Aürt, Reflexions col·lectives per l'extensió del conflicte social

Des d’una perspectiva humil, però sense retallar el nostre discurs, analitzem temes sobre la conflictivitat social a la ciutat de València i la seua versemblant condició d’espectacle. Desenvolupem unes reflexions que ens ajuden a mitigar la inèrcia front a moviments populistes o de caire reformista. Tenint molt present el context actual, ens fixem també en quina és la situació d’un subjecte revolucionari que ha de fer front a tot un seguit d’impediments per arribar a tindre un pensament i una pràctica vertaderament crítiques.

Índex

1- Els carrers a València. Entre la conflictivitat i l'espectacle.
2- Inèrcia i 15M.
3- La vaga com a eina de lluita.
4- Designi entorn al context inmediat.
5- Sobre el sistema educatiu i les vagues d'estudiants.
6- Naixement i mort de l'Estat de Benestar.
7- Subjecte revolucionari: Inici i decurs d'una deshumanització.

Editorial
Aürt és el resultat d’un llarg procés de debat i anàlisi basat en les experiències que com a grup d’afinitat hem viscut. Per tant, els articles que ací trobaràs no han estat redactats individualment, sinó que les conclusions que exposem són el fruit de la discussió i redacció col·lectiva.
Som conscients de les nostres pròpies limitacions, les quals més enllà de la simple crítica ens porten a realitzar una autoanàlisi necessària per tal de traure a la llum les carències que han arrossegat diversos moviments i/o individus, i així no ensopegar amb la mateixa pedra. No obstant això, no pretenem ser avantguardistes en el sentit teòric del conflicte, sinó que humilment, considerem aquesta publicació com una ferramenta
més que incite a la reflexió. Tot i que el contingut d’aquestes pàgines s’emmarca en un determinat context econòmic, social i polític, la crítica que
pretenem desenvolupar va més enllà. És cert que aquest condiciona implícitament el marc cronològic de l’anàlisi, però l’essència de la mateixa el supera. Considerem important remarcar que, poguent ser que la impressió que arribe siga la d’una perspectiva massa generalista, entenem que la casuística individual dóna lloc a multitud d’exemples concrets per a alguns dels aspectes que tractem, per la qual cosa, l’objecte de debat quedarà focalitzat en experiències col·lectives. Així doncs, el debat queda sobre la taula. Potser caldrà
reformular preguntes i reconduir respostes. És per això que la participació en el procés dialèctic ha de ser de tots i totes per tal de crear teixits autònoms i subjectes conscients.

Per a descarregar-la:
http://reflexionrevuelta.files.wordpress.com/2013/09/ac3bcrt-web.pdf