este país ahora ya tiene una "lista negra de terroristas", donde hay hasta un millón de personas con su ficha completa: lugar de trabajo, aficiones, ideología política... y que la CIA y el FBI ya tienen preparadas las operaciones represivas, para detener en pocas horas centenares de millares de personas, en los EE.UU., en caso de que se produjera otro ataque parecido al Once de Septiembre de 2001. Ramsey Clark, antiguo fiscal general del gobierno de Washington, en unas recientes declaraciones ha afirmado que, ahora mismo, en cualquier lugar de México, de Canadá o, incluso, en el territorio de los EE.UU., puede haber cinco o seis personas planeando el ataque... y que el destino de todos nosotros depende de este reducido número de personas. No porque tengamos que tener miedo de las consecuencias del ataque, -que también- sino por la reacción devastadora que tendría el régimen yanqui.

Ahora prácticamente todos los movimientos políticos de aquí, de todos modos, están legalizados y actúan a plena luz del día. Esto significa que todo el mundo está localizado. La misma situación que en Chile, el 1973, cuando Pinochet dio el golpe de estado contra el gobierno socialista de Salvador Allende.

Como precedentes de los que puede llegar a pasar en este país, ahora algunos recuerdan también la masacre de decenas de millares de personas progresistas, en Corea del Sur, en los años cincuenta, cuando el ejército de Corea del Norte presionaba hacia el sur. O la masacre de Indonesia, en 1964... y en esa época no había los avances tecnológicos de los que hoy dispone el Poder.

Uno de los últimos experimentos de control de masas que ha realizado la policía, en Nueva York, ha consistido en colocar cámaras de TV en las entradas del Yankee Stadium. Habían notado que a muchos miembros de la mafia les gusta el béisbol y que son numerosos los que acuden regularmente a los estadios. A partir de aquí, han cogido las imágenes y les han aplicado el sistema biométrico. Han tomado medidas de la distancia exacta entre los ojos, la longitud de la nariz, la anchura de la boca. Han estudiado la manera de caminar de una persona... hasta identificarla completamente. Así detuvieron a personas buscadas desde hacía tiempo, por diferentes delitos de derecho común.

LA GENTE, DESCONTENTA

De todos modos, desde el Gobierno no pueden tenerlo todo controlado. Aunque les han rebajado el precio de la gasolina, la gente hace tiempo que está muy inquieta y puede pasar cualquier cosa. Es cierto que los medios de comunicación son muy obedientes, a la hora de informar o desinformar sobre la guerra de Irak, Oriente Medio... Durante la guerra de Vietnam, en los años sesenta y setenta, los mass media no tuvieron una política suficientemente unificada en torno a los intereses yanquis, pero los efectos de aquella guerra no se notaban tan directamente sobre la ciudadanía norteamericana, como ahora se notan los de la guerra de Irak.

Para poner sólo un ejemplo: ser miembro de la Guardia Nacional, en tiempos del Vietnam, era poco menos que una ganga, hasta tal punto que les llamaban los "guerreros de fin de semana". Raramente les tocaba ir al frente de guerra y, cuando iban era por poco tiempo. Ahora, en cambio, pueden ser obligados a quedarse en Irak un año o más. Esto hace que aumente el número de familias que han de lamentar la muerte de algún joven.

Otros, cuando vuelven, puede ser que quieran reincorporarse a la vida civil, pero se encuentran que su lugar de trabajo ha desaparecido, porque otro lo ha cogido, o cosa parecida.

Todo esto hace que mucha gente esté irritada contra el régimen y que la popularidad de George Bush y su gobierno haya caído tan baja. Ya sabemos que el racismo ha sido siempre muy fuerte en este país, pero en estos momentos la indignación esta superando al racismo. Y así se explica que, por primera vez en la Historia, un ciudadano negro, Barak Obama, tiene posibilidades de llegar a la Casa Blanca. También sabemos que es un negro muy especial, porque ha nacido de antepasados libres, no como la mayoría de gente negra aquí, que tiene antepasados esclavos. Seguramente esto lo hace más aceptable a los ojos de la sociedad norteamericana, en su conjunto.

DON COX, EN EL EXILIO

El señor Don Cox, o DC, como dicen sus amigos, cuando se refieren a él, es una de las personas que me sorprendió con su opinión favorable a Obama. Este antiguo black-panther está exiliado en el sureste de Francia, desde hace treinta años. A principios de los setenta prefirió el exilio a la presión o la muerte que padecieron muchos de sus compañeros del "Black Panther Party For Self Defence" [Partido de los Panteras Negras para la Autodefensa]. Hoy, con el Ron, hemos comenzado a trabajar para montar la entrevista que filmamos esta primavera con el Don. Se trata de utilizarla para promocionar la versión en castellano del último libro de Mumia Abu-Jamal, publicado en Barcelona por la Editorial Virus, a principios de este año.

"FUSION CENTERS"

Durante el gobierno de Richard Nixon, a principios de los setenta, intentaron una coordinación, a nivel de todos los Estados Unidos, de manera que el Ejército, las policías locales y el complejo de las policías secretas (CIA, FBI...) compartieran su información y actuaran conjuntamente en la labor represiva. Hasta entonces, tradicionalmente, como pasa en muchos otros estados del mundo, cada una de estas fuerzas represivas había actuado separadamente e incluso habían mantenido una cierta competencia entre ellos. Nixon fracasó en esta empresa. No consiguió la coordinación represiva deseada.

Pero donde Nixon fracasó, el Sistema está planeando otra vez la misma jugada, sólo que con una diferencia: la coordinación ahora no se quiere montar a nivel de todo el país, sino únicamente a nivel local. A finales del mes de agosto ha de tener lugar la Convención Electoral Demócrata en Denver, en el estado de Colorado. Este será uno de los primeros ensayos para situar los llamados "Fusion Centers", donde confluirán, por primera vez de manera efectiva, las diferentes labores policíales.

Naturalmente, la primera fuente de información y posiblemente la más valiosa, serán los archivos de las policías locales que, por su proximidad a los diferentes barrios y urbanizaciones, parece más plausible que dispongan de la información más amplia y detallada sobre la ciudadanía. Y con esta información piensan potenciar al máximo la actuación de los servicios de inteligencia militares y los otros.

UN ANTIGUO ENEMIGO NUESTRO: LA IGNORANCIA

En esta situación, aquí son muchos los que piensan que puede pasar cualquier cosa. Que solo se necesita una chispa, para que todo queme. Que la revuelta explote cuando la gente no pueda más, sólo por motivos económicos. Y llegados a este punto, lo que da miedo es la ignorancia de la gente.

Ayer estuve en una gran librería del centro de Manhattan, en Union Square. En la cafetería, la gente hablaba en voz alta. Cada uno en su mesa, pero no era nada difícil escuchar la conversación de los otros. Entonces, en las dos o tres mesas más cercanas solo hablaban de puestos de trabajo y de las posibilidades de ascender en el organigrama de sus respectivas empresas. Igual una joven de veinte años, rubia y con ojos azules, como un hombre maduro de más de cuarenta, con gafas, moreno, que llevaba una cartera llena de documentos que le preocupaban mucho. Parecía que no tuvieran otras preocupaciones: de casa al trabajo y del trabajo a casa... Y eso que estamos hablando de gente culta, gente que frecuenta las tiendas de libros.

Y hablando de los libros, hoy me ha llamado la atención la manera en que se vanaliza la figura de Adolf Hitler, en algunas revistas de historia militar, muy abundantes aquí. En un artículo que he leído vienen a decir que, si Hitler hubiera hecho caso a tal o cual general de su ejército, hubiera podido ganar la guerra. Y en la misma tienda, veo que venden unos juegos para adultos, que se llaman "Las fuerzas del Eje y los Aliados". Entre los dibujos de la tapa de la caja, destaca Mussolini. No deja de parecerme un eufemismo, calificar a los nazi-fascistas de fuerzas del Eje. Y el principal atractivo del juego es que "usted puede cambiar el curso de la Historia en pocos minutos".

Y AMADEU CASELLAS, EN HUELGA DE HAMBRE

Hoy me he encontrado también con miembros de la organización antirrepresiva "Jericho Movement" de Nueva York. Después de hablar de sus presos, les he hablado yo de los nuestros. Les he explicado que Amadeu Casellas es de Osona, que hace más de veintitrés años que está en la prisión y que ahora se ha tenido que declarar en huelga de hambre, sólo porque quiere saber cuando ha de acabar su condena y nadie se lo dice. Ni la Jueza del Penal de Manresa, ni la Dirección General de Servicios Penitenciarios. Además, ya le correpondería el tercer grado o régimen abierto y también se lo deniegan. Está desesperado.

Ante esto, los de Jericho Movement me piden inmediatamente que les ayude a traducir al inglés el último comunicado sobre Amadeu y me dicen que lo harán correr, juntamente con una llamada para que desde Nueva York se envíen cartas a las autoridades penitenciarias de Cataluña. Ojalá hagan su efecto.

Francesc Arnau i Arias, desde Harlem.


Catalá

Harlem 7.- M'expliquen que la policia d'aquest país ara ja té una "llista negra de terroristes", on hi ha fins a un milió de persones amb la seva fitxa completa: lloc de treball, aficions, ideologia política... i que la CIA i l'FBI ja tenen preparades les operacions repressives, per detenir en poques hores centenars de milers de persones, als USA, pel cas que es produís un altre atac semblant al de l'Onze de Setembre del 2001. El senyor Ramsey Clark, antic fiscal general del govern de Washington, en unes recents declaracions ha afirmat que, ara mateix, en qualsevol lloc de Mèxic, de Canadà o, fins i tot, en el territori dels USA, poden haver-hi cinc o sis persones planejant l'atac... i que el destí de tots nosaltres depèn d'aquest reduït nombre de persones. No perquè hàgim de tenir por de les conseqüències de l'atac, --que també-- sinó per la reacció devastadora que tindria el règim ianqui.

Ara pràcticament tots els moviments polítics d'aqui, de tota mena, estan legalitzats i actuen a plena llum del dia. Això significa que tothom està localitzat. La mateixa situació que a Xile, el 1973, quan Pinochet va donar el cop d'estat contra el govern socialista de Salvador Allende.

Com a precedents del que pot arribar a passar en aquest país, ara, alguns recorden també la massacre de desenes de milers de persones progressistes, a Corea del Sud, els anys cinquanta, quan l'exèrcit de Corea del Nord pressionava cap el sud . O la massacre d'Indonèsia, el 1964... i en aquella època no hi havia els avenços tecnològics de què avui disposa el Poder.

Un dels últims experiments de control de masses que han realitzat els policies, a Nova York, ha consistit en col·locar càmeres de TV a les entrades del Yankee Stadium. Havien notat que a molts membres de la màfia els agrada el bèisbol i que són nombrosos els qui acudeixen regularment als estadis. A partir d'aquí, han agafat les imatges i els han aplicat el sistema biomètric. Han pres mides de la distància exacta entre els ulls, la llargada del nas, l'amplada de la boca. Han estudiat la manera de caminar d'una persona... fins a identificar-la completament. Així varen detenir persones buscades des de feia temps, per diferents delictes de dret comú.

LA GENT, DESCONTENTA

De totes maneres, des del Govern no poden tenir-ho tot controlat. Encara que els han rebaixat el preu de la benzina, la gent ja fa temps que està molt inquieta i pot passar qualsevol cosa. És cert que els mitjans de comunicació són molt obedients, a l'hora d'informar o desinformar sobre la guerra de l'Irak, l'Orient Mitjà... Durant la guerra de Vietnam, els anys seixanta i setanta, els mass media no varen tenir una política suficientment unificada, entorn dels interessos ianquis, però els efectes d'aquella guerra no es notaven tan directament sobre la ciutadania nord-americana, com ara es noten els de la guerra de l'Irak.

Per posar només un exemple: ésser membre de la Guardia Nacional, en temps del Vietnam, era poc menys que una ganga, fins a tal punt que els deien els "guerrers de cap de setmana". Rarament els tocava anar a front de guerra i, quan hi anaven era per poc temps. Ara, en canvi, poden ser obligats a quedar-se a l'Irak un any o més. Això fa que augmenti el nombre de famílies que han de lamentar la mort d'algun jove.
D'altres, quan tornen, potser volen reincorporar-se a la vida civil, però es troben que el seu lloc de treball ha desaparegut, perquè un altre l'ha agafat, o qualsevol cosa.

Tot això fa que molta gent estigui irritada contra el règim i que la popularitat de George Bush i el seu govern hagi caigut tan baixa. Ja sabem que el racisme ha estat sempre molt fort en aquest país, però en aquests moments la indignació està superant el racisme. I així s'explica que, per primera vegada a la Història, un ciutadà negre, Barak Obama, té possibilitats d'arribar a la Casa Blanca. També sabem que és un negre molt especial, perquè ha nascut de pares lliures, no com la majoria de gent negra aquí, que té avantpassats esclaus. Segurament això el fa més acceptable als ulls de la societat nord-americana, en el seu conjunt.

DON COX, A L'EXILI

El senyor Don Cox, o DC, com diuen els seus amics, quan es refereixen a ell, és una de les persones que em va sorprendre amb la seva opinió favorable a Obama. Aquest antic black-panther està exilat al Sud-est de Franca, des de fa trenta anys. A principis dels setanta va preferir l'exili a la presó o la mort que varen patir molts dels seus companys del "Black Panther Party For Self Defence". Avui, amb el Ron,
hem començat a treballar per muntar l'entrevista que vàrem filmar aquesta primavera amb el Don. Es tracta d'utilitzar-la per promocionar la versió en castellà de l'últim llibre de Mumia Abu-Jamal, publicat a Barcelona per l'Editorial Virus, a principis d'aquest any.

"FUSION CENTERS"

Durant el govern de Richard Nixon, a principis dels setanta, varen intentar una coordinació, a nivell de tots els Estats Units, de manera que l'Exèrcit, les policies locals i el complex de les policies secretes (CIA, FBI...) compartissin la seva informació i actuessin conjuntament en la seva labor repressiva. Fins aleshores, tradicionalment, com passa a molts altres estats del món, cada una d'aquestes forces repressives havia actuat separadament i fins i tot havien mantingut una certa competència entre ells. Però Nixon va fracassar en aquesta empresa. No va aconseguir la coordinació repressiva desitjada. Però on Nixon va fracassar, el Sistema està planejant altra vegada la mateixa jugada, només amb una diferència: la coordinació ara no es vol muntar a nivell de tot el país, sinó únicament a nivell local. A finals del mes d'agost ha de tenir lloc la Convenció Electoral Demòcrata a Denver, a l'estat de Colorado. Aquest serà un dels primers assaigs per situar els anomenats "Fusion Centers", on confluiran, per primera vegada de manera efectiva, les diferents labors policials. Naturalment, la primera font d'informació i possiblement la més valiosa, seran els arxius de les policies locals que, per la seva proximitat als diferents barris i urbanitzacions, sembla més plausible que disposin de la informació més àmplia i detallada sobre la ciutadania. I amb aquesta informació pensen potenciar al màxim l'actuació dels serveis d'intel·ligència militars i els altres.

UN ANTIC ENEMIC NOSTRE: LA IGNORÀNCIA

En aquesta situació, són molts aquí els qui pensen que pot passar qualsevol cosa. Que només cal una espurna, perquè tot cremi. Que la revolta esclati quan la gent no pugui més, només per motius econòmics. I arribats a aquest punt, el que fa por és la ignorància de la gent.
Ahir vaig estar en una gran llibreria del centre de Manhattan, a Union Square. A la cafeteria, la gent parlava en veu molt alta. Cadascú a la seva taula, però no era gens difícil escoltar la conversa dels altres. Doncs bé, a les dues o tres taules de més a prop només parlaven dels llocs de treball i de les possibilitats d'ascendir en l'organigrama de les empreses respectives. Igual una noieta de vint anys, rossa amb ulls blaus, com un home madur de més de quaranta, amb ulleres, morè, que portava una cartera plena de documents que li preocupaven molt.Semblava que no tinguessin altres preocupacions: de casa a la feina i de la feina a casa... I això que estem parlant de gent culta, gent que freqüenta les botigues de llibres.

I parlant dels llibres, avui m'ha cridat l'atenció la manera com es banalitza la figura d'Adolf Hitler, en algunes revistes d'història militar, molt abundants aquí. En un article que he llegit, vénen a dir que, si Hitler hagués fet cas a tal o qual general del seu exèrcit, hauria pogut guanyar la guerra. I en la mateixa botiga, veig que venen uns jocs per a adults, que es diuen "Les forces de l'Eix i els Aliats".Entre els dibuixos de la tapa de la capsa, destaca Mussolini. No deixa de semblar-me un eufemisme, qualificar els nazi-feixistes de forces de l'Eix. I el principal atractiu del joc és que "vostè pot canviar el curs de la Història en pocs minuts".

I AMADEU CASELLAS, EN VAGA DE FAM

Avui m'he trobat tame amb membres de l'organització anti-repressiva "Jericho Movement" de Nova York. Després de parlar dels seus presos, els he parlat jo dels nostres. Els he explicat que Amadeu Casellas és d'Osona, que fa més de vint-i-tres anys que és a la presó i que ara s'ha hagut de declarar en vaga de fam, només perquè vol saber quan ha d'acabar la seva condemna i ningú no li diu. Ni la Jutgessa del Penal de Manresa, ni la Direcció General de Serveis Penitenciaris. A més, ja li correspondria el tercer grau o règim obert i també li deneguen. Està desesperat. Davant d'això. els de Jericho Movement em demanen immediatament que els ajudi a traduir a l'anglès l'últim comunicat sobre l'Amadeu i em diuen que el faran córrer, juntament amb una crida perquè des de Nova York s'enviin cartes a les auoritats penitenciàries de Catalunya. Tant de bo facin el seu efecte.

Francesc Arnau i Arias, des de Harlem.

 

Este sitio web utiliza 'cookies'. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas 'cookies' y la aceptación de nuestra política de 'cookies'.
o

La Haine - Proyecto de desobediencia informativa, acción directa y revolución social

::  [ Acerca de La Haine ]    [ Nota legal ]    Creative Commons License ::

Principal